OCCIDENT I ISLAM: DIVERGÈNCIES BIOÈTIQUES I BIOPOLÍTIQUES

Es constata la sorprenent escissió entre les anàlisis biopolítiques i les bioètiques  també en el distanciament entre Occident i l’Islam. De l’una banda, els règims i governs de països musulmans estan assumint amb notable celeritat molts paràmetres d’una governança biopolítica molt similar als occidentals i, a més, sense gaire resistència per part de la població. En canvi, passa tot el contrari en moltes qüestions bioètiques vinculades a les relacions dels gèneres. Aquí es percep sovint el rebuig de sectors prou importants per a imposar agendes en les societats musulmanes clarament inverses a les occidentals.

BIOPOLÍTICA I MODERNITAT

Així com “Bio-Ethik” és un terme ja documentat el 1927 en un famós article del teòleg protestant i filòsof Fritz Jahr, “biopolítica”^[1] és un terme popularitzat pel filòsof Michel Foucault força posteriorment. En principi i de forma significativa, els dos termes neixen sense massa relació entre si i com si tinguessin molt poc a veure les respectives problemàtiques. 

Breument podem sintetitzar que la biopolítica estudia l'acció i les pràctiques dels Estats moderns que assumeixen com a tasca essencial de la seva “governabilitat” o “governança”^[2]: fomentar, regularitzar i normativitzar els diferents aspectes de la vida de "la seva" població.

RELIGIÓ: RETORN SOCIO-POLÍTIC?

La modernitat tendia a secularitzar la societat i separar Església i Estat. S'imposaven tres processos de llarga duració i gran abast respecte la religió:

1) Racionalitzar Déu convertir-lo en un principi metafísic i en un cert deisme cientificista.

2) Restringir la vivència de Déu i la religiositat a l'àmbit íntim, privat, familiar o comunitari.

2) Desviar l'impuls religiós, sagrat i d'absolut a "grans relats" secularitzats com "El Progrès", "la Revolució" o les "Ideologies". 

GENERACIÓ LOOPING (1924-35): SUPERVIVENTS

Sorprenentment, avui la generació més influent, més citada i que més ens marca i guia (al menys en les nostres facultats de filosofia) va néixer en una dècada meravellosa que situem entre 1924 i 1935. 

Les generacions i dècades “reals” mai no coincideixen massa amb els nombres rodons. Tampoc no solen tenir nom, sinó molt més tard del seu naixement i inclús el seu “floruit”. Mirant-ho amb distància crítica i macrofilosòficament proposo anomenar els nascuts entre 1924 i 1935 com la “Generació looping”.

El nom li escau perquè certament és una generació que neix i creix amb l’aviació, que es va convertint en una “realitat de masses”. Així, en 1927 Lindbergh es fa famós creuant l’Atlàntic en avió, en 1937 s’acaba l’era dels “dirigibles” quan crema el Hindenburg i, mentrestant, De la Cierva perfecciona l’helicòpter. Creiem que la fi dels "dirigibles" és un bon símbol de tot un món, una tecnologia i una cultura, que ja no podran ser els de la "generació looping".

Sobretot però,  els nascuts entre 1924 i 1935 mereixen el nom de "Generació looping" perquè maniobres arriscades, perilloses i que ho capgiren tot –com el looping- s'han convertit per a ells en una experiència reiterada. Mai abans cap altra generació va experimentar tants sobresalts i loopings continuats, seguits, un darrera l'altre, ara cap a d'alt pujant com un àngel o dominant la tècnica, ara cap a baix caient "en barrena" i a punt d'esclafar-se contra el terra. I -de moment- salvant el tipus al darrer moment i "sant tornem-hi!"