OCCIDENT I ISLAM: DIVERGÈNCIES BIOÈTIQUES I BIOPOLÍTIQUES

Es constata la sorprenent escissió entre les anàlisis biopolítiques i les bioètiques  també en el distanciament entre Occident i l’Islam. De l’una banda, els règims i governs de països musulmans estan assumint amb notable celeritat molts paràmetres d’una governança biopolítica molt similar als occidentals i, a més, sense gaire resistència per part de la població. En canvi, passa tot el contrari en moltes qüestions bioètiques vinculades a les relacions dels gèneres. Aquí es percep sovint el rebuig de sectors prou importants per a imposar agendes en les societats musulmanes clarament inverses a les occidentals.

Per això i malgrat compartir un similar culturalisme, Ronald Inglehart i Pippa Norris^[1] matisen el “xoc de civilitzacions” de Samuel Huntington. Mostren que les diferències de valors entre la població occidental i islàmica se situen en les qüestions bioètiques més que no biopolítiques. Mentre que Huntington planteja la tesi del “xoc” en clau geopolítica (p. ex. la valoració de la democràcia i els mecanismes d’equilibri del poder), Inglehart i Norris en destaquen el radical trencament en valors bioètics com el divorci, l'avortament, la igualtat de gènere i els drets dels homosexuals. 

Són molt destacables les dades del gràfic adjunt elaborat per Inglehart i Norris (2009) a partir de les WVS 1995-2001. Són mínimes les diferències entre Occident i l’Islam pel que fa a la valoració popular de la democràcia (idèntica valoració del 68% i una mica superior valoració islàmica dels “ideals democràtics” un 87% enfront del 86% a Occident) o dels líders forts (idèntic 61%). En canvi la diferència és molt intensa quan es pregunta per la valoració de la igualtat de gènere^[2] (82% als països occidentals i només un 55% als islàmics) i si són tolerables el divorci (60% i 35% respectivament), l'avortament (48% i 25%) i –el més contrastat- els drets dels homosexuals (53% i 12%).

Aquí hi ha un abisme que, certament té similituds amb països llatinoamericans o de l’Àfrica subsahariana, però sobretot apareix com el “nucli més dur” d’un destacable “xoc civilitzacional” entre Occident i l’Islam precisament en i pels valors “bioètics” mencionats. Donada la contrastada poca tolerància a la igualtat de gèneres de la religiositat tradicional en els països islàmics i àrabs, és molt significatiu el contrast en la resposta a la qüestió de si la religiositat dels líders polítics és valorada i considerada necessària: qüestió contestada positivament per un 62% dels entrevistats islàmics enfront al 39% dels occidentals.

Certament però, cal reconèixer que la similar valoració popular de la democràcia i altres paràmetres biopolítics no ha aconseguit canviar massa a mig termini l’agenda política de molts països islàmics, com s’ha pogut veure amb el destí de les “primaveres àrabs” del 2010-11. Ho constatem a partir dels rànquings de la Freedom House del 2018 que considera que una gran majoria dels països del món són “una democràcia electoral”, mentre que dels països islàmics només ho són al voltant del 25% i sense incloure cap de les potències de parla àrab. També hi ha una molt considerable divergència pel que fa a l’exigència de separació entre Estat i religió-església.

Ara bé encara més destacables són els clars i força estesos processos d’inversió en els comportaments públics en qüestions bioètiques dins dels països de majoria musulmana. Aquí no només hem de parlar del manteniment de tendències tradicionals en la governança biopolítica, sinó de retrocessos importants que reclamen una anàlisi detallada. Ja no són casos aïllats les regressions en molts comportaments socials de gènere en països musulmans com Turquia, Iraq, Afganistan, Egipte... que s’havien occidentalitzat força en aquestes qüestions. 

Aquí sembla que Occident i l’Islam han agafat camins que van divergint molt notablement i que considerem –com molts estudiosos- un dels fenòmens més importants del panorama internacional. Mostren que (com diuen Inglehart i Norris^[3]) “la cultura sí que importa, de fet, importa molt. Les tradicions religioses històriques han deixat una empremta duradora en els valors contemporanis.” I ho confirmen les WVS de 1995-96 i 2000-2002 que analitzen estadísticament més del 80% de la població mundial. 

Al seu darrer llibre del 2018 Cultural Evolution, Inglehart detecta que els canvis culturals i en els valors bioètics com la tolerància de gènere, als gais... han precedit els canvis jurídics i institucionals, de tal manera que semblen haver-los causat en gran mesura. Inglehart (2018) hi destaca dues etapes: 1) Una primera manifesta un canvi lent vers una tolerància més gran pel que fa a les diferències de gènere, a mesura que es va imposant el canvi generacional. 2) En la segona, quan aquests valors ja arriben a ser dominants en la població, la institucionalització política dels canvis és molt més profunda i sovint més ràpida. Posa l’exemple que el 2015, la majoria de la Cort Suprema dels EUA van recolzar el matrimoni entre persones del mateix sexe amb suport inclús de membres conservadors i d'edat avançada, ja que van assumir la nova hegemonia cultural en la societat.

Veiem doncs que el gran conflicte cosmovisional entre els països islàmics i occidentals es focalitza en qüestions bioètiques d’igualtat de gènere, de tolerància en els costums i de llibertat sexual, més que no en les biopolítiques o de valoració de la democràcia. Per això s’arriba a parlar de “xoc sexual de civilitzacions”, ja que en aquestes qüestions les societats occidentals s’han tornat més tolerats, mentre que les musulmanes romanen de les més tradicionals del planeta.

No podem excloure –malgrat l’aïllament que denunciem en les anàlisis- que els retrocessos bioètics en el món islàmic tinguin importants efectes en l’evolució de l’igualitarisme, la inclusió social, la democràcia i –per tant- la governança biopolítica. Ara mateix però, la creixent divergència en els valors bioètics, de relació de gènere i de tolerància en els costums socialment sexualitzats constitueix (Inglehart i Norris, 2009) “el veritable enfrontament entre les societats musulmanes i occidentals.”

És possible que gran part de les classes baixes islàmiques se sentin amenaçades pels canvis econòmics i socials, en gran mesura perquè el petroli i altres riqueses no han revertit en millorar les seves condicions de vida sinó que sovint l’han empitjorat per l’especulació o per impulsar guerres. Per això hi ha dades molt inquietants (Inglehart, 2018): en la darrera WVS feta a Egipte, el 99% dels entrevistats van contestar que l'homosexualitat "mai" no és justificable, la qual cosa comporta que inclús molts gais la van condemnar.

Aquesta significativa divergència, juntament amb la resta de fenòmens apuntats en aquest article, ens confirma la imperiositat d’analitzar interdisciplinarment i macrofilosòficament la bioètica de forma integrada amb la biopolítica, i a l’inrevés.

Bibliografia

AGAMBEN, Giorgio (1999) Homo sacer, Valencia: Pre-Textos.

BEAUCHAMP, Tom L.  i CHILDRESS, James F. (1999) Principios de ética biomédica. Barcelona: Masson.

BERARDI, Franco (2017) Fenomenología del fin. Sensibilidad y mutación conectiva, Buenos Aires: Caja Negra, 2017.

BERGER, Peter L. (2005) “Pluralismo global y religión” en Estudios públicos, Santiago de Chile, 98, otoño.

ESTÉVEZ, José A (2009) “Gobernanza y racionalidad discursiva” en Boladeras, 2009.

FOUCAULT, Michel (1979) La Historia de la Sexualidad, Volumen I: La Voluntad de Saber, México: S.XXI.

 _____ (1999) Estética, ética y hermenéutica, Barcelona: Paidós.

_____ (2007) Nacimiento de la biopolítica. Curso en el Collège de France (1978-1979) , México: FCE.

GOBERNA, Josefina (2009) “Elecciones informadas: competencia y capacitación” en Margarita Boladeras (coord.) (2009) Ciudadanía y derechos humanos. Gobernanza y pluralismo, Barcelona: Horsori.

HUNTINGTON, P (2005) El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial. Barcelona: Paidós.

INGLEHART, Ronald (2001) Modernización y posmodernización. El cambio cultural, económico  político en 43 sociedades, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas & Siglo XXI.

_____ (2018) Cultural Evolution. People’s Motivations Are Changing, and Reshaping the World. Cambridge: Cambridge University Press.

MANN, Michael (2009) El lado oscuro de la democracia. Un estudio sobre la limpieza étnica, València: Universidad de Valencia.

MAYOS, Gonçal. (2018) "De la «muerte de Dios» a la «revancha de Dios»: política, cultura, terrorismo…" a Clivatge. Estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials, núm. 6.

_____  Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización de G. Mayos, Barcelona: Ed. Lingkua, 2016, 128 pp.

_____  Law and vulnerability | Derecho y vulnerabilidad | Direito e vulnerabilidade, Fabrício Bertini Pasquot Polido e Maria Fernanda Salcedo Repolês (Eds.), amb Adriana Campos Silva, Antonio Giménez Merino, Carolina Pereira, Fabrício Bertini Pasquot Polido, Gonçal Mayos, Guilherme Santos, Isabella Bettoni, Julia Rocha Barcelos, Leandro Martins Zanitelli, Marcelo Andrade Cattoni de Oliveira, Marcelo Maciel Ramos, Maria Fernanda Salcedo Repolês, Polianna Pereira dos Santos, Stanley Souza Marques, Belo Horizonte (Brasil) Programa de Pós-Graduação em Direito - Universidade Federal de Minas Gerais – UFMG, 2016, 174 pp. ISBN-978-85-69537-03-8 Digital.

_____  (2014) Ramon Valls (1928-2011): el 'nosaltres' agonista" a Revista d'Història de la Filosofia Catalana, Núm. 7/8, 2014, p. 83-106.

_____  (2010) "Baudrillard i la societat del simulacre" a Barcelona, Metròpolis, Revista d'informació i pensaments urbans.

_____ (1997) Estudi preliminar de W. Dilthey (1997) Hermenèutica, filosofia, cosmovisió, Barcelona: Editorial 62.

NORRIS, Pippa (2018) Cultural Evolution: People's Motivations are Changing, and Reshaping the World,  Cambridge: Cambridge U.P.

_____ (2009). Cosmopolitan Communications: Cultural Diversity in a Globalized World, New York: Cambridge U.P.

NORRIS, Pippa i INGLEHART, Sacred and Secular: Religion and Politics Worldwide. New York: Cambridge University Press, 2004.

______ (2009) Ronald Cosmopolitan Communications: Cultural Diversity in a Globalized World (New York: Cambridge University Press.

________ “The True Clash of Civilizations” a Foreign Policy del 4-11-2009. https://foreignpolicy.com/2009/11/04/the-true-clash-of-civilizations

VALLS PLANA, Ramón. (2010) Ética para la bioética y a ratos para la política. Barcelona. Gedisa.

VALLVERDÚ, Jordi (2009) Bioética computacional [e-Biotecnología: simbiosis de valores], Madrid: FCE)

VILA-CORO BARRACHINA, Mª Dolores (2003) La Bioética en la encrucijada. Sexualidad, aborto, eutanasia, Madrid: Dykinson.

VIRNO, Paolo (2003) Gramática de la multitud. Para un análisis de las formas de vida contemporáneas, Madrid: Traficantes de Sueños.

---

[1] Vegeu el seu article “The True Clash of Civilizations” a Foreign Policy del 4-11-2009. https://foreignpolicy.com/2009/11/04/the-true-clash-of-civilizations

[2] Mesurada amb preguntes sobre si dones i homes poden ser igualment bons líders polítics i si la seva educació universitària és igual d’important.

[3] Pippa  Norris & Ronald Inglehart, Cosmopolitan Communications: Cultural Diversity in a Globalized World. New York: Cambridge University Press, 2009.

A partir de l'article "Integrar bioètica i biopolítica" de G. Mayos al llibre Vida i acció, Ricard Gómez-Ventura i Domingo Cabezas (eds), Marta Doltra, Carles José, Albert Llorca, G. Mayos i Antoni Saragossa, Barcelona, Dracmaycat Edicions, 2019, pp. 9-42. Paper ISBN - 978-84-09-13094-8, ebook ISBN - 9780244248048.

Vegeu els posts:

-       - BIOÈTICA I BIOPOLÍTICA: TAN PROP, TAN LLUNY

-       - IMPORTÀNCIA CREIXENT DE BIOÈTICA I BIOPOLÍTICA

-       - BIOPOLÍTICA I MODERNITAT

-    - AVORTAMENT, EUTANÀSIA, SUÏCIDI I HOMOSEXUALITAT: PROHIBIR O TOLERAR?

-       - INVERSIÓ EN ELS VALORS BIOÈTICS

-       - OCCIDENT I ISLAM: DIVERGÈNCIES BIOÈTIQUES I BIOPOLÍTIQUES