Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Dec 19, 2019

CORTE O CÍRCULO DE ÓDIO, VINGANÇA E TORTURA

A racionalização da vida sob o estado moderno prometeu cortar a interminável dinâmica social das vinganças, ódios, ofensas e tortura. A Organização das Nações Unidas globalizou essa mesma aspiração, incluindo guerra, extermínio, limpeza étnica, genocídio...

Mas, como Mauro Cardoso Simões observa em Sobre Vingança, Discurso de ódio & Tortura, estamos diante de barbáries desumanas que persistem, embora muitas vezes de maneiras encobertas. E, portanto, devem ser pensadas profundamente. Além da vingança, o discurso de ódio ou a tortura não foram plenamente eliminados hoje. Sobrevivem perturbadoramente, são justificados e até renascem com força incomum.


A institucionalização da justiça não conseguiu eliminá-las, embora se distancie dos envolvidos e trate os conflitos “profissionalmente” (porque não é de tudo “neutra”) no âmbito da lei. Em grande medida - diz o professor Simões – “a justiça moderna e contemporânea deixa a pessoa ofendida com seu sofrimento, mesmo quando a lei é aplicada”.

Certamente - além de multas, reclusões e indenizações monetárias - a aplicação moderna da justiça tem esquecido de compensar adequadamente os danos morais, simbólicos, subjetivos e de grupo. Com isso - a justiça majoritária hoje em dia - deixa aberta a ferida humana e social que pode reabrir a dialética terrível e autodestrutiva que denunciamos acima.

Isso facilita o retrocesso para estágios que acreditamos erroneamente ter sido superado. Mas, “Nas sociedades sem uma autoridade política central, a vingança não era uma relação entre dois indivíduos, mas entre dois grupos. Era coletivo, não individual”. Ou porque não existem instituições superiores de justiça ou não são plenamente efetivas, reaparece o “vingador” que não pede que as instituições reconheçam seu sofrimento e o compensem; ele age fora das recomendações institucionais”.

Mesmo nas sociedades hiperindividualizadas de hoje, o discurso de ódio que busca a ofensa coletiva persiste: “Para homofóbicos, assim como para racistas e sexistas, os crimes acontecem entre ‘nós’ e ‘eles’, ao invés de ser apenas entre ‘eu’ e ‘você’”. Conforme registrado no relatório da Anistia Internacional de 2014 (citado por Simões): os “indivíduos são torturados por causa de suas opiniões políticas ou porque usam sua liberdade de expressão. As pessoas pertencentes a um grupo religioso ou outro grupo minoritário em particular, ou alvo por causa de sua identidade, também enfrentam um risco aumentado”.


Na base da atual sobrevivência (e até mesmo crescimento) dos fenômenos de ódio, ofensa, vingança e tortura, persiste a política como entendido por Carl Schmitt. Recorde-se: era uma antagonização entre um “nós” e um “eles”, que foi construída a partir da designação por parte do “Soberano” de quem são e devem ser os “amigos” e a quem corresponde ser os “inimigos”.

Agora esse tipo de política não cura ou evita injustiças, mas as amplia, dando-lhes consistência “tribal” e impulsionando a luta entre leviatãs e comunidades. Isso vai além da dialética desumana que denunciamos de ódio, ofensa, tortura e vingança de indivíduos e coletividades. Por isso é especialmente dilacerante a debilidade de uma Organização das Nações Unidas que é inoperante para estabelecer justiça nesse nível.

Pois quando não há eqüidade mínima na sociedade, a vingança é a única justiça. Então retrocedemos ao funcionamento do mundo durante milênios, em que a vingança era a única vindicação possível para os vulnerados. Recordemos - com Simões - que “a palavra vingança vem do latim ‘vindicare’: reivindicar justiça”.

Agora, se o perigo de vingança da vítima ou de sua família era então o único medo dos poderosos, também se tornava facilmente o prazer cruel de torturar os frágeis com muito poucos riscos. Ao final, reapareciam as dialéticas desumanas e autotorturantes que explicamos. Foram conduzidos performativamente em um círculo incessante de ódio, ofensa, tortura e vingança.


Prefácio
 de Gonçal Mayos (pp. 11-19) en Discurso de ódio e vingança: Nas fronteiras da democracia de Mauro Cardoso Simões (prof.
 de la Universidade Estadual de Campinas), Editora Ideias & Letras, Sâo Paulo/SP (Brasil), 2021, pp. 104, ISBN: 9786587295077.

Veja as postagens:

- ÓDIO, OFENSA, TORTURA E VINGANÇA: DIALÉTICA INFERNAL 
- RECONSIDERAR A TORTURA? 
- CORTE O CÍRCULO DE ÓDIO, VINGANÇA E TORTURA

6 comments:

Toni Prat said...

Tot això està molt ben documentat i raonat per gent que sembla que filosòficament està ben preparada...

però a mi m'agradaria referir-me al tema des d'un punt de vista (gens teòric) sinó del que tenim als "nostres" carres cada dos per tres... ara mateix... i sota casa nostra...

seria bo de que pengessis la foto d'aquella noieta de 15 anys amb la cara destrossada, molt probablement, pels agents de l'autoritat que haurien de vetllar per la nostra pau i benestar...

crec que s'ha de ser un ENERGUMEN i CAPSIGRANY per agafar un garrot i començar a a fotre garrotades a una "persona" com si fos un sac de sparring de boxeu (tot ple de serradures o porexpan esmicolat) Potser als "hostiadors" professionals se'ls hauria de fer fer uns cursets de medicina... i un de filosofia aplicada...)

la tortura ens l'estant aplicant avui mateix i no sols a nosaltres sinó als nostres fills (15 anys) (que solen ser els que gosen treure la cara per defensar el país que volen...)

Gonçal Mayos Solsona said...

Tens raó Toni. La tortura és quelcom tan bàrbar que no admet transigències ni disculpes. Sorprèn especialment en presumptes democràcies que són capaces de pegar i torturar els seus propis ciutadans i fills.

No cal anar a exemples llunyans del nazisme, Abu Ghraib o Guantánamo. Tu mateix destaques la violència desfermada i gratuïta (ja que a més era evitable) en contra de nenes de 15 anys per policies que s'enfaden si els acusen de no ser o no actuar democràticament.

Hi ha una ridícula i criminal hipocresia al respecte. Quan coincideix amb la pròpia ideologia, fàcilment hom disculpa, minimitza, invisibilitza o desvia la mirada de les tortures.


Toni Prat said...

Si... Si... Gonçal... és del tot impensable que això estigui passant a "casa nostre" i en l'actualitat... (el 2019 D d C.)

crec que infligir la "tortura mòbil" pel carrer a cops de porres/bastons moderns, és de l'època dels neanderthals com a mínim... però sembla que si t'enganxen per aquest mateix carrer sense haver-te detingut abans... els "hostiadors professionals" es poden permetre de colpejar-te el cap fins a fer-te caure a terra i un cop reduït (terme policial) es licita una tortura posterior... massacrant un cos humà sense l'ajuda d'un metge que pugui prevenir els danys que se li poden ocasionar... per no comentar vexacions i els maltractaments dins les furgonetes i presons...

sembla mentida que en molts camps s'hagi avançat tan i en canvi en qüestió penal siguem capaços encara de "crucificar" a la gent com l'època de Jesucrist...

Gonçal Mayos Solsona said...

A més de brutal i que posa en perill la salut i la vida dels ciutadans, és molt primitiu el tipus de repressió que actualment s'exerceix a Espanya.

Fa por a curt termini, però crec que és ineficaç i contraproduent a mig i llarg termini. Obliga la gent a revel.lar-se. Inclús els que normalment són indiferents i es tanquen en els assumptes privats!!!!!

La repressió de l'1 d'Octubre ha generat una quantitat enorme d'independentistes, sobiranistes, republicans i insubmisos.

És una animalada que només se li pot acudir a un règim encara amarat de franquisme i feixisme. Van voler esclafar la democràcia i la voluntat popular, pegant amb odi "a por ellos" gent quieta, pacífica, amb nens i velletes... disposada a aguantar el cop per poder expressar-se.

La diferència -en tots els aspectes- entre els pegats i reprimits i els pegadors i repressors fou (i és!) tan brutal que no deixa ningú indiferent i l'obliga a actuar.

Toni Prat said...

totalment d'acord amb tu Gonçal... ja que si fem cas de les estadístiques avui ja hi hauria prop d'un 60% els votants que ho farien a favor de la independència...

crec que varen sembrar la llavor de la ràbia... i per si no fos prou, la han anat alimentant amb una repressió que els posa en evidència...

detencions totalment arbitràries a la matinada i presó incomunicada per a gent que després de tan temps no han ni jutjat... Van folls per poder justificar VIOLÈNCIA... una violència que no podem trobar perquè no existeix... però malauradament tenen a molts dels mitjans de comunicació espanyols subjugats sota el domini d'un "estat totalitari" al que Europa ja se'n comença a "afartar"... "la democràcia brilla por su ausencia"...

Gonçal Mayos Solsona said...

Aznar va privatitzar els monopolis franquistes. Els va adjudicar als seus amics, als quals també va adjudicar les freqüències televisives. Així va aconseguir una hegemonia "nacional" propera a la FAES i que estenia els discursos d'odi als adversaris.

La desinformació i l'odi del "a por ellos" o "todo es eta" ha calat no només en els estaments militars, religiosos i policials, sinó en gran part de la població. A partir d'aquí tot és permès. Fakenews: Podemos són comunistes i bolivaristes, els catalans violents i colpistes, el PSOE traïdors i anticonstitucionals, les feministes són feminazis, la llei mordassa defensa la llibertat...

Llavors pegar o torturar el dissident...