Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION - Poesofemes – poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat , Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISB...

Dec 27, 2019

INVERSIÓ EN ELS VALORS BIOÈTICS




Hem destacat que la “pauta generalitzada” detectada per Inglehart en les Enquestes Mundials de Valors només es manté en contextos de certa estabilitat material i seguretat físicoexistencial. Per tant, en cas contrari, les actituds i el canvi de valors han de mostrar algun tipus d’inversió en aquesta “pauta generalitzada”. 

Abans d’analitzar-ne algun exemple especialment significatiu, cal avisar que en general la gent no sol percebre la influència del seu context social, sinó que al contrari suposen que els seus valors responen bàsicament a la seva motivació personal i subjectiva.

Mostrem breument alguns casos d'inversions en les tendències en funció de contextos nacionals de crisi. S’hi constata un canvi en els valors de direcció contrària a l’habitual, ja que, els deterioraments generalitzats en la seguretat físicoexistencial i en la riquesa disponible, provoquen que els valors bioètics que analitzem tendeixin a moure’s cap a una menor tolerància. És el cas de les anàlisis que Inglehart i els seus col·laboradors internacionals van dur a terme sobre les WVS a l’Argentina i Sud-àfrica[1].

Inglehart (2001: 367) recorda que “durant els vuitanta aquestes dues societats van experimentar una recensió econòmica i l’enfonsament de l’ordre polític. Tot i que ambdues es movien des de règims autoritaris cap a la democràcia, la transició va estar plena d’incertesa”. Doncs bé, les WVS van constatar que Argentina i Sud-àfrica es van moure llavors i dins de la "Pauta general" en direcció contrària a les societats amb contextos majoritàriament favorables (en concret 18 de les 20 analitzades).

Com sintetitza Ronald Inglehart (2001: 421s): “En la majoria dels països la gran majoria dels ítems van canviar en la direcció prevista; no obstant això, tant a Argentina com a Sud-àfrica, un 78% dels ítems van girar en direcció contrària […] Aquests dos casos desviats però donen suport a la nostra hipòtesi que el gir es manté relacionat amb les condicions de seguretat. Tant Argentina com Sud-àfrica van experimentar una severa recensió econòmica i turbulències polítiques entre 1981 i 1990”.

Significativament durant la dècada del 1980, tant la població d'Argentina com la de Sud-àfrica es mouen en direcció contrària a la tendència general en països propers pel que fa a valors bioètics com el respecte de l'homosexualitat, l'eutanàsia i el suïcidi. Com diu Inglehart (2001: 370) “18 de les 20 poblacions es van convertir en més tolerants amb l'eutanàsia durant aquest període (sent Sud-àfrica una de les dues excepcions), 16 dels 20 públics van passar a ser més tolerants amb el suïcidi (estant Argentina i Sud-àfrica entre les excepcions)”.

Inclús en contextos negatius o de crisi, es constata la influència (estadística i dins dels “grans números”) en els valors i les subjectivitats de les experiències d'inseguretat vital i del nivell de riquesa. Naturalment, l'impacte concret en cada un dels valors bioètics i en les diferents societats no és mecànic i hi ha variacions lleugeres però significatives que necessiten més d'anàlisi. Per exemple i malgrat la crisi que experimentava, en el cas concret de l'avortament l’Argentina no va invertir la seva tendència (com si va fer Sud-àfrica) i va seguir la tendència dominant en les societats amb context majoritàriament positiu. No obstant això, molt significativament, ho va fer en un grau força més feble i proper a l’estabilitat com es pot veure a Inglehart (2001: 365s i la figura 9.3). 

També destaquem (vegeu la gràfica adjunta) la inesperada resistència a l’augment de la tolerància respecte a l'homosexualitat en la societat japonesa, així com també (i no només respecte a l'homosexualitat) la forta especificitat cultural d’Irlanda i Irlanda del Nord. Com molt bé reflecteix el gràfic estadístic 9.5 (Inglehart 2001: 369), Irlanda i Irlanda del Nord semblen afectades pels seus llargs conflictes amb arrels religioses. També els entrevistats japonesos mostren una tendència a ser menys tolerants respecte l’homosexualitat que –persisteix en les diverses onades de WVS- i sembla tenir arrels culturals idiosincràtiques. Significativament, en altres valors bioètics com –per exemple- respecte l’avortament (figura 9.3) o el divorci, els japonesos coincideixen amb les tendències de les societats avançades occidentals i d’acord a les previsions de la teoria d’Inglehart.

Com veiem, també la tradició cultural o civilitzadora modula les tendències generals apuntades. Això és un argument a favor de la no reductibilitat al merament subjectiu i idiosincràtic de moltes actituds de gran importància en la vida de les persones i les societats. També és un argument més per avançar en la correcta vinculació de l'individu i el col·lectiu, el privat i el públic, l'idiosincràtic i el general, el subjectiu i l'intersubjectiu... fins i tot de la bioètica i el biopolític.

Samuel Huntington[2] coincideix amb Ronald Inglehart i col·laboradors[3] en la importància del cultural i/o civilitzatori en els grans debats i conflictes ideològics del segle xxi. Malgrat això la seva llunyania ideològica és clara: Huntington és situat a l’ala més conservadora del partit demòcrata fins al punt que se’l va associar als neoconservadors nord-americans. En canvi Inglehart és situat dins del progressisme “liberal” -en terminologia nord-americana- i és proper al marxisme moderat.

Tornem a constatar, doncs, que els valors i les actituds bioètiques no són tan subjectius, personals, singulars, idiosincràtics... com de vegades es pretén i tenen importants components socials, culturals, col·lectives i biopolítiques. Perquè com ja sabien els grecs clàssics: la vida personal és inseparable i es retroalimenta de la vida social, i a l’inrevés.


[1] Trobem exemples similars p. ex. en analitzar el col·lapse social que es va produir a la fi de la URSS (1989-91) quan hi va créixer molt la inseguretat i va disminuir-hi el nivell de vida. S’hi constata una apreciable  inversió en la tendència que fins aleshores s’experimentava en l’evolució dels valors i que serà revertida –de nou- anys després quan torni a equilibrar-se la societat.

[2] Samuel P. Huntington (2005) El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial. Barcelona: Paidós.


[3] Significativament la darrera obra publicada per Inglehart el 2018 s’anomena Cultural Evolution. People’s Motivations Are Changing, and Reshaping the World (Cambridge University Press) i agrupa sota l’epígraf “Una geografia cultural del món” les seves pormenoritzades análisis i reveladors gràfics que estudien les “43 societats” més poblades de la Terra (Inglehart, 2001:122ss). També evidencien el compartit enfocament culturalista els libres conjunts de Pippa Norris i Ronald Inglehart Cosmopolita Communications: Cultural Diversity in a Globalized World (New York: Cambridge University Press, 2009) i Sacred and Secular: Religion and Politics Worldwide (New York: Cambridge University Press, 2004).


A partir de l'article "Integrar bioètica i biopolítica" de G. Mayos al llibre Vida i acció, Ricard Gómez-Ventura i Domingo Cabezas (eds), Marta Doltra, Carles José, Albert Llorca, G. Mayos i Antoni Saragossa, Barcelona, Dracmaycat Edicions, 2019, pp. 9-42. Paper ISBN - 978-84-09-13094-8, ebook ISBN - 9780244248048.


Vegeu els posts:
-       - BIOPOLÍTICA I MODERNITAT

No comments: