¿LA VIDA EN RIESGO Y EL ESTADO EN REACCIÓN?

I Congreso Internacional de Ciencias del Estado sobre ¿La vida en riesgo y el Estado en reacción?

Llamada de comunicaciones

El I Congreso Internacional de Ciencias del Estado tiene como tema general ¿La vida en riesgo y el Estado en reacción? El evento se realizará en la red mundial de computadores entre los días 19 y 23 de octubre de 2020, con la organización del Centro Acadêmico de Ciências do Estado y el apoyo de la Universidade Federal de Minas Gerais, de la Universidade de São Paulo y de la Universitat de Barcelona.

MOVIMENTS IMPOTENTS I INTERMITENTS?

Per què semblen tan impotents i intermitents els nous moviments polítics  (NMS)? La gent els hi dóna sovint una gran importància i suport, però aviat els abandona. L'entusiasme sovint és enorme, però dura poc. Per això, els partits tradicionals, al principi es preocupen molt, però aviat comproven que no tenen que témer. I tot continua igual... O no?

 

Certament, el trencador cicle de polititzacions iniciat en els anys 1960, ha anat superant progressivament en molts aspectes la influència i impacte dels moviments polítics més tradicionals i centrats en els clàssics partits i sindicats. Ara bé, si en el 2014 fem una macroanàlisi global de l’evolució dels NMS, cal reconèixer que han tingut grans èxits, però també grans fracassos.

 

D’una banda tenim exemples significatius i reconeguts per tothom d’èxits -si bé

sovint intermitents- que van del Maig del 1968 i del feminisme fins les revoltes àrabs, el 15M, Occupy WallStrett, WikiLeaks o l’acció personal d’Snowden, passant pel zapatisme en 1994, els atacs altermundistes a reunions dels organismes internacionals i de molts moviments i reivindicacions ecologistes. Ara bé, vist en perspectiva històrica, la macroanàlisi també constata significatius fracassos... dins de les mateixes polititzacions mencionades.

Inclús podem dir que -en general- tant els èxits com els fracassos han estat vinculats sobretot a la novetat aportada per aquests moviments i polititzacions. Això és degut, d’una banda, a què les polititzacions vinculades als NMS han aconseguit sovint agafar per sorpresa els poders i institucions establertes, plantejant desafiaments nous i mobilitzant la gent eficaçment amb noves pràctiques politicosocials.

També es deu a que ha estat capaços d’usar les noves tecnologies i de captar l’atenció dels mitjans de comunicació de masses per a projectar-se eficaçment dintre i fora de les fronteres estatals. Sovint i en general han aconseguit un procés informatiu “víric” i acumulatiu que els ha fet guanyar ràpidament moltes simpaties i complicitats.

TOT ÉS POLITITZABLE?

Tot és política? Avui tot es polititza? La política pot colonitzar-ho tot? Pot penetrar arreu? Tot és polititzable? Hi ha quelcom que no es mereix ser polititzat, ni ho pot ser? Els nous moviments socials (NMS) que avui estan superant els partits polítics clàssics, ho polititzen tot? Fins i tot coses sense gaire importància o, inclús, que haurien de mantenir-se al marge de la política?

Encara més, quan s'intenta polititzar-ho tot, en realitat no s'està degradant la política? No se l'està desviant dels seus canals i objetius realment legítims? És per això que els principals moviments socials emergents a partir dels anys 1960 es caracteritzen per l’intermitència, la informalitat i les seves dificultats d’institucionalització permanent? No els comdemna això a un força ambivalent i relativament dèbil impacte sobre la societat a llarg termini?

(DES)EMPODERAMIENTOS TURBOGLOBALIZADOS

¿Por qué hablar de turboglobalización? ¿Se superponen empoderamientos positivos a lamentables desempoderamientos de la ciudadanía? ¿La turboglobalización actual empodera o más bien desempodera a las clases populares? ¿Qué hacer frente a la actual debilidad y desempoderamiento de la política frente a los mercados y la economía? ¿Qué hacer ante tales conflictos y retos?

La característica más decisiva de la actual globalización es una aceleración tremenda de los flujos financieros, económicos y tecnológicos. Ahora bien hay que reconocer que es una turboglobalización fragmentaria y parcial, pues los flujos que afectan al saber, la cultura, las persones o los derechos, quizás son más rápidos que nunca antes, pero están muy lejos de velocidad de los flujos financieros y productivos.
 

Precisamente por esa globalización no uniformemente acelerada, se producen a la vez procesos ciudadanos de empoderamiento y desempoderamiento. Las actuales tendencias al desmontaje del Estado del bienestar e incluso a la laminación del Estado social de derecho son claros ejemplos de desempoderamiento popular. Pues el conjunto de la ciudadanía y especialmente las clases más desfavorecidas ven limitadas aceleradamente cada vez más sus capacidades, potencialidades y agencias, a pesar que las habían ido conquistando muy dificultosa y lentamente a lo largo de décadas.