Debat macrofilosòfic general

Oct 19, 2019

BIG DATA I PETJADA DIGITAL



Les novel.les clàssiques de detectius ens van ensenyar que la millor manera de detectar la identitat dels criminals era a través de les empremtes dels dits deixades en el lloc del crim. 

Des de fa anys, les obres més actualitzades destaquen que el rastres d’ADN s’han convertit en element totalment decisori pel que fa a establir les identitats. 


En la societat dels Big Data, però, són aquests les veritables “empremtes digitals” que determinen la nostra identitat i la situen en els diversos escenaris. Avui són les nostres infinites petjades digitals a través de mòbils, ordinadors, xarxes, etc. el que marca la nostra identitat de forma total i pràcticament inconfusible.


Com a la vida quotidiana, la nostra identitat s’actualitza contínuament ja que s’hi van sumant estructuradament tots els nostres actes digitals, incloent els més banals i fins i tot aquells que pensem que no deixen traça (però ho fan de forma indirecta). 


Som Big Data cada vegada més transparents, més integrables, més ràpidament sel.leccionables, més fàcilment analitzables, millor detectables arreu... En conjunt defineixen la millor foto de la nostra vida sencera, ja que van convertint-se en la pel.lícula que li és coextensiva. 

De moment són només la recopilació dels senyals externs que hem deixat, però aviat integraran les nostres opcions vitals, pensaments, sentiments i intimitats.


Les més reveladores “empremtes digitals” les deixem (sense ni adonar-nos-en) a través de dispositius “banals” com el ratolí. 

Text de Gonçal Mayos i imatge de Toni Prat del llibre conjunt Poesofies publicat a Badalona: Editorial El Pont del Petroli, en premsa. Conté 35 poemes visuals de Toni Prat i 35 poesofies de Gonçal Mayos.

Vegeu les Poesofies:



    - BIG DATA I PETJADA DIGITAL     - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
    - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
    - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ


44 comments:

toni prat said...

Suposo que, com moltes altres coses, la pèrdua d’anonimat i d’intimitat pot suposar una part aparentment positiva i una altra d’aparentment negativa... per la nostra personalitat...

El que crec que possiblement ens sorprendrà... serà veure la gran similitud entre “les nostres opcions vitals, pensaments, sentiments i intimitats” i això pot ser que ens resti inquietuds i ens augmenti el tedi i l’avorriment... (però ens haurem d’espavilar...)

Tot i que les comparances sempre solen ser odioses, jo ho associo amb el canvi que va suposar el fet que la Unió Monetària Europea ens unifiqués a tots sota la moneda única de l’Euro.... no cal dir que una part simpàtica, entretinguda i divertida dels viatges se’n va anar en orri...

Gonçal Mayos Solsona said...

No sabem l'impacte radical de les noves tecnologies en l'actual pèrdua de la intimitat o l'extensió d'una "ex-timitat" d'alta complexitat. Però sembla que serà molt fort i amb importants conseqüències. Inclús en la personalitat.

La humanitat ha evolucionat en un món on era bastant fàcil mentir, ser hipòcrita i jugar a "dues baralles". Ara això és molt difícil sinó impossible en aspectes significatius (p.e. quan el poder vol vigilar-te i censurar-te).

Ja està passant que una foto indiscreta... pot perseguir-te durant dècades sense que pugui ser fet efectiu l'anomenat "dret a l'oblit".

Hi haurà molts patiments psicològics en una societat on no hi haurà dret a l'oblit (al menys per a molts!!!).

toni prat said...

Crec que tornem a mirar el futur des de l’esbiaixada visió que ens condiciona la contemporaneïtat... estem condicionats a pensar envers els paràmetres que ens imposa la “realitat del moment” (que no vol dir la realitat)...

Potser, si aconseguim abastar aquest món de transparència total ens canviï el concepte de la “personalitat humana” ... i ves a saber si no arribarà el moment que, mirant al passat, ens preguntem: perquè “mentir, ser hipòcrita i jugar a "dues baralles”...???


Tan estrany com podem veure ara que això pot ser “negatiu”... amb els anys, la societat de la “transparència” es pugui fer la mateixa pregunta però a la inversa... Com és possible que els nostres avantpassats no veiessin que sense especulació, fal·làcia, farsa, mentida, enganyifa, estratagema, frau, trampes, trucs, ocultacions, embolics, falsedats, tergiversacions, injustícies, engalipades, judicis condicionats... i un sens fi de subterfugis més... la vida és molt millor i no cal divertir-se fent el trapella...

D’aquesta manera tal vegada potser no caldria l’oblit... (perquè si no hi hauria res que oblidar...???)

Gonçal Mayos Solsona said...

Els canvis radicals i de nova planta mai no han funcionat. L'evolució és molt lenta i persistent. No fa salts radicals. La humanitat ha esdevingut la que és durant milions i milions d'anys. Ara no canviarà a una utopia d'un dia a un altre. Si canvia la societat, la gent patirà en canvi psicològicament durant molt temps, fins que lentament s'hi adapti. Potser la societat pot saltar però no tu o jo o la gent normal. I ho acabem patint...

toni prat said...

d'acord... d'acord... però tu i jo estem cansats de repetir que l'evolució de la societat NO és lineal o aritmètica... ans al contrari, sembla ser que és exponencial o geomètrica...

això per un cantó i per l'altre no veig que aquest destí que estem parlant de que podem anar a parar sigui tan inversemblant... crec que ja se l'havia pogut imaginar Carl Marx i els seus afins... (com a mínim...)

El joc de la picaresca crec que és molt nostrat...

toni prat said...

la capacitat d'adaptació a noves situacions també es correspon amb el tipus d'evolució... crec que una cosa porta a l'altra...

Als del Neandertal no els hi faries entendre que es poden comunicar per un telèfon mòbil... però els de la meva generació vam quedar bocabadats amb els transistors i els comandaments a distància... si... però teniem la ment preparada par això i molt més...

Gonçal Mayos Solsona said...

L'evolució de la societat pot ser exponencial o geomètrica, però la de la gent és molt lenta i -com a molt- aritmètica.

Aquí rau el perill i el problema: apareix una diferència que exigeix molt. Amb els desajustos apareixen patiments i problemes personals d'adaptació als nous temps.

toni prat said...

NO hi estic d'acord... perquè si l'evolució social és exponencial... la capacitat de d'assolir l'evolució, en la ment humana, en cada moment, ho és també...

una persona que comenci saltant 2 metres es proposa i acaba saltant-ne quatre perquè ha assolit mentalment el que representa el quatre. El que en salta 4 també assoleix mentalment el que significa el setze... perquè comença a raonar de manera "exponencial" també... i així successivament...

NO sols pateix/gaudeix d'una progressió geomètrica l'evolució social sinó que la evolució/capacitat de la ment humana també... (potser és matemàticament esfereïdor... però ja molts del nostres avantpassats es pensaven que havien arribar al "límit"... amb els ordinadors de 68 K...)

toni prat said...

quan jo vaig començar a conduir... anar a 100 per hora... era una bogeria... (i em pregunto qui som per quantificar a on estem en el ranking de la "progressió" si no som capaços d'imaginar el límit... només podem tenir com a referent l'inici... i això és molt pobre...)

toni prat said...

la meva targeta de memòria de seguretat (compacta) és de 2,000,000,000 de Kb

(i és de les més petites...)

(ja sé que em diràs que no podem anar "in crescendo" fins a l'infinit... però jo em pregunto quan falta per arribar-hi...??? infinit...???

Gonçal Mayos Solsona said...

Potser tu i el teu cos podreu arribar a saltar 1000 metres, però jo i el meu no. Ara mateix autèntics superhomes i superdones s'estan dopant i entrenant tota la seva vida per saltar un parell de centímetres més.

Les màquines són extraordinàriament millors, però el nostre pobre cos i cervell avancen molt lentament. La distància entre tecnologia i "humanitat" augmenta i això angoixa i estressa a molta gent. Cada vegada se'ns demanen més coses... i algunes són impossibles.

toni prat said...

de moment... crec que tot fa pensar que és cert el que dius pel que fa a les limitacions físiques de l'ésser humà... però això no vol dir res més que "en el moment que estem és així"...

en medicina s'han superat moltes barreres que semblaven infranquejables... però en la qüestió dels "bytes" sembla que tenim més assumit que el nostre cervell ja no arriba, ni de bon tros, a processar el que pot "engolir" un ordinador... i segurament en un futur proper aquests es puguin adaptar al nostre cervell per donar-li un cop de mà...

crec que el números se'ns escapen... (només cal mirar quan els astrònoms parlen de distancies d'anys llum envers altres elements de l'univers... (costa molt d'imaginar quants zeros comporta qualsevol de les quantitats que es fan servir...)

A més a més les xifres numèriques són tan relatives com per poder anar-nos-les adaptant a conveniència... (recordo que la primera vegada d'anar a Turquia qualsevol cosa, com per exemple un dinar, veia milions milions de lires i a Itàlia no era tan gran la diferència numèrica, però Déu n'hi do! ...)

Ho dic perquè potser ara ens espanta parlar de milions de bytes i potser un altre dia quan s'agrupin d'una altra manera i tinguin una altra manera d'anomenar aquest múltiple ens pugui semblar més assequible el seu maneig... ara es parla de terabytes com aquell que res i fa quatre dies que molts no sabien ni que poguessin existir...)

Gonçal Mayos Solsona said...

Ara mateix hi ha una poderosa ideologia transhumanista que està rebent una quantitat enorme de diners per les seves recerques. La idea és que amb les noves tecnologies cibernètiques, d'enginyeria genètica i bioquímica, etc. es poden aconseguir cyborgs ara impensables i fins i tot superar la innevitabilitat de la mort.

El futur dirà. Però continuarem sent humans? Gent com Nick Land apunta que no i a un futur sense la humanitat com a tal.

toni prat said...

una de les coses que més greu em sabrà serà el no poder anar a buscar bolets... o potser alguna impressora de 3D benvolent es dedicarà a elaborar-ne amb pasta d'ou de reig...

ara bromes a part... tota aquesta gent que valora tan els sentiments... podrà continuar gaudint-ne amb els fets per el "raonament dels ordinadors"... ???

toni prat said...

(o si com sembla que creu molta gent...)

si els sentiments no són lògics... com s'ho farà la lògica per crear la seva antagonista... ??? (i/o el desgavell...???)

Gonçal Mayos Solsona said...

Pensant materialistament els sentiments són sinapsis en les neurones igual que els raonaments més lògics. Per tant si s'aconsegueix emular uns en una memòria de silici, serà qüestió de poc temps que s'emulin els altres.

Això sí, segurament perdran molta mística i màgia!!!!!

toni prat said...

això suscita un cert embolic o desconcert a l'hora de determinar sobre el què és art/poesia o no...

tindrem Picassos digitals... ???

Gonçal Mayos Solsona said...

És preocupant però ja hi ha programes prou bons que permeten pintar a la manera d'x i també d'escriure al manera d'y. No repeteixen quadres-llibres sinó que són nous però -de moment- molt reiteratius. El problema per ara és en els aspectes d'innovació i creativitat.

toni prat said...

de moment... però si arribem a crear intel·ligència artificial... automàticament es crearan creadors (valgui la redundància...)

Gonçal Mayos Solsona said...

Un tipus bastant boig però genial, Nick Land, augura que la nova intel.ligència artificial farà caduca la humanitat i que en el futur la intel.ligència superarà el receptacle humà (intel.ligència sense humans, diu), el receptacle de la biologia-química basada en el carbono i inclús de la vida tal com la coneixem.

Il.lusionant oi?

toni prat said...

doncs perquè no... ??? fa temps que desitjava convertir-me en carbono... (ha de ser un estat molt més tranquil el mineral...)

Gonçal Mayos Solsona said...

Estem basats en la química del carbono. Però suposo que, si continua havent intel.ligència, no hi haurà tranquil.litat. La intel.ligència sovint n'és completament oposada.

La filosofia i el coneixement m'han intranquil.litzat cada vegada més. Suposo que el més tranquil és no pensar gaire i confiar en Papa Noel.

toni prat said...

això de la tranquil·litat crec que la tenim associada a la immobilitat del nostre cos humà... però qui sap si un dia la podríem identificar també amb les grans fluències d'informació que manera "passiva i ordenada" circulin per els nano tubs de fibra de carboni que compongui els ordinadors de l'època...

m'agrada que facis la comparança de la nostra química amb la del carboni perquè és una metàfora molt maca (al meu entendre)... : El carboni dur s'esdevé en diamants... i el carboni tou en grafit... (molt poètic tot plegat...

Gonçal Mayos Solsona said...

Estaràs d'acord amb mi que és molt millor ser carboni enamorat!

toni prat said...

sostres...!!! això és un poema... (maco... maco...)

i... hi estic totalment d'acord... (si continuem així haurem de canviar el títol del bloc...)

Gonçal Mayos Solsona said...

És poesofia! Per pensar i gaudir!!!!!!

toni prat said...
This comment has been removed by the author.
toni prat said...

ja m'explicaràs com... (el meu amic va dir: "no solo de poesofia vive el hombre...)

Gonçal Mayos Solsona said...

La vida és molt complicada. Però juraria que uns grans de poesofia la fan més efervescent.

toni prat said...

això per descomptat... però els enamorats que no són íntegrament de carboni solen tenir activitats per desfogar la seva excitació que comporten el moviment de la musculatura d'un cos de carn i ossos (més carn que ossos) però que no me la ser imaginar en el cas d'un tros de carboni (asexuat...)

Gonçal Mayos Solsona said...

Sembla que som bàsicament aigua amb compostos de carboni, oxigen, nitrogen... i la resta de components ja són menors.

Tot ben combinat, però, ofereix un bellugueig que dóna molta marxa.

toni prat said...

crec que et deixes components molt importants... en la meva última analítica després d'una nit de desfogament hi han trobat restes de volldamm, ginebra, grappa, vi ranci i altres "auto-denominats esperonadors" (que aixequen la moral...)

Gonçal Mayos Solsona said...

Més seriosament: costa concebre com serà una intel.ligència o "vida" més enllà del carboni i sense tots els efectes (positius i negatius) de les moltes substàncies que mediatitzen la nostra vida.

Recordo que una vegada em vaig adonar i vaig constatar sistemàticament que totes les begudes famoses i populars duen substàncies psicotròpiques. Totes! En més o menys quantitat però totes.

Quins "psicotròpics" pot fer servir una intel.ligència sense cos i per tant lluny de tota química del carboni????

toni prat said...

crec que és el que havíem enfocat anteriorment... els "no humans" segurament no els hi faran falta els psicòtrops, a no ser que els hi creem la necessitat... ni tampoc trobaran a faltar la "picaresca" per la mateixa raó...

ULLS QUE NO VEUEN, COR QUE NO DOL...

toni prat said...

Crec que la referència per éssers nous... no podem ser nosaltres... si és que de veritat són nous... (no tenim perquè assemblar-nos, en principi...)

No sembla que si anem a crear "intel·ligència" artificial... se'ns acudeixi incorporar-hi totes les pestes que anem arrossegant els humans... no... ???

Ni per altre cantó crec que no tenim cap dada perquè la mateixa I.A. hagi de repetir coses que els humans hem fet malament...

Gonçal Mayos Solsona said...

Tens raó. Els humans seríem molt més obsolets del que vaig sospitar al meu llibre Homo Obsoletus !!!!!!!!!!

No obstant això, em pregunto com deu ser aquest món altre i intento imaginar-me'l. Potser les poesofies hi poden ajudar...

toni prat said...

aquests dematí he pensat:

"dintre de poc ni hi seré... i anava a dir: se me'n fotrà llavors el que digueu...

però no... rectifico: se me'n fot ara el que digueu llavors quan jo no hi sigui...

llavors... espero que no hi hagi "llavors"...

toni prat said...
This comment has been removed by the author.
toni prat said...

Perquè ho dic això...??? perquè amb la meva broma de voler esdevenir carboni o silici o qualsevol mineral va implícit un raonament impossible... que és "existir sense vida"...

(si sóc sincer crec que les pedres tampoc poden "raonar" la nostra "vida"...) 8no cal raonar l'existència que no tenen cap raó d'existir...) (la raó crec que és purament humana...)

https://www.poemesvisuals.com/2013/06/pedra-poesia-visual-num-158.html

Gonçal Mayos Solsona said...

És lògic: "si jo no hi sóc... què m'importa!"

Ara bé jo dec ser un tipus rar perquè encara m'importa... malgrat tot!!!!!!

toni prat said...

però crec que aquest pensament és fals si el trasllades (com solem fer) a quan no existeixes...

quan no existim no és que no ens importi res de res... és que no podrem tenir el sentiment d'indiferència...

no crec que podem imaginar-nos la "no existència"...

(sobretot els que venim d'arrels cristianes després de morts la nostra "ànima" continua passejant pels jardins del firmament" i ningú pensa que no podrà pensar... ((penso jo...))...) i tampoc és que no pugui pensar... perquè NO EXISTIRÀ...

Gonçal Mayos Solsona said...
This comment has been removed by the author.
Gonçal Mayos Solsona said...

On no n'hi ha, no hi pot rajar. Però ara que sóc, no puc mostrar-me indiferent ni menysprear hipòtesis que -ara- m'importen. I això és així inclús quan aquestes hipòtesis se plantegen per a moments on jo no hi seré.

Tinc valors i m'agradaria que les coses fossin d'una manera i no d'una altra. Evidentment no crec que tingui el poder de canviar-les o imposar els meus valors. Però tinc valors i -ara- els sento així.

Més endavant, si no n'hi ha...

toni prat said...

d'acord... d'acord... aquests "valors" no te'ls discuteixo... jo el que sem fa costerut és pensar que ni tan sols puc pensar... que ni tan sols puc dir/pensar "ni"...

em costa molt acceptar el "no res"...

https://1.bp.blogspot.com/-krR-cjkxZIE/WHCDp9gaN8I/AAAAAAAAGyw/8HC5YiU-0U8_Z1GOj4pmPgP7Mrig2vQzACLcB/s1600/ZERO_www.jpg