FEM UN ÚS SALUDABLE DE LA MENT?

Proposo interpretar la qüestió ‘Per què hem perdut la raó? en el sentit en què tradicionalment la gent es preguntava si hem perdut el seny o el senderi? Encara millor: en les societats avançades estem fent un ús sa de la ment o del pensament? Com ja haurà intuït el lector, usem en sentit ampli el terme ‘raó’ per a referir-nos al bon funcionament del conjunt de les facultats humanes. 

El pensar que anomenem ‘racional’ sol pressuposar el bon funcionament harmònic i equilibrat del conjunt de les diverses facultats humanes, ja que remet a molts tipus de ‘raonaments’ força complexos i diversos. 

Des d'aquesta perspectiva àmplia, ser 'racional' inclou per exemple ser capaç de fer càlculs, de determinar causes i conseqüències dels fets, d'avaluar finalitats, de considerar els pes dels diversos valors a tenir en compte, d'evitar els prejudicis, de no caure en fal·làcies cognitives i inclús de vigilar perilloses argumentacions del tipus que 'els fins justifiquen els medis'.

GENERACIÓ LOOPING (1924-35): SUPERVIVENTS

Sorprenentment, avui la generació més influent, més citada i que més ens marca i guia (al menys en les nostres facultats de filosofia) va néixer en una dècada meravellosa que situem entre 1924 i 1935. 

Les generacions i dècades “reals” mai no coincideixen massa amb els nombres rodons. Tampoc no solen tenir nom, sinó molt més tard del seu naixement i inclús el seu “floruit”. Mirant-ho amb distància crítica i macrofilosòficament proposo anomenar els nascuts entre 1924 i 1935 com la “Generació looping”.

El nom li escau perquè certament és una generació que neix i creix amb l’aviació, que es va convertint en una “realitat de masses”. Així, en 1927 Lindbergh es fa famós creuant l’Atlàntic en avió, en 1937 s’acaba l’era dels “dirigibles” quan crema el Hindenburg i, mentrestant, De la Cierva perfecciona l’helicòpter. Creiem que la fi dels "dirigibles" és un bon símbol de tot un món, una tecnologia i una cultura, que ja no podran ser els de la "generació looping".

Sobretot però,  els nascuts entre 1924 i 1935 mereixen el nom de "Generació looping" perquè maniobres arriscades, perilloses i que ho capgiren tot –com el looping- s'han convertit per a ells en una experiència reiterada. Mai abans cap altra generació va experimentar tants sobresalts i loopings continuats, seguits, un darrera l'altre, ara cap a d'alt pujant com un àngel o dominant la tècnica, ara cap a baix caient "en barrena" i a punt d'esclafar-se contra el terra. I -de moment- salvant el tipus al darrer moment i "sant tornem-hi!"