2 A l’escriure –com en tot l’important- cal partir de la “Llei de Murphy”: si alguna cosa pot anar malament, anirà malament.
a. Si el text de la tesi pot ser malentès, serà malentès. A més, el tribunal considerarà al doctorand l’únic culpable del malentès. I tots els doctors i doctorands sentiran confirmat el "Principi doctoral de Silè": Cap doctorant -excepte un mateix- no mereix mai presentar la tesi. Però donat que ja es massa tard i el tutor ho ha permès: el doctorand ha de ser castigat duríssimament pel seu atreviment! Morir jove és poc càstig per a ell!
b. També el tutor serà considerat responsable de tots els errors, malentesos i -sobretot- del pecat suprem: Haver donat permís per a presentar la tesi! Per això, rebrà una enorme quantitat de "merda", buscant que s'indigni amb el doctorand i no torni a consentir mai més que es presenti cap altra tesi. Ha d'aprendre a no ser tutor i a no oblidar la “Llei doctoral de Murphy”: No hi ha cap doctorand "meravellós". I si existís, no t'hauria demanat precisament a tu que fossis el seu tutor!
c. L'ordinador és una terrible arma de doble tall per a l'escriptura. En facil.lita enormement la correcció, però en dificulta encara més la síntesi i la coherència. Alhora exigeix molt control per part de l'escriptor, que ha de ser capaç d'una tasca heroica: corregir-se i refutar-se a si mateix.
d. La memòria acrítica i el conservar els esbossos fets poden ser també un gran problema. Voler-los conservar sempre va en detriment de la síntesi, claredat, estructuració, agilitat de la tesi i l'evidenciació de la tesi de la tesi. Cal saber tallar i cremar els esbossos superats! Com deia Wittgenstein, quan ja no serveix per a continuar pujant cal tirar l'escala que ens ha dut on som.
e. És important que la tesi sisgui un llibre de fàcil i ràpida lectura. No obstant això, cal no oblidar que la tesi és el darrer exercici com alumne (ja que després hom serà oficialment "docte"). Per tant i lamentablement, les tesis no poden prescindir de ser el recaptacle i mostra de la immensa saviesa posseïda pel doctorand. Això sol convertir moltes tesis en "summes" o "enciclopèdies" ilegibles. Cal saber trobar un sabi punt mig i la mirada -amable però amb certa distància crítica- del tutor sol ser molt adequada.
f. Doctorand i tutor sempre han de vigilar que la suma de parts ben corregides resulti efectivament una tesi, en conjunt ben estructurada i que no amagui la "tesi de la tesi".
g. Qualsevol canvi o incís ha de ser "validat" en relació al seu context més immediat (paràgraf), però també en l'estructura global del text. No fer-ho o anar ràpid, et fa candidat d'honor a la llei de Murphy.
h. Per a superar les trampes de les noves tecnologies i aconseguir una eficaç redacció de la tesi, cal recórrer a una de les més velles i comprovades pràctiques: llegir en veu alta el propi discurs. S'ha de fer les vegades que calgui per a detectar el millor ritme i estil, alhora que la narrativitat i argumentació més adient. De nou es compleix la regla: per escriure bé, cal llegir bé... i molt!
i. Dos apartats de la tesi han de ser els darrers a ser redactats i corregits: el penúltim les conclusions i -¡només llavors!- el darrer, la introducció. No és només per seguir la "gramàtica parda" popular, per a què si surt amb barba "sigui" Sant Josep i si surt sense barba "sigui" la Verge Maria. També per aconseguir des del primer moment la millor "seducció" i conducció del lector; i per a remarcar-hi la coherència, el ritme, l'enjòlit... com en els millors guions de Hitchcock.
j. Acabades la primera, segona, tercera... redaccions, és de vital importància donar-se temps per a la depuració final. Tenint l'estructura global del conjunt en el cap, cal corregir la tesi tota sencera, preguntant-se a cada moment: Hi he expressat a plena satisfacció el que vull dir? És clar? És rigorós? Puc millorar-ho? Tot el que dic és necessari i no hi manca res realment imprescindible? Un hipotètic lector, què m'agrairia que hi afegís o eliminés!?
k. Sens dubte, una de les decisions finals més doloroses i on sol fracassar el doctorand és: prescindir d'apartats ja redactats, que van tenir el seu sentit en un altre moment del desenvolupament de la tesi, però que són disfuncionals en la versió final i caldria eliminar-los o reduir-los a la mínima expressió.
l. Finalment, cal fer encara la definitiva lectura i correcció de la tesi de la primera a la darrera plana, si és possible "d'una tirada" i mirant de prescindir de les pressuposicions o "notes mentals" que el doctorand sempre té, inclús inconscientment. Ha de ser el més equiparable possible a com llegiran la tesi finalment el tribunal i el públic.
Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXT, EVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?
b. També el tutor serà considerat responsable de tots els errors, malentesos i -sobretot- del pecat suprem: Haver donat permís per a presentar la tesi! Per això, rebrà una enorme quantitat de "merda", buscant que s'indigni amb el doctorand i no torni a consentir mai més que es presenti cap altra tesi. Ha d'aprendre a no ser tutor i a no oblidar la “Llei doctoral de Murphy”: No hi ha cap doctorand "meravellós". I si existís, no t'hauria demanat precisament a tu que fossis el seu tutor!
c. L'ordinador és una terrible arma de doble tall per a l'escriptura. En facil.lita enormement la correcció, però en dificulta encara més la síntesi i la coherència. Alhora exigeix molt control per part de l'escriptor, que ha de ser capaç d'una tasca heroica: corregir-se i refutar-se a si mateix.
d. La memòria acrítica i el conservar els esbossos fets poden ser també un gran problema. Voler-los conservar sempre va en detriment de la síntesi, claredat, estructuració, agilitat de la tesi i l'evidenciació de la tesi de la tesi. Cal saber tallar i cremar els esbossos superats! Com deia Wittgenstein, quan ja no serveix per a continuar pujant cal tirar l'escala que ens ha dut on som.
e. És important que la tesi sisgui un llibre de fàcil i ràpida lectura. No obstant això, cal no oblidar que la tesi és el darrer exercici com alumne (ja que després hom serà oficialment "docte"). Per tant i lamentablement, les tesis no poden prescindir de ser el recaptacle i mostra de la immensa saviesa posseïda pel doctorand. Això sol convertir moltes tesis en "summes" o "enciclopèdies" ilegibles. Cal saber trobar un sabi punt mig i la mirada -amable però amb certa distància crítica- del tutor sol ser molt adequada.
f. Doctorand i tutor sempre han de vigilar que la suma de parts ben corregides resulti efectivament una tesi, en conjunt ben estructurada i que no amagui la "tesi de la tesi".
g. Qualsevol canvi o incís ha de ser "validat" en relació al seu context més immediat (paràgraf), però també en l'estructura global del text. No fer-ho o anar ràpid, et fa candidat d'honor a la llei de Murphy.
h. Per a superar les trampes de les noves tecnologies i aconseguir una eficaç redacció de la tesi, cal recórrer a una de les més velles i comprovades pràctiques: llegir en veu alta el propi discurs. S'ha de fer les vegades que calgui per a detectar el millor ritme i estil, alhora que la narrativitat i argumentació més adient. De nou es compleix la regla: per escriure bé, cal llegir bé... i molt!
i. Dos apartats de la tesi han de ser els darrers a ser redactats i corregits: el penúltim les conclusions i -¡només llavors!- el darrer, la introducció. No és només per seguir la "gramàtica parda" popular, per a què si surt amb barba "sigui" Sant Josep i si surt sense barba "sigui" la Verge Maria. També per aconseguir des del primer moment la millor "seducció" i conducció del lector; i per a remarcar-hi la coherència, el ritme, l'enjòlit... com en els millors guions de Hitchcock.
j. Acabades la primera, segona, tercera... redaccions, és de vital importància donar-se temps per a la depuració final. Tenint l'estructura global del conjunt en el cap, cal corregir la tesi tota sencera, preguntant-se a cada moment: Hi he expressat a plena satisfacció el que vull dir? És clar? És rigorós? Puc millorar-ho? Tot el que dic és necessari i no hi manca res realment imprescindible? Un hipotètic lector, què m'agrairia que hi afegís o eliminés!?
k. Sens dubte, una de les decisions finals més doloroses i on sol fracassar el doctorand és: prescindir d'apartats ja redactats, que van tenir el seu sentit en un altre moment del desenvolupament de la tesi, però que són disfuncionals en la versió final i caldria eliminar-los o reduir-los a la mínima expressió.
l. Finalment, cal fer encara la definitiva lectura i correcció de la tesi de la primera a la darrera plana, si és possible "d'una tirada" i mirant de prescindir de les pressuposicions o "notes mentals" que el doctorand sempre té, inclús inconscientment. Ha de ser el més equiparable possible a com llegiran la tesi finalment el tribunal i el públic.
Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXT, EVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?
Estructura completa y ordenada del discurso en los posts: TESIS SOBRE LAS TESIS, INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR LO PEOR, ACTIVAR HABILIDADES… ¡CONTRADICTORIAS!, IMPONER EL MENSAJE, TEXTUALIDAD COMO ARMA, EVITAR ERRORES Y GUERRAS, SEDUCIR CON PALABRAS Y ARGUMENTOS, ¿HAY ALTERNATIVA A LA TESIS? y DEFENSA ORAL DE LA TESIS Y ¡MÁS ALLÁ!
Ver también: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT... y 3 MODELOS DE INICIO EN LA INVESTIGACIÓN
No comments:
Post a Comment