No n’hi ha prou amb votar.
Cal fer efectiu el vot. La democràcia
i la sobirania popular en depenen.
Sovint perdem la
perspectiva del que és més important. Les eleccions són decisives, però l’abans
i el després ho són més que no el durant. Són
un mer acte formal i no efectiu si no es compleix el que els vots populars
determinen.
Importa
el compromís de tothom amb el resultat que “sortirà” de l’urna, més que no el
ritual de fer cua i depositar-hi una papereta. Votar no és
una carta als reis, els quals després atorgaran o no el demanat, segons si
creuen que hom ha estat prou bo durant l’any! El vot no pot ser traït sistemàticament!
Cada vot és una part de la
decisió col.lectiva i, com a tal, ha de ser respectat i complert. És el més alt compromís possible entre
votants i votats, entre la societat i l’estat.
Sinó es compleix la
ciutadania mereix una explicació clara i ràpida de perquè no es fa. I els
incomplidors s’han de tornar a sotmetre al vot i –per tant- a la decisió
popular.
S’han de pensar les
eleccions con un acte performatiu, que executa el seu sentit al mateix temps
(previ escrutini) que duen a terme. El
resultat de l’escrutini és ja una decisió, la més alta decisió sobirana! No
pot haver un “després” que imposa una sel.lecció perversa al que la gent ha
votat.
Defensar
els resultats de les urnes és inclús més decisiu, que omplir-les. Ni
“pucherazos” ni clientelismes, ni predesignats, ni sel.leccions que condicionen
les eleccions. Cada vot és la part alíquota de la voluntat general.
Això
és la sobirania popular i no pot ser trinxada fraudulentament tan aviat com es
manifesta.
Qualsevol altra cosa és una
falsa democràcia que trinxa –d’alguna manera i en algun grau- els vots populars
a mesura que s’hi depositen.
* * *
Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos
Vegeu les Poesofies:
- BIG DATA I PETJADA DIGITAL
- TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
- TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
- TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
* * *
Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos
Vegeu les Poesofies:
- ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- BIG DATA I PETJADA DIGITAL
- TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
- TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
- TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
7 comments:
Potser el sistema democràtic està pensat per algun matemàtic de bona fe que pensava que “pomes amb peres” no es poden sumar... però crec que la gent que fa política són capaços d’això i de molt més...
La matemàtica tan se’ls en fot... creuen (si s’hi ha de creure) en la quadratura del cercle...
Potser hi hauria d’haver una altre matemàtic que perfeccionés el sistema... Un matemàtic pintor que pintés els vots d’un color determinat... per exemple els d’esquerra vermells (per ser convencional), els de dreta blau cel, els de ultradreta marí “fosc” i així successivament...
També caldria posar un reguitzell de “caselles” per marcar amb quines altres opcions deixaries sumar el teu vot, el cas que convingués... (no cal dir que amb la casella no marcada, el no seria un “no és no” i el consentiment hauria de ser explícit...)
Aniria força bé - Toni- per començar que el programa (que és públic, votat per les bases dels partits, defensat durant la campanya, etc. etc.) fos exigible.
I en cas d'haver de ser modificat. Els partits haurien d'explicar-ne explícitament i amb detall els motius. I en casos flagrants d'incompliment, fos possible forçar una nova elecció a partir precisament d'aquest incompliment.
si... si... "perquè hi ha un refrany que diu "feta la llei, feta la trampa"... i tot que, en principi està prou ben pensat que dos o més partits afins es puguin ajuntar per formar una colalició guayadora... que regeixi sota una ideologia semblant... aquesta llicència, acaba sent una metzina per la democràcia perquè (com en tots els aspectes de la vida) de seguida hi intervenen interessos generalment de tipus econòmic o pseudo econòmic que propicien unions "contra natura" que ens acaban donant pel sac a tots ela que encara creiem en les ideologies...
pel que fa a la teva observació Gonçal: "Els partits haurien d'explicar-ne explícitament i amb detall els motius." penso que tampoc serveix perquè els polítics, en general, solen dominar molt bé la demagòcia i la idiotesa... (només cal escoltar els seus mítings i els seu discursos...) i malauradament acaben fent combregar a la molta gent amb rodes de molí...
Bona tarda, senyors.
Després de setmanes confinat a casa, torno a disposar d'internet, perquè treballo, i al final de la jornada aprofito el meu descans per menjar per connectar-me 5 minuts. De moment, de la biblioteca ni parlar-ne.
Primer, Gonçal, dir-vos que el post sobre el Confident m'ha semblat exquisit. L'adjectiu va d'acord amb el tema, en la línia de la Jet set del post anterior, excel·lent també.
S'agraeixen temes dispars, diferents del COVID-19.
En quant a aquest arrauixat post sobre el vot, només volia afegir que la tecnofília, com comentavem en referència a les disquisions sobre la nova era post-confinament, és quelcom que ha vingut per quedar-se. En aquest sentit, jo sempre he estat un fervent defensor de les noves tecnologies, també aplicades al vot i a la democràcia.
Per exemple, serviria molt poder votar on line, però no un programa on t'ho colen tot junt. Jo votaria punt per punt (no partits, idees), i segons la importància ho repetiria més sovint o menys. Després seria una democràcia més a la grega, doncs els polítics només podrien executar allò detallat (tant com es pugui) en el vot de la gent, i farien més que d'intermediàris de mers representants/executors.
Per exemple: referendum d'autodeterminació: cada 25-30 anys.
Monarquia-estat laic idem.
Quota d'immigració ¿?
Enfonsament de totes les fronteres, començant per les francoespanyoles 30 anys i acabant per les de tot el món.
Inversió global en sanitat: 15 anys.
Inversió específica en sanitat, aconsellats per debats previs dels experts en la matèria: cada any.
Caldria una nova cultura del debat polític en el ciberespai, i no votar cada 4 anys, sinó que el vot fos diari i permanentment obert, i cada X temps tancar la borsa del vot fins al nou període. Fins i tot, el vot es podria canviar quan es volgués, amb el límit del dia i hora de tancament d'urna per a cada tema.
Bé. No disposo de més temps, per avui. Tot plegat, politica ficció, ho sé.
Estem en contacte. Salut.
Gràcies Esteve, m’encanta que t’agradin posts més “exquisits” (gràcies per l’adjectiu) i basats en subtil.leses com el Confident o inclús de la Jet set.
Jo gaudeixo molt fent-los perquè em permeten entendre un món i unes formes de vida en principi molt llunyanes de les meves. Però que així puc compartir i “sentir” una mica les dificultats que plantejaven i les experiències que oferien. Per mi és un plaer i hi ha algun bon lector com tu, però no en sobren.
Respecte al tema de la nostra democràcia, Esteve. Crec que en Toni Prat n'ha sintetitzat el problema principal en el poema visual.
Els vots no valen o valen poquíssim. Són trinxats (en quan a l'efectivitat) tan aviat com es fiquen a l'urna.
Per tant el problema no és votar més vegades, sinó que els vots valguin o puguin fer-se valer efectivament!!!!!!!!
totalment d'acord Gonçal... tu has sintetitzat sintàcticament el que jo he sintatitzat visualment amb una imatge...
"Per tant el problema no és votar més vegades, sinó que els vots valguin o puguin fer-se valer efectivament!!!!!!!!"
moltes gràcies... bona nit...
Post a Comment