OMBRA DE L’ÉSSER

L’ombra no és només una projecció en negatiu de la llum. És també el reflex de la memòria o una estranya perseverança de l’ésser.

L’ombra no és només un silueta espacial, també ho és temporal. Hom hi percep l’impacte del passat, del que va ser i ja no és. 

Un arbre sec i mort encara projecta l’obscura silueta del que fou i de la ufanor de què avui és privat. L’ombra ufana és potser el darrer esforç per reverdir de l’arbre. 

Es diu que ningú no pot saltar més enllà de la seva ombra. I és veritat perquè en definitiva avisa del darrer salt. És l'últim rastre de l’ésser en el seu desaparèixer. 

Encara que sigui per un inapreciable nanoinstant, tota ombra és la projecció d’un moment anterior. Com que la llum no es desplaça instantàniament, sempre ens projecta la visió de quelcom anterior. Gràcies a això, avui podem veure des de la Terra les llums i les ombres d’estrelles que ja han mort. 

Tant els estels del cel com les ombres del terra són reflex d’un arbre caigut, d’una vida morta, d’una llum apagada i d’un ésser que ja no és. 

Quan la vida s’acaba es va obscurint el record i l'ésser. Homer a la Odissea diu que els morts a l’Hades són com ombres. Quan l’ésser és corseca i el record del que va ser s’esllangueix, ja només té existència com una foscor fantasmagòrica. Precisament perquè sembla ser la degradació de la llum -la seva amenaçant  desaparició-, l'ombra també és la debilitació de l'ésser, una espècie de semi-ésser en procés de lenta degradació.

Com l’ésser, l’ombra -que en molts sentits és el seu estadi més dèbil- es diu de moltes maneres i té infinites manifestacions. 

Potser només són fantasmals, imaginàries, simbòliques o metafòriques... però totes reflecteixen les diverses maneres en què l’ésser es resisteix a perdre’s en el no-res.  

Per això l’aristotel.lisme medieval anomenava “privació” al substrat de l’ésser que reuneix totes les formes -possibles en el passat o en el futur- que són diverses de l’acte ara realitzat. La “privació” aristotèl.lica és l’encarnació ara no actual, però sí possible i natural. 

És com la foscor ufana de l’arbre corsecat. Perquè certament, darrera l’arbre caigut, hi ha també la potència del “El Pi de Formentor”.  

 

“Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.”

L’ombra és històrica, geogràfica, visual, anímica... i té tots els matisos de l’ésser que fuig. És el reflex en negatiu d’una vida que ja no hi és. Però que es resisteix a desaparèixer i roman amagada darrera les coses. És el fantasma del passat i el miratge del que va ser.

Des d'aquesta perspectiva té un vessant negatiu, trist, fosc, d'absència d'ésser i de llum, quelcom ombrívol i -inclús- sinistre... de praeparatio mortis. 

És un no-ésser que encara no és absolut no-res, però s'hi va aproximant irremissiblement. Remet a allò que anem perdent, a la manca de plenitud i d'actualitat, al passat, a la mort i al no-res.

Ara bé, com el capvespre o l'inici de l'alba, també té un vessant positiu, acollidor i inclús alegre.

L'ombra no és completament no-res, no ésser, com tampoc no és privació absoluta de llum. No és un "forat negre" i. per això ens hi veiem, quan som a l'ombra d'un arbre. Més aviat és un enfosquiment relatiu de llum i d'ésser.

També té -doncs- un aspecte positiu ja que no provoca l’enlluernament fàcilment exterminador del Sol, de l’ens perfectíssim o de la plenitud de la Realitat quan hom surt de la caverna de Plató. Al contrari, és una zona ombrívola i habitable de la soleia com saben els mediterranis i encara més els saharians. 

Hom es pot aixoplugar a l’ombra –precisament!- perquè no és la plenitud o infinitud de l’ésser. Perquè és una llum clement que no enlluerna. Perquè és un ésser ja una mica “tocat” de no-res i que -precisament per això- no esclafa. Perquè és una foscor acollidora.

Certament "l'ombra" és relativa privació de llum, capvespre i difuminar-se en la mort. Però també és l’alba, la il.luminació suportable i una certa protecció dins la intempèrie de la veritat lucifèrica. Llucifer, "el fill de la llum", és l'àngel caigut que comanda els inferns.

Al menys des de Ra i Amón, passant per Helios, Apol.lo i el Mite de la Caverna, fins la Il.lustració i l'adoració transhumana a la tècnociència, els humans s'han considerat fills del Sol i de la Llum cegadora. 

En realitat, la humanitat és "prometeica" ja que ha robat el Foc i el seu poder als déus. És l'ésser mortal que -paradoxalment- té una infinita voluntat de poder. Però també això és un miratge ja que, com deia Epicur, no experimentem ni la mort ni el no-res, així com tampoc l'ésser infinit ni la llum absoluta. Tots ells són absoluts que bloquegen la humana experiència.

Per això i més pròpiament, els humans són éssers d'ombra. Només existeixen dins la relativa privació d'absolut: ni llum enlluernadora ni no-res mortal. 

L'absolut és humanament inhòspit, en canvi la relativa foscor (ma non troppo) de l'ombra la fa en el fons habitable, suportable i inclús acollidora. L'ombra és humana més que no directament divina, infinita, nul.la o absoluta.

Els humans només conceben i viuen a l’ombra de l’ésser!

                                                    * * *

Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos

Vegeu les Poesofies:

    - ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
    - AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD   
    - LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ

    - MERCADERIA MENTAL

    - OMBRA DE L’ÉSSER

    - MIRADA EMMORDASSADA

    - URNA TRINXADORA DE VOTS

    - CONFIDENT: EL DISPOSITIU

    - PORTA D'OBERTURA DOBLE?

    - MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ
    - POESOFEMES - POEMES VISUALS 

    - LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN 

    - VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT     

    - BIG DATA I PETJADA DIGITAL
    - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
    - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
    - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ