TESI: HI HA ALTERNATIVA?

 

7. En l’escriptura i la filosofia -com en la vida- de vegades passa gat per llebre. És possible enganyar tothom durant un instant o a algú, sempre; però no a tothom sempre. I el principal enganyat és el propi “escriptor” i el presumpte "filòsof". 

7a. Tampoc no és gens fàcil copiar una tesi, al menys en el camp humanístic. Sembla que, amb molts menys coneixements dels necessaris per a descobrir-los, es pot copiar un resultat tècnic i científic, i que -quan hom ho descobreixi- ja s'hagin obtingut dividends. Ara bé, les idees filosòfiques molt complexament lligades són molt menys "robables" i, per suposat, el plagi es descobreix molt abans d'haver obtingut grans "dividends".

7a1. Això sí, tampoc no s'ha de ser ingenu, no sempre passa com amb el primer llibre de Fichte: que va aparèixer anònim i la gent va creure que era de Kant. Això va provocar que quan Kant, llavors ja molt reconegut, va desvetllar que el veritable autor n'era Fichte, aquest quedés immediatament consagrat.

7b. L'elaboració d'una tesis doctoral és dels pocs ritus de pas que resten en la societat actual. En tot cas és absolutament imprescindible en la carrera acadèmica on marca -sens dubte- un abans i un després. Equival al lleó o altra peça de caça major que s'exigeix cobrar per a ser reconegut en el gremi dels doctes i poder anar en endavant de caça-recerca per un mateix.

7b1. Són molts els doctorands que s'enfoncen sense poder culminar una recerca mínimament innovadora, rigorosa i sota tutoria acadèmica. No hem d'oblidar tampoc, que és molt difícil escriure en solitud una opera prima interessant. Tot i que el resultat és força semblant -la publicació d'un primer i significatiu llibre o article-, plantegen exigències i dificultats sorprenentment diverses.

7b2. Certament per a uns és més fàcil anar a la primera "cacera" "per lliure", totalment sol i en contra del món. Ara bé, això no invalida les dificultats i avantatges que ofereix el doctorat. D'una banda, no s'està completament sol però, d'altra banda, cal superar "l'infern" que -com diu Sartre- són els altres. Cal pensar que cada vegada més el coneixement, la recerca i la creació s'han convertit en tasques col.lectives dutes a terme en grup i sota gran exigència comunitativa i col.laborativa.

7c. De tota manera, és un índex excel.lent dels bons doctorats que es publiqui la tesi com a llibre. I que amb el temps, ningú recordi que fou resultat d'una tesi doctoral! N'hi ha força exemples, que mantenen l'esperança que no tot és burocràcia, necessitats acadèmiques, ambició, vanitat...

 

    7c1. Amb independència de la qualificació acadèmica obtinguda per la tesi, sol ser decisiva a mig i llarg termini la seva publicació en una editorial de prestigi i l'impacte que a partir de llavors tingui en l'ampli debat intel.lectual. Doctorands i directors intel.ligents solen prioritzar i garantir-se l'impacte posterior. Cal superar la pressió psicològica i les urgències circumstancials, ja que la millor culminació del complex procés doctoral és obtenir el “cum laude” en el debat intel.lectual.  

7d. Com totes les experiències vitals, els ritus de pas poden ser superats amb gran millora personal o -merament- com una condició exterior que no ens aporta ni canvia. També passa amb els doctorats. N'hi ha de magnífics -habitualment els que han convertit les dificultats en oportunitats-  i n'hi ha de molt mediocres.

7d1. Hi ha exemples d'aquests darrers que passen com si fossin d'èxcel.lència, però en general els èxits immerescuts, acaben generant persistents mediocritats i finalment ridículs històrics. Cal evitar que els molts esforços del doctorat es malmetin en una trajectòria postdoctoral insuficient.

7d2. Sobretot cal fer del doctorat una oportunitat per al creixement. Com en tots els ritus de pas, tot allò mediocre que podria haver estat molt millor és un repte perdut. Ja que és un salt personal que s'ha de fer en aquell moment i no en cap altre. És molt difícil aprovar a "pilota passada" aquestes "assignatures pendents". 

 

     7d3. Les tesis mediocres amb “cum laude” solen condemnar els seus doctorands, tutors i –inclús- tribunals a persistir en la mediocritat. ¿Quina n'és la principal víctima?: el propi doctorand, si realment aspira a ser un veritable pensador i escriptor.

7d4. No corris aquests riscs... si pots evitar-ho.

7e. I sempre comença per una oració (encara que sigui muda) com la que inicia aquest humil escrit.

Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI", INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR LO PEOR, IMPONER EL MENSAJE, TEXTUALIDAD COMO ARMA, EVITAR ERRORES Y GUERRAS, SEDUCIR CON PALABRAS Y ARGUMENTOS y ¿HAY ALTERNATIVA A LA TESIS? Ver también: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT... y 3 MODELOS DE INICIO EN LA INVESTIGACIÓN

Estructura completa y ordenada del discurso en los posts: TESIS SOBRE LAS TESIS, INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR LO PEOR, ACTIVAR HABILIDADES… ¡CONTRADICTORIAS!, IMPONER EL MENSAJE, TEXTUALIDAD COMO ARMA, EVITAR ERRORES Y GUERRAS, SEDUCIR CON PALABRAS Y ARGUMENTOS, ¿HAY ALTERNATIVA A LA TESIS? y DEFENSA ORAL DE LA TESIS Y ¡MÁS ALLÁ!