LLENGUATGE I POLÍTICA: CONDICIONS D'ODI-EMPATIA

Conferència “Llenguatge i política: condicions d’odi i empatia” de Gonçal Mayos.

 

L’11 de febrer a les 19 hores al SEMINARI DEL DEPARTAMENT D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, FACULTAT DE FILOSOFIA, UNIVERSITAT DE BARCELONA. C/ MONTALEGRE, 6. QUART PIS. Activitats Institucionals susceptibles de ser reconegudes com a crèdits optatius del Grau de Filosofia.

 

Els conflictes socials més persistents i terribles solen correspondre’s a complexes dialèctiques d’odi. Malgrat que sempre han preocupat i que molts pensadors les han investigat, cal reconèixer que encara ens sorprèn la seva força i la dificultat per a controlar-les. De fet, la modernització i el progrés tecnològic-material no han reduït les dialèctiques socials d’odi, sinó que en molts aspectes les han fet més bàrbares i radicals (arribant als genocidis i neteges ètniques). És així? Per què?

 

En tot cas la conflictivitat i l’odi avui són preocupacions de primer ordre arreu. Fins i tot han relegat la qüestió clàssica dels mecanismes i dialèctiques que fomenten la phylia social. Aristòtil deia que la phylia (quelcom més complex que no “l’amistat”) era el “ciment” que mantenia unida la polis. Els moderns sovint han pensat que era la por i l’odi el que per reacció feia possible el Leviatà. Volem aprofundir en la relació (totalment inversa?) de les dialèctiques d’odi i phylia, per a veure si enfocant-les macrofilosòficament aconseguim explicar millor aquestes dialèctiques socials tan decisives.