Canvis radicals de caràcter i de mentalitat en el cinema
Gonçal Mayos
Curs 2024-25: UNED-Sénior Barcelona
Hores lectives: 30
Dia i hora: els dimarts de 11.30 a 13.30 h
Idioma: Català
PROGRAMA DEL CURS
1. Introducció
Anant més enllà d’un video-club, el curs analitza teories científiques, però sobretot estudia com el setè art ha plasmat i imaginat cinematogràficament els canvis radicals de personalitat. Analitzarem en quines circumstàncies hi ha conversions psicològiques i socials. Quins efectes solen tenir, o no? Quins són els tipus més característics i les formes més reiterades? I tot a través de magnífiques obres fílmiques que tenen com a referent el món social, polític, literari i filosòfic!
2. Objectius
Més que un curs doctrinari centrat en l’exposició d’una teoria prèviament establerta, vol ser un taller obert d’anàlisi, reflexió, discussió i estudi d’obres cinematogràfiques que mostren diversos tipus de ‘conversions’ psicològiques. Evidentment el professor té teories sobre els canvis personals radicals però cap dogmàtica que domini el curs, el qual és sobretot una ocasió per a reflexionar a partir d’excel.lents materials cinèfils que -en part- visualitzarem i analitzarem a classe.
3. Programa
(Durant el curs es podran analitzar altres pel.lícules a més de les ara ressenyades)
- Els canvis radicals de caràcter i mentalitat són ‘conversions’ (no en termes religiosos)?
- Mentalitats, cosmovisions i frames.
- Sentit i etimologia de ‘conversió’.
- Sis opcions, actituds, etapes o moments diversos en el trencament amb l’endogrup o en la dissonància psicològico-existencial:
- Ceguesa, no concebre la dissonància.
- Desviar l’atenció: Di-versió.
- Fidelitat al grup i al que hom suposava que era.
- Avisar, debatre i cercar acords de canvi.
- Abandonar el grup o l’actitud.
- Conversió. Cercle complet?
- Conversió al bé, al mal o tancament en un cercle viciós: Cremat pel sol (1994, Nikita Mikhalkov). Cims borrascosos (1939, William Wyler), Casa de jocs (1987, David Mamet). Teorema (1968, P.P. Passolini). El llop estepari (1974, Fred Haines). Bonnie and Clyde (1967, Arthur Penn), Dotze homes sense pietat (1967 Robert Aldrich). El servent (1963, Joseph Losey). Les criades (1985, Michel Dumoulin i Jean Genet). The Shining (1980, Stanley Kubrick).
- Impossibilitat del canvi i conversions impossibles: Mort d’un viatjant (1949, Arthur Miller). Cool hand Luke/La llegenda de l’indomable (1967, Stuart Rosenberg), El roig i el negre (2017, Jean-Daniel Verhaeghe). Madame Bovary (2014, Sophie Barthes), Anna Karènina (2012, Joe Wright). American Beauty (1999, Sam Mendes).
- Conversió a la barbàrie o a la comunitat perduda?: El darrer samurai (2003, Edward Zwick), Un home anomenat cavall (1970, Elliot Silverstein), Ballant amb llops (1990, Kevin Costner), Els 7 samurais (1954. Akira Kurosawa). Set núvies per a set germans (1954, Stanley Donen). El senyor de les mosques (1990, Harry Hook).
- Mai no saps qui serà el millor convers: Aquest país és meu (1943, Jean Renoir). No enyoro la meva infància (1946. Akira Kurosawa). El general della Rovere (1959, Roberto Rossellini).
- Convertir-te en qui eres i la Impossibilitat de convertir-te en qui no ets: Casablanca (1942, Michael Curtiz), Cayo Largo (1948, John Huston), Esmorçar a Tiffany’s (1961, Blake Edwards). La meva vida és la meva vida / Five Easy Pieces (1970, Bob Rafelson). Billy Elliot (2000, Stephen Daldry).
- El misteri del ‘salt endavant’. Com pensar el descobriment o la ‘conversió pionera’. 2001: A Space Odyssey (1968, Stanley Kubrick), El llop estepari (1974, Fred Haines - H. Hesse).
- Conversions in extremis o ja impossibles: Jane Eyre (2011, C.J. Fukunaga), Secrets i mentides (1996, Mike Leigh). El fill de Saul / Saul fia (László Nemes, 2015). El que resta del dia (1993, James Ivory).
- Què hem après de les conversions?
- Ni fàcils, ni habituals però sovint necessàries.
4. Metodologia
Per a no perdre’ns i centrar els debats, partirem sobretot de les pel.lícules i de la seva anàlisi. Això inclou estudiar relats històrics, artístics o biogràfics objectivats en pel.lícules que visualitzarem a classe al menys parcialment. Així tindrem una base empírica compartida sobre la qual pensar, debatre i posar-nos d’acord! O no! També per a imaginar com hom pot convertir-se en altre del que és? Què fa que hom sigui el que és i -tal vegada- canviar radicalment? Com es produeixen els trencaments biogràfics i les metamorfosis psicològiques o cosmovisionals?
5. Bibliografia
Partirem de les pel.lícules apuntades en el Programa però, segons la dinàmica del grup-classe, incorporarem més pel.lícules no previstes al llarg del curs. En donarem la llista bàsica a inici de curs per a que hom pugui visualitzar-les quan li vagi millor.
BERLIN, Isaiah (2002) El erizo y la zorra, Barcelona: Península.
HIRSCHMAN, Albert O. (1977). Salida, voz y lealtad: respuestas al deterioro de empresas, organizaciones y estados. México: Fondo de Cultura Económica.
PETERSON, Jordan B. (1999) Maps of Meaning, London: Routledge.
POLTI, Georges. (1980) Les 36 situations dramatiques, Paris: Éditions d’aujourd’hui.
SOURIAU, Étienne. (1950) Les deux cent mille situations dramatiques, Paris: Flammarion.
WILSON, Colin (2001) The Outsider, Londres: Phoenix.
No comments:
Post a Comment