Redistribución, reconocimiento y communitas

 

A mitad del siglo XX parecía que el único eje político relevante era el polarizado entre más y menos redistribución. Pero ya no es así, porque el bloqueo de las políticas redistributivas (en los 1980 y aún más después de las crisis neoliberales post2007) ha provocado que se le añadiera y fortaleciera el eje del reconocimiento. Además hoy vuelve a tener una enorme vigencia el eje político tradicional que aquí analizamos a partir de la relación entre communitas e immunitas.

Retorna Seminari Filosofia Política UB

 

Fel.licitats a tots: el Seminari de Filosofia Política UB, continua!!!!!!!!!!!!!!!!!

Les institucions poden perviure més enllà de les persones i enllaçar diverses generacions i interessos concrets. En el fons és el millor per a vindicar les persones (Bermudo, Bilbeny, Pla i tots nosaltres). Persones més joves fan el relleu a les més madures. És la vida, és la cumulació acadèmica.

Per això podem confiar i agrair a Joao Pedro Braga de Carvalho. 

Gràcies a tots els que heu participat, participeu i participareu en el Seminari de Filosofia Política! 

Gr

Introducció a Gilles Deleuze

 

Gilles Deleuze és, sens dubte, un dels pensadors més importants del segle XX. No només crea una manera diferent de llegir la història de la filosofia a partir d'una trama de nous conceptes o categories, sinó que es podria dir que en la seva escriptura -i en els seus cursos- va prenent forma una manera diferent de pensar, una veritable inversió del platonisme. Deleuze, el filòsof del rizoma, de les màquines desitjants, de la desterritorialització o del pensament nòmada, ens ha llegat una manera d'obrir-se a les vibracions i reverberacions de l'esdevenir múltiple de la vida crucial per pensar possibles bifurcacions a un esdevenir cada cop més fora de si.

En el centenari del naixement d'aquest pensador fonamental, el curs explora les línies generals del seu pensament, des de la lectura singular de la història de la filosofia i el pensament del desig fins a la seva manera de reflexionar sobre l'adveniment del capitalisme esquizofrènic i les societats de control.

Nietzsche i el nihilisme europeu

 

Hi ha un consens més o menys general a considerar Nietzsche com aquell filòsof que va fer de la mort de Déu i del nihilisme qüestions centrals per a la filosofia moderna. No és que Nietzsche s'hagi tret del barret aquestes idees totalment noves, ja que aquests dos conceptes es troben en altres autors o moviments, com ara Jacobi, els nihilistes russos o el Romanticisme. El que és nou de Nietzsche és que situa ambdós conceptes com a experiències que afecten radicalment les dinàmiques pròpies de l'esdevenir d'Occident. A la nostra època, les premonicions de Nietzsche han anat adquirint dimensions cada vegada més amenaçadores, per la qual cosa sembla que reprendre el fil del seu llegat és important per no resignar-nos a aquestes forces globals que estan fent de tots els ecosistemes un desert sense parell.