IGNORANCIA PROMETEICA E INTELIGENCIA RUPTURISTA

 

La hipótesis que acabamos de formular está íntimamente vinculada a la vergüenza que experimentan los humanos -conscientemente falibles- ante sus propias creaciones que cada vez se vuelven más poderosas e infalibles. 

En concreto se trata de analizar lo que proponemos llamar “ignorancia prometeica” y que se manifestaría plenamente cuando los humanos no puedan ya comprender a sus propias creaciones cibernéticas. 

Lo denominamos “ignorancia prometeica” como homenaje a la aguda expresión de Anders ya citada. Pero nosotros nos referimos al momento singular y disruptivo en que la humanidad incluso no pueda explicar la lógica desplegada por sus propias creaciones maquínicas.

METÀFORES DE L'OBSOLESCÈNCIA

Actualment, moltes necessitats i característiques humanes se'ns "venen" com caduques i prescindibles.  Molts valors i projectes humans entren en crisi i esdevenen difícils de mantenir a llarg termini. Ens amenacen creixentment l'obsolescència i el burnout.

No obstant això, l'Homo obsoletus no és un destí indefectible.

LLIBERTAT I AUTOEXIGÈNCIA FINS OBSOLESCÈNCIA

No és una graciosa concessió, sinó una necessitat fonamental del capitalisme postfordista i neolliberal actual, que el treballador tingui més llibertat. Per això, si no vol tenir i usar "adequadament" aquesta obligatòria llibertat, acabarà sent acomiadat!

També s’exigeix que el mateix treballador demostri –permanentment!- la necessitat de la seva contractació. Com molt gràficament apunta Bauman (2014, ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, Barcelona: Paidós): el capitalisme actual encara és més cruel i despietat que el fordista tradicional perquè se li exigeix al treballador inclús la tasca de demostrar al seu cap que és irreemplaçable.

ANGOIXA, PROACTIVITAT I FORMACIÓ INFINITA

El capitalisme neolliberal i turboglobalitzat ha incrementat tremendament l'angoixant competència de tots contra tots. A més sense que cap leviathan pugui garantir la el nivell de vida de la seva població ni -inclús- la invulnerabilitat econòmica de les fronteres nacionals a mig termini. Especialment amb la llarga crisi post2008 i la societat malthusiana del coneixement, imposa a tots una profunda metamorfosi en la formació, en les actituds i fins i tot en el projecte de vida a llarg termini.