TRADICIÓ NO ÉS TRADICIONALISME: SOBRE LA (RE)INVENCIÓ

 

Se sol pensar que les tradicions són molt antigues i permanents, respectuoses i exactes amb els seus fonaments. 

Ara bé, la major part de les vegades són  força recents, canviants, irrespectuoses i inexactes. 

L’espècie humana és massa inquieta i preocupada per la supervivència dia a dia com per a tenir veritables tradicions eternes i perennes. 

NARRACIÓ DE VIDA, MEMÒRIA I IDENTITAT

Com es vinculen l'existència i el record; la identitat i la memòria; el present, el futur i el passat?  A partir d'aquí: Què som? i què ens fa ser com som? Comencem pel final: 

Som vida, és a dir: un procés dinàmic d'inseparable construcció i destrucció. Un procés similar a com els ossos del nostre cos s'adapten a les necessitats canviants de la nostra vida (creixement, etc.). Gràcies a un procés de continua des-construcció, les estructures òssies anteriors són destruïdes, alhora que se'n construeixen altres que les substitueixen.

Així funciona la vida, incloent la vida psíquica. Així funciona la identitat i les narracions de vida. La memòria participa i és clau en el procés dinàmic que construeix i destrueix -alhora- la nostra identitat, els nostres sabers i les nostres experiències.