Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Interconstitucionalidad, la Interculturalidad y la In...

Nov 6, 2012

"CULTURAL IS POLITICAL" EL GIR CULTURAL

Ricard Gómez-Ventura i Gonçal Mayos

Cultural is political. El gir cultural” és la conferència amb què Gonçal Mayos ha inaugurat el cicle sobre Moviments i estudis culturals i postcolonials (Ateneu Barcelonès, 20 d’octubre de 2012, organitzada pel Liceu Maragall de filosofia).


En aquesta conferència, el doctor Mayos situa el gir cultural contemporani dins d’una llarga tradició que vol interpretar la vida humana des d’una perspectiva integradora i multidisciplinar.

Després de fer esment de l’obra d’Heròdot, Mayos situa l’origen de l’interès per l’aspecte cultural a partir de les filosofies de la història dels segles xviii i xix. Autors com Voltaire, Kant, Herder, Hegel… volien englobar el conjunt de les diferents manifestacions culturals humanes dins del desenvolupament històric.

A partir d’aquí, el conferenciant parla de dues onades de positivització del cultural. La "Primera positivització" es produeix quan, volent defugir les connotacions metafísiques de les abans esmentades filosofies de la història, un seguit de pensadors van establir les bases del que posteriorment serien les ciències socials. Smith, Marx, Comte, Spencer, Durkheim, Weber, Freud i molts altres pretenen dotar de rigor científic un discurs que des d’un punt de partida empíric i sòlid (la riquesa, el capital, la societat, la racionalització, l’inconscient…) expliqui la totalitat de la vida humana.

Al mateix temps, però, s’esdevé un moviment paral·lel: la història, que tradicionalment s’havia presentat com a història universal, esdevé una eina de construcció de l’Estat nacional i, sota l’excusa del rigor documental i de l’objectivitat, juga un paper polític. Malgrat excepcions notables com J. Buckhardt, el camí de les ciències socials s’encamina cap a l’especialització i la fragmentació que no és present en la intenció dels seus fundadors.

Mayos situa la "Segona positivització" entre 1920 i 1980. Es caracteritza per abolir els enfocaments globals d’acord a la divisió institucional de les disciplines i, conseqüentment, perdent la seva ambició inicial, perquè abdiquen de la perspectiva integradora. Durant els anys 80, al mateix temps que la polèmica sobre la postmodernitat ocupava el protagonisme en els debats sobre l’art i les ciències socials (la desaparició dels “grans relats” que anunciava Lyotard), apareix un moviment contrari a la ultraespecialització i favorable a enfocaments més transversals i interdisciplinaris. Es tracta del “gir cultural” que, malgrat comptar amb importants precedents (Gramsci, l’hermenèutica filosòfica…), ha recuperat la perspectiva àmplia i transfronterera que ha reivindicat el paper de la cultura en la construcció de l’humà.

La conferència acabà recordant-nos que la tòpica distinció natura-cultura respon a un plantejament equivocat; en efecte, l’ésser humà és un ésser genèticament disposat per a la cultura, que, a més, en el moment actual té en les seves mans la responsabilitat de prendre decisions que afecten les altres espècies animals i l’equilibri mediambiental. Decisions que inevitablement estan condicionades per la cultura humana.


Crònica de Ricard Gomez-Ventura (Barcelona, 1966, catedràtic de filosofia d’IES, membre de GIRCHE (Grup Internacional d’Investigació “Cultura, Història i Estat”) i del Liceu Joan Maragall de filosofia. Ricard Gómez-Ventura investiga sobre la subjectivitat en l’actualitat i la seva relació amb la postmodernitat, la política i l’estètica.

No comments:

Post a Comment