CONFIDENT: EL DISPOSITIU

Hi ha "dispositius" que són visiblement complexos i d'altres que aparentment són molt senzills. Sovint passa -però- que els que semblen més simples no ho són tant i, a més, poden tenir més impacte social, psicològic i històric del que sembla. Un d'ells ens ocupa aquí.

Reivindico aquell antic sofà a dos o més persones que s’anomenava Confident. La gent i inclús les possible parelles s’hi asseien mirant en direccions contràries i separades castament per un llarg braç en forma de “S”. 

Cal destacar que el mateix dispositiu del braç-espatller que separava els cossos entre sí en pseudocompartiments individuals, permetia fer-se confidències íntimes en públic però –alhora- sense que fos evident. 

Cadascú seia mirant vers un horitzó divers de la sala, de la festa, de la gent... Per tant s’hi podien seure desconeguts o gent que en absolut pensaven dirigir-se la paraula, perquè literalment el seu horitzó visual tenia molt poc a veure. Era per tant un dispositiu tremendament individualitzador i repressor... o potser no!

CONFINAMENT: RETORN A L'EXCLUSIVISME?

La societat del confinament està canviant profundament els hàbits i les subjectivacions? Nega l’ideal immediatista de presencialitat?

La societat del confinament tornarà a fer exclusiu el viatjar? Trenca el model “low cost” de turisme i consum? El retorna a l’elitisme aristocratitzant dels orígens?

El “jo hi he estat” tornarà a ser molt limitat i elitista? De nou serà només patrimoni d’una nova i molt reduïda jet-set o jet-society?

SOCIETAT DEL CONFINAMENT: EL MÓN QUE VE?

Hem entrat en la "societat del confinament"? La mobilitat física es desvia a la mera mobilitat digital? La màxima connexió i comunicació telemàtica coincideix amb un creixent tancament vital i corporal?

L'actual turboglobalització pot refugiar-se a Internet i -en canvi- desaccelerar-se corporalment en slowglobalització? Som doncs a la fi de l’era amb més possibilitats de moviment físic massiu de tota la història humana? 

Vídeo sobre economia i actualitat

Vídeo del debat sobre 'Economia i actualitat' entre Gonçal Mayos i Jordi Martí, i moderació de Jordi Planes. Al programa Des dels ulls d'un coach, dimarts, 03 Març 2020 a ETV.

POSTDISCIPLINARIEDAD JURÍDICA: PAULO CUNHA

Me gusta la gente que, precisamente por tener una enorme humanidad, se sienten escindidos e incluso viven errantes entre los muchos intereses humanos que les impulsan. Gente del Renacimiento que necesita vivir muchas vidas para satisfacer su enorme humanidad. Es un placer celebrar la rica mezcla de derecho y vida, con filosofía, política, poemas, prosas críticas, reflexiones personales, acuarelas, óleos… presente en la polifacética obra de Paulo.

Es un honor terrible y maravilloso que te pidan hablar sobre él. Y sin duda es apabullantemente desvergonzado hacer aceptado, aunque solo sea para rememorar el origen del lenguaje. Aquel acto humanizante que imagino surgiendo de un grito de aviso aún indiviso y muy poco preciso que tan solo farfullaba algo así como: ¡Eh mirad qué interesante o cuan peligroso es!

DERECHO FILOSOFANTE, CURATIVO, NOMOÉTICO Y HUMANIZANTE

Hubo un tiempo, en el que el derecho acogía más habitualmente “humanidades” desbordantes como Paulo Ferreira da Cunha. Entonces, como hoy Paulo, el derecho era inseparable de otros saberes humanos como la filosofía, las artes, la buena escritura y la mejor retórica, la historia, la teología, la medicina…