MECANISMES AUTORITARIS

Les "polítiques del desconcert" han trobat en el Covid-19 la catàstrofe que permetrà que s'institucionalitzin autoritàriament? Serà el mecanisme que permetrà instaurar la "societat del confinament" bloquejant els resistents democràtics?

És fal.laç pretendre salvar l'economia si no salves la població o -al menys- el complex tramat social, de vincles, confiances, solidaritats, experteses, capacitats i habilitats. Aquest plantejament només apunta a sacrificar la democràcia? Es tracta d'impulsar un nou augment en la “servitud voluntària”? Vol legitimar un estat d’excepció autoritari?

Naomi Klein –des de La doctrina del xoc al llibre sobre Trump el títol del qual podem traduir com Amb dir No, no n’hi ha prou- ha analitzat profundament el mecanisme clau de qualsevol escalada antidemocràtica. Giorgio Agamben i molts foucaultians han aprofundit en els dispositius que arrelen i –alhora- fan possible l’estat d’excepció.

També la sèrie televisiva House of Cards mostra com els Underwood, encastellats en el poder, es neguen a acceptar les derrotes electorals o els judicis per corrupció. Llavors opten pels molts recursos que l'Estat els confereix per generar por en la població, per exemple instrumentalitzant el terrorisme, magnificant-lo o fins i tot creant-lo. Sistemàticament bloquegen els "pesos i balances" que han de garantir la democràcia. I cada vegada que ho aconsegueixen, són més poderosos i -al mateix temps- aprofiten per eliminar, tant els propis còmplices "cremats" en la guerra política i de corrupció, com els adversaris que encara lluiten per la democràcia.

Hi ha quelcom comú en tots els casos apuntats. L'objectiu primordial és bloquejar la reacció dels adversaris i anestesiar l’opinió pública. Forcen la gent a assumir la dictadura com un mal menor, encara que sigui inconscientment i per pur desconcert o pànic. Així la multitud immensa i molt més poderosa és incapaç d’imposar-se eficaçment al poder personal d’uns pocs i evitar la consolidació de l'autoritarisme d'aquests.

Som avui en un d'aquests moments on la pèrdua de llibertat –que pot esdevenir definitiva- sembla assumible davant quelcom terrible convenientment magnificat o també una distracció prou espectacular? 

Sens dubte, aquesta és la circumstància que cerquen els poderosos ambiciosos i que, quan no es presenta espontàniament, la creen, en forcen l'aparició i hi disposen l’adequada escenografia terrible que els permeti obtenir els objectius personals. Llavors actuen decididament, en una fugida endavant, aprofitant la sorpresa i descoordinant qualsevol reacció democràtica.

La mortal i famosa pandèmia de “grip espanyola” del 1918 va poder generar més de 40 milions de víctimes arreu del món perquè la Primera Guerra Mundial va oferir l’excusa per a no enfrontar-la ràpida i adequadament. Significativament s’anomena “grip espanyola” perquè va ser el país on es va analitzar primer ja que –en no estar llavors en guerra- va poder-hi destinar els recursos, no censurar la notícia de la seva aparició i malignitat, ans al contrari avisar del perill a tot el món.

En d'altres ocasions, el moment propici per a forçar l’escalada feixista no s’acabava de presentar i va caldre forçar-lo i inventar-lo. Així ho va fer Hitler en l’escandalós incendi del Reichtag berlinès i –com diuen que va fer Neró amb els cristians- va exacerbar les acusacions i la indignació popular cap a un adequat boc expiatori. 

A partir d’aquell moment i fins la seva derrota final, Hitler va governar en estat d’excepció i no va tenir ni que derogar la Constitució de Weimar.  En canvi per a recuperar una mínima democràcia va caldre ni més ni menys que superar l’holocaust i guanyar la Segona Guerra Mundial.

En una línia similar, ara Víctor Orbán a Hungria aprofita el Covid-19 per concentrar encara més tot el poder en les seves mans. En un nou trilerisme polític, també Putin és en plena estratègia per eternitzar-se en l'autocràcia. La pandèmia del coronavirus està facilitant la concentració del poder, amagar les conseqüències de la destrucció del sistema sanitari els darrers anys a Espanya i que la corrupció -tant de la monarquia com generalitzada- sembli que no té res a veure amb les morts i la degradació estesa. 

Molts altres fets permeten concloure que les elits extractives i no democràtiques estan traient forts rèdits de la pandèmia i la “distracció” de demòcrates. De moment sembla que aquestes estratègies estan tenint èxit. 

Afortunadament a l’era d’Internet, la població s’assabenta amb gran rapidesa d'aquests perillosos complots. Sap el que passa i –inclús- el que pot passar, però sovint no actua, pensant que ho farà pagar quan tot es tranquil.litzi. Ningú però no sap si llavors ja serà massa tard.

  

Així de poderós és el mecanisme que permet que l’ambició d’uns pocs s’imposi al raciocini, la llibertat, la indignació i inclús els interessos de la majoria. És el primer pas i el moment crític, per instaurar “l’obediència voluntària” d’Etienne de la Boétie. 

A tots ens admira que un dispositiu tan desequilibrat funcioni i es mantingui durant tant temps. Però oblidem que abans de la seva instauració hi ha un moment crític de renúncia primigènia a la democràcia que permet que el règim autoritari s’institucionalitzi i desplegui imparablement els seus tentacles. 

Després de la catàstrofe, l’estat d’excepció pot haver esdevingut "normal". Llavors la democràcia pot ser només “iliberal”. Les polítiques “del desconcert” haver-se convertit en un nou règim que dominarà amb certesa. La distracció espectacularitzada ens pot haver aïllat a tots en les moltes cel.les de la societat del confinament. 

Caurà com un castell de cartes (o “House of Cards”) la democràcia o cauran els seus enemics?

Vegeu els posts: 
INSTRUMENTS ANTIDEMOCRÀTICS 
INSTRUMENTOS ANTIDEMOCRÁTICOS
CONFINAMENT: RETORN A L'EXCLUSIVISME? 
SOCIETAT DEL CONFINAMENT: EL MÓN QUE VE? 

POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO

SENTIDOS DE 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO' 
LUCHAS Y ANTAGONIZACIÓN EN LAS 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO' 
CAUSAS DE LAS 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO' Y POPULISMOS DE IZQUIERDA Y DERECHA 

    POPULISMOS DE 'IZQUIERDAS' Y 'DERECHAS': INTERRELACIÓN 

Video: Populismo, revolución y democracias radical o iliberal