Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

Aug 23, 2015

INNOVACIÓ, BENESTAR I SOBIRANIA


La innovació cognitivo-tecnològica i el benestar social estan vinculats a la sobirania política? És perquè poden ser afavorits decisivament quan la societat disposa i pot fer servir eficaçment les adequades eines econòmiques i polítiques d’un Estat? En les societats avançades, la recerca d'excel.lència, les innovacions, els treballs i serveis de qualitat, i la creativitat social milloren significativament amb bones polítiques i, per tant, amb una adequada sobirania política per a desenvolupar-les?

Hi ha força arguments per a contestar positivament les preguntes  formulades. Expliquem-ne breument algunes de les raons més fortes. Se sap que el desenvolupament de les societats avançades és inseparable de mantenir la creativitat, recerca i innovació accelerades en els més diversos nivells. La societat del coneixement i l’actual capitalisme cognitiu tenen la innovació com el factor econòmic i social més important per al desenvolupament.

Les societats que aconsegueixen bons nivells de formació, creativitat, recerca i innovació solen tenir un desenvolupament sostingut i poden fer polítiques socials, mantenint l'adequat finançament del seu Estat del benestar. Per contra, molts països no els aconsegueixen mantenir duradorament, entrant en decadència, provocant greus problemes socials i reduint el benestar de la població.


Les adequades formació, creativitat, recerca i innovació potencien el conjunt de les activitats i sectors de la societat i no només en els que avui tenen un creixement més espectacular com són: les noves tecnologies de la comunicació, la robòtica, l'enginyeria genètica, etc. Per això són la pràctica totalitat dels  treballadors de la societat els que avui poden deixar de fer alienants tasques repetitives i manuals, per a ocupar-se en tasques més creatives, amb contingut cognitiu i que demanen desenvolupar les seves capacitats intel.lectuals.

Pels avenços tecnològics cada vegada hi ha menys treballs que exigeixen grans esforços físics o en tasques merament manuals. A més, aquest treball de baixa qualificació i nul.la innovació està sent desplaçat a països amb més mà d'obra mal pagada on -a més- la rendibilitat dels treballs impedeixen finançar un bon Estat del benestar. Una conseqüència és que tant el país com la seva població s'empobreixen, afegint més pressió per a que aquesta hagi de migrar a països més rics, amb més benestar i menys desigualtats socials.

La turboglobalització actual ha generat una economia planetària marcada per una intensa competitivitat internacional en tots els àmbits.  Ara bé, es constata que l’impacte de la innovació és cada vegada més el factor decisiu, per sobre dels factors tradicionals com la disponibilitat de matèries primeres o el nombre i cost dels treballadors manuals. Per això els països que no formen adequadament les seves poblacions en la creativitat i la innovació, els condemnen a treballs degradats, mal pagats i a la pobresa. 

Avui sens dubte, maximitzar la formació cognitiva i la innovació és el factor més important per a garantir el desenvolupament social dels països i el benestar de la gent, incloent el manteniment d'un Estat del benestar cada vegada més car de finançar (per l'envelliment de la població, les creixents necessitats...).

A més, a la turboglobalització s'hi afegeixen actualment molt rellevants  “fenòmens-inter” -com la integració europea- que impedeixen les velles polítiques autocràtiques i de devaluació de la moneda per a mantenir la competitivitat internacional dels països. Per això són molt més decisives que mai abans les eficaces, justes, àgils i compromeses polítiques de proximitat educatives, de recerca i de foment de la innovació.
La innovació no és fàcil i, inclús petits retards, fan que es bloquegi o que s’hi arribi tard i malament. Necessita complexes i coordinades polítiques educatives, socials, tecnològiques, econòmiques... molt àgils, flexibles, atentes, compromeses i col·laboradores amb les persones innovadores i amb el conjunt de la població. Per tant requereixen un Estat i una classe política molt propers, implicats i atents a les necessitats de la gent.

El pitjor és un Estat i una classe política llunyans, displicents, poc compromesos amb la gent i més preocupats pels seus equilibris electorals (p.e. per l’oposició d’interessos, ideologies, cultures i territoris). Encara és pitjor si hi ha corrupció i elits extractives, que poden encomanar al conjunt de la població els seus costums corruptes, acomodats i menyspreadors de la intel.ligència. En aquests casos els recercadors, innovadors i el conjunt de la població es troba en clara inferioritat comparativa amb països menys corruptes, més àgils i més preocupats per l'educació, la recerca i la innovació.
Per això, la creació dins de la Unió Europea d’un nou, més just, compromès, integrador i innovador Estat català és una gran oportunitat que no es pot deixar passar. La seva grandària mitjana, el trencament dels vicis heretats, la superació dels anquilosaments històrics i la il·lusió benefactora vinculada a una nova dinàmica política el fan molt adequat per a competir eficaçment internacionalment i garantir el benestar de la població.

Perquè ens cal un nou Estat que impulsi polítiques basades en l’intens compromís amb la gent, en l’agilitat i flexibilitat al potenciar la necessària innovació, en aprofitar fins a les més petites oportunitats i avantatges comparatius que permeten la població i el territori, en fomentar l’educació, la recerca, el coneixement i la cultura... Ens cal també un Estat modern que garanteixi el benestar, la productivitat i el futur econòmic de la gent.  Post al blog els científics, per la independència

No comments:

Post a Comment