La filosofia sempre ha
aspirat a pensar els problemes més complexos i més “macro”. Per això, malgrat
que pot analitzar pormenoritzadament les qüestions més “micro”, no renuncia a
atrevir-se amb les dificultats més complexes i abastadores. Per això pot ser “microfilosofia”
però també valentament “macrofilosofia”. I la gent li demana que no tingui por
ni d’analitzar rigorosament el “micro” ni el “macro”. Totes dues coses són
valuoses i –inclús- imprescindibles.
