Les revolucions o els intents revolucionaris es presenten sovint en onades o conjuncions que coincideixen en el temps. El cas paradigmàtic fou l'onada de revolucions arreu d'Europa del 1848.
Es va anomenar la "primavera dels pobles" i van tenir diversos enfocaments ideològics sumats: qüestions nacionals, de drets civils (vot universal, igualtat social...), en contra de l'absolutisme monàrquic, a favor d'idees liberals però també ja socialitzants. De fet fou el context en què Marx i Engels van escriure el seu famós Manifest Comunista que anticipava un fet que esdevindrà real més tard: "Un fantasma recorre Europa, el comunisme".
Com veiem no sempre foren moviments ideològicament monolítics, sinó molt complexos i que sumaven diversos projectes ideològics, reivindicacions polítiques i malestars socials. La humanitat és molt rica, complexa i sol aprofitar el que creu moments favorables per a fer valer i polititzar els seus neguits, anhels i propostes. Potser per això -com si actuessin profunds efectes crida o reverberació en les masses i líders- es concentren en poc temps molts moviments revolucionaris creuant les fronteres i les més diverses geografies.
També en els anys crucials dels 1960 es va donar una conjunció espectacular de moviments revolucionaris. Els analitza críticament Gonçal Mayos en la seva conferència "Dècades de llibertat i desafiament: 1950-70" a l'Ateneu Barcelonès (dissabte 20 d'octubre a les 11 hores a la Sala Verdaguer). Qüestionarem si foren o no "revolucions", si hi ha profunds lligams comuns a més de la superposició temporal, la seva diferència respecte el model de "la Revolució d'Octubre" 1917 i el seu llegat per esdeveniments contemporanis com l'altermundisme, el feminisme, l'ecologisme, el 15M, els indignats, Occupy Wall Street...
Es va anomenar la "primavera dels pobles" i van tenir diversos enfocaments ideològics sumats: qüestions nacionals, de drets civils (vot universal, igualtat social...), en contra de l'absolutisme monàrquic, a favor d'idees liberals però també ja socialitzants. De fet fou el context en què Marx i Engels van escriure el seu famós Manifest Comunista que anticipava un fet que esdevindrà real més tard: "Un fantasma recorre Europa, el comunisme".
També en els anys crucials dels 1960 es va donar una conjunció espectacular de moviments revolucionaris. Els analitza críticament Gonçal Mayos en la seva conferència "Dècades de llibertat i desafiament: 1950-70" a l'Ateneu Barcelonès (dissabte 20 d'octubre a les 11 hores a la Sala Verdaguer). Qüestionarem si foren o no "revolucions", si hi ha profunds lligams comuns a més de la superposició temporal, la seva diferència respecte el model de "la Revolució d'Octubre" 1917 i el seu llegat per esdeveniments contemporanis com l'altermundisme, el feminisme, l'ecologisme, el 15M, els indignats, Occupy Wall Street...
