Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

May 14, 2014

HIPOCRESIA MEDIÀTICA

Cal censurar Internet? Cal controlar especialment les xarxes socials? Alguns diuen que sí.
 
Darrerament alguns s'estan escandalitzant molt sobre alguns deplorables comentaris a Facebook, a Twitter... Són més escandalosos aquests deplorables comentaris en les xarxes que els que es fan habitualment a les tertúl.lies televisives o en certs articles periodístics de consum i de batalla "política". Cal perseguir-los més contundentment?
 
Per alguns sembla que sí... Cal perseguir-los molt més contundentment. Ara bé, preguntem-nos: per què? Quina és la diferència?

 
Pot ser que, quan els comentaris deplorables els fa altri i contra els propis partidaris, siguin més condemnables que no quan es fan els nostres amics en contra dels nostres adversaris? Pot ser que els dignes mitjans tradicionals siguin menys culpables, fent pràcticament el mateix que les noves xarxes d'Internet? Alguns sembla que pensen que sí.
 
Els deplorables comentaris dels "ningú" són més perseguibles -encara que arribin a molta menys gent- que no els de "gent important" i amb poder mediàtic o polític? Alguns actuen com si fos així. Són més llestos que nosaltres o es "passen de llestos"?
 
Vivim en un país que durant força anys, s'ha permès i promocionat l'insult, la sal gruixuda i inclús l'odi. Tertul.liants i tertúl.lies ho han fet. També ho fan molts "articulistes de batalla", molts "intel.lectuals orgànics" i molts "lletratinents mediàtics". L'anomenada "Brunete mediàtica" ha excel.lit en el llenguatge agressiu, la demagògia ofensiva, l'insult populista i -com a mínim- el llenguatge calculadament incorrecte i perillós.
 
Però, això era "llibertat d'opinió i d'expressió" i per tant s'havia de perdonar. Inclús quan tot acabava amb condemnes judicials (què n'hi ha unes quantes!), la "llibertat" individual ho semblava justificar. I a més, s'havien venut més exemplars dels diaris i s'havien fet certs rentables "serveis" que algú agraïa.
 
Així s'ha alimentat un perillosa i antidemocràtica situació d'oligopoli dels mèdia i de  la comunicació. Més d'un imperi mediàtic nacional i internacional s'ha construït amb la inapreciable ajuda d'aquestes pràctiques deplorables. Però calia suportar-ho en bé de la democràcia i la llibertat! Sens deia.
 
Ara bé, quan els comentaris deplorables surten fora del marc d'uns mitjans hegemònics i controlats per certs grups hegemònics, aquells mateixos abans tan benevolents i "tolerants" s'escandalitzen enormement. Aquells que havien estat defensors d'una molt oportuna "llibertat d'expressió", ara es mostren tremendament intolerants i escandalitzats.
 
Els molesten els "deplorables comentaris" o que els facin gent anònima, als que no els pertoca fer-ho? Els molesten simplement perquè no els fan els grups mediàtics, ideològics, polítics i partidistes que els són propers? Aquí ja no és qüestió de "llibertat d'opinió"? Aquí sí que cal posar mordaces i impedir la llibertat d'expressió?
 
Potser hi ha massa hipocresia?! Hi ha massa hipocresia mediàtica?!
 
Aquestes són les qüestions que m'han vingut a la ment en el debat de 8TV. Tot parlant amb els periodistes Pilar Rahola i Josep Cuní, i l'advocat Eloi Font, planejava la sospita d'hipocresia política i mediàtica. Una hipocresia que caldria superar... Una hipocresia que no ens podem permetre.

Altra cosa molt diversa és que cal una més gran formació i mentalització sobre els perills potencials de les TICs i les xarxes socials. Sovint hi interactuem com si estiguèssim en la íntimitat d'un petit cercle d'amics o en l'anonimat de la nostra casa. Però no és així, sino que al contrari fàcilment (i a la velocitat d'un click) ens projectem a un nombre enorme de gent, que sovint ni coneixem. 

Per això els experts en les xarxes han encunyat el terme "extimitat". Remet a la pressumpta i enganyosa "intimitat" que ens sembla tenir en les xarxes socials telemàtics, que no és tal, sinó una veloç i exposada "publicitat". Tot i que sovint encara la vivim com a intimitat, com si parléssim només amb els nostres amics i sense atendre a l'enorme altaveu sense control que és Internet.  

Avui els nostres missatges poden arribar on menys ens ho imaginaríem i ser replicats per qui menys ens podríem esperar. Cal recordar la famosa teoria-realitat dels "sis graus de separació": s'ha comprovat que només a través de 5 persones interposades i que formen una sèrie de coneixences, podem arribar a contactar personalment amb qualsevol persona de la humanitat!

És a dir, tots podem connectar o contactar amb qualsevol (encara que sigui famós o un anacoreta perdut en el desert) simplement a través de 5 esglaons de persones que es coneixen una a una. Aquesta possibilitat comprovada moltes vegades, ja ens ha d'avisar de la sorprenent "extimitat" (que no "intimitat") que presideix Internet i les xarxes socials telemàtiques.

Per tant només a través de 5 persones interposades, el nostre missatge més íntim i secret (però comunicat a una persona) pot arribar potencialment al lloc més recòndit i fins a la persona a la que el nostre missatge pot incomodar. 

Internet i el fàcil click replicador de les xarxes socials telemàtiques tenen aquesta enorme potència. Cal que en siguem conscients, per a no errar ni ser ingenus en els nostres actes comunicatius a Internet. Cal que ens empoderem -doncs- d'aquestes noves potencialitats, que de vegades poden ser perilloses o inconvenients. 

Així serem nosaltres qui controlarem la nostra comunicació i no seran les xarxes les que ens controlaran a nosaltres. A més evitarem donar arguments als nous censors que volen controlar i els nous inquisidors que volen fer callar la gent i els nous espais de diàleg lliure que representen Internet i les xarxes. Tant per la nostra seguretat, com per la nostra llibertat (i la de tots!) cal empoderar-se de l´ús correcte d'Internet!
  http://www.8tv.cat/8aldia/videos/hem-de-deixar-la-legislacio-de-les-xarxes-socials-en-mans-dels-qui-se-senten-agredits/http://www.8tv.cat/8aldia/videos/hem-de-deixar-la-legislacio-de-les-xarxes-socials-en-mans-dels-qui-se-senten-agredits/

3 comments:

  1. Ben fet profesor!
    La hipocresía es evidente, así como la diferencia de pesos y medidas a la hora de juzgar lo que supuestamente entra en "lo político" (artículos periodisticos infamantes, tertulias subidas de tono, declaraciones de políticos dentro y fuera de la campaña electoral) y lo que, supuestamente, político no es.
    Quisiera ver qué pasaría si a un ciudadano de a pié se le ocurriese denunciar a un político por difamación (a su partido, a su pueblo, a su identidad de género, etc.).
    Es, en efecto, algo diferente insultar o criticar a alguien "entre lineas", a través de argumentaciones estructuradas y con tonos controlados: es una distinción importante; pero, amenazas de muerte a un lado ( ya reguladas por el códico penal), lo que no se solucione através de una educación moral, ciudadana, social y política, no se va a resolver (ni controlar) por más nuevas leyes que se escriban.

    Saludos!

    Ps: Y lo que quedó apenas mencionado en la trasmisión: una clase política que no abre boca, ni se indigna ni toma acciones contundentes contra los que hoy siguen defendiendo y representando al Franquismo en España, siempre estará, en mi opinión, en déficit moral para poder luego opinar, indignarse y "ponerse firme" en la esfera pública.

    ReplyDelete
  2. Tienes razón. Hay una hipocresía y una enorme diferencia de trato. La reacción que ahora vemos indica una desigualdad de trato evidente. Muchos de los que hoy se exclaman, se han aprovechado muchas veces de lo que critican. Y ciertamente la classe política y todos en general "tragamos" demasiado esa injusticia que se ha convertido en "normal" y casi aceptada.

    ReplyDelete
  3. M'ha agradat el breu post de http://davidgonzdiari.blogspot.com.es/2014/05/les-portes-dinternet.html?showComment=1401099333071#c4840466294136983699
    Cal reconèixer que darrera la comoditat (que no anonimat, això ho comencen a entendre) a alguns els surten els instints més brutals. I es deuen pensar que no fan mal, amb aquestes brutalitats (i d'això els que patim la catalonofòbia cada dia en sabem més). M'agradaria pensar que sobretot es fan mal a si mateixos i a la seva dignitat, però no n'estic segur que sigui així.

    Dit això crec que val la pensa (encara i sempre) insistir en la llibertat d'expressió. Sinó potser tindrem un món més aparentment políticament correcte, però brutalment totalitari. Suposo que s'han d'acceptar alguns mals per a mantenir la democràcia... o alguna cosa que se li assembli. Una gran abraçada.

    ReplyDelete