Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

Apr 6, 2015

EXTIMITAT I DISTÀNCIA



Una certa distància crítica sol permetre veure les coses més objectivament. També hi poden ajudar les distàncies geogràfiques, si bé no n’hi ha cap garantia, perquè certes qüestions personals, socials i polítiques són molt complexes.

Sens dubte, la distància quilomètrica també pot potenciar molts sentiments, actituds i raonaments; especialment si es tracta d’exiliats i/o emigrants. De vegades hi pot haver molta més implicació, apassionament i proximitat mental, ja que l’enyorança o el sentiment de pèrdua poden augmentar la passió per recuperar els llunyans familiars, amics, compatriotes, llengua, cultura... i pàtria.


Creiem que ens molts sentits, aquest és el cas en el Catalunya Grop Nacionalista Radical de Santiago de Cuba. Així ho posen de manifests els documents conservats que testimonien la seva evolució, problemàtiques i actituds político-socials entre el 1911 i 1957. Hi són testimoniats –per exemple- moments i accions estel·lars com el viatge de Francesc Macià i Ventura Gassol a Cuba en 1916, la carta al president nortamericà F.D. Roosevelt de 1943 o la creació de la bandera catalana “estelada” (a imatge i semblança de la cubana). 

El Grop és una de les moltes associacions independentistes catalanes a Amèrica i -en especial- a Cuba, on hi vivien uns 17.000 catalans (segons calcula Joan M. Ferran). Significativament va ser a la gran Assemblea de 1928 a l’Havana que es va aprovar La Constitució Provisional de la República Catalana redactada per Josep Conangla Fontanilles a encàrrec de Macià. Significativament els dos eren en aquell moment exiliats i hi ha sens dubte una important retroalimentació entre el ja realitzat independentisme americà i cubà, i l’albirament d’un horitzó equivalent per Catalunya.


És molt significatiu que, poc més de dues dècades després de la independència cubana, des d’aquesta llunyana illa del Carib, uns exiliats catalans participessin tan de prop, en contacte constant i amb tanta força en el somni de la constitució de Catalunya com a nació. Clarament són decisius en la culminació de l’evolució del catalanisme que fins aleshores era bàsicament regionalista, vers un explícit i madur nacionalisme independentista. Significativament els poemes que ompliren gran part de la Renaixença deixen lloc ara a una nova constitució republicana, el disseny d’una nova bandera estatal i altres ambiciosos projectes d’institucionalització política.

El Grop està format per un grup emigrats, comerciants i exiliats que viuen escindits entre Barcelona i Santiago de Cuba, i que contínuament estan sumant les seves vivències quotidianes cubano-catalanes. Són una peculiar generació que va viure a Catalunya els esdeveniments com Solidaritat catalana i la immediatament posterior Solidaritat Obrera, els lideratges de Prat de la Riba i Cambó, el Glossari i La Ben plantada d’Eugeni d’Ors o Solitud de Víctor Català... Alguns fins i tot van compartir el món dels 4Gats, saben que Picasso ha iniciat el cubisme pintant Les senyoretes del carrer Avinyó i han pogut veure la construcció del Palau de la Música Catalana. Naturalment també han estat profundament marcats per la Guerra del Marroc, la Setmana Tràgica, l’ajustíciament de Ferrer i Guàrdia, etc.

Sintetitzant molt, ja a Cuba, la documentació del Grop es desenvolupa paral.lelament a la 1a Guerra Mundial i la Mancomunitat de Catalunya; l’Exposició Universal de Barcelona i el crac del 1929; les il·lusions al voltant de Macià i –més tard- d’una 2a Guerra Mundial que guanyen els Aliats; els malsons de l’afusellament del president Lluís Companys i el reconeixement internacional del règim de Franco;
l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o l’Escola del Treball fins el barraquisme i les Cases barates o el GATPAC; la dictadura de Primo de Ribera, la “Dictablanda”, la República, l’“Alzamiento”, la Guerra Civil, la postguerra i l’”estraperlo”. 


Els documents conservats del Grop apunten que tots aquests esdeveniments històrics foren viscuts a Cuba –ja sigui amb esperança o esglai- tant o més fortament pels seus membres, que si haguessin estat radicats a Barcelona. També hi podem constatar una vegada més la inseparabilitat última de cultura i política, d'unes cosmovisions i formes d'entendre la vida amb els intents de construir la societat per acollir aquelles formes humano-culturals. Per això quelcom de les mentalitats i vitalitats cubanes s'incorporà profundament en les accions i formes polítiques d'aquells exiliats. I no em refereixo només al disseny de "la bandera estelada", segur que hi ha molts més vincles d'anada-tornada com amb José Martí, el pare de la pàtria cubana.

Sovint els documents traspuen la sensació que molta de la gent del Grop viu amb indestriable apassionament els esdeveniments de Cuba i Catalunya. Inclús potser més els peninsulars, en la mesura que molts estaven esperant i desitjant tornar. Es constata també en la vida i documentació del Grop que –efectivament- l’exiliat sol viure alhora dues vides, si bé per contrapartida sol tenir dificultats per reunir-les plenament en una d’única i coherent.



Similarment al dispositiu representatiu de Las meninas de Velázquez (pròpiament pintaria els reis -en el mirall- o la infanta, i aprofitaria per pintar-se a ell mateix), en els documents del Grop es veu la rebotiga d'uns ideals i d'uns esforços polítics. A un altre nivell de la brillant representació artística de Velázquez s'hi mostra la "extimitat" d'un grup que, focalitzat en una direcció i volent representar-la, en realitat finalment i sobretot es re-presenten a si mateixos, els seus anhels i projectes, llurs vides quotidianes i enyors, el que fan quan creuen que no són vistos i que -en canvi- són ells els que tafanegen, el que són i viuen mentre pensen el que volen ser i el que va a passar... 

Velázquez era allí pintant el que ningú no imaginava que podia voler pintar, així em vaig sentir una mica tot observant els documents del Grop. Són alhora d'una oficialitat desarmadora i gairebé banal, però també d'una intimitat molt reveladora: autèntica extimitat a través de una enorme distancia espacial i temporal. Mostren fossilitzades vides escindides, ricament duals i amb tota la seva complexitat contradictòria.

A més, la gent del Grop (que coincideixen com veurem amb la generació looping) viuen una nova “extimitat”. És a dir: una intimitat molt propera experiencialment, però alhora molt llunyana quilomètricament i –cada vegada més- feta possible només a través dels medis de comunicació massiva, les fotografies i les primeres telecomunicacions audiovisuals.



És una “extimitat” que, de ser construïda a través dels llibres i pamflets, passa a les revistes gràfiques i als periòdics d’actualitat, al telègraf i la radio i –ja al final de la documentació del Grop- al telèfon i a les primeres televisions. I avui a Internet, Facebook... i altres moltes maneres com ens deixem espiar voluntàriament, joiosament, inconscientment...


Inclús els primers documents del Grop (datats al voltant de 1911) mostren que remetien ja a una època de turboglobalització. Els transatlàntics permetien creuar l’oceà amb seguretat i comoditat en unes poques setmanes i –aviat- els avions es generalitzen, esdevenint els viatges aeris comercials una realitat quotidiana per a molt gent. Llavors l’exili o la emigració ja no comporten necessàriament el total trencament dels contactes quotidians ni la profunda manca d’informació respecte la gent i la societat que s’ha abandonat físicament, però no mentalment. No se l’ha deixat “en darrera” i se’n van rebent notícies vigents amb relativa continuïtat. És llavors quan es fa possible un sorprenent vincle transoceànic “d’intimitat en la extimitat” i quan –inclús- els catalans radicats a Cuba senten augmentar l’interès, l’apassionament i la implicació amb la llunyana Catalunya.

 
Es fa possible així un tipus d’exiliat i/o d’emigrant que manté i actualitza indefinidament els seus lligams personals, culturals, socials i polítics que la distància no pot neutralitzar totalment. Es pot constatar en la documentació del Grop que comença a ser sostenible de forma gairebé indefinida una força íntima “extimitat” amb els familiars, amics i coneguts de l’altra banda de l’Atlàntic. Ells van construir la pròpia identitat a través d'una complexa experiència d'extimitat a gran distància i a través de la mirada d'un altre transoceànic. 


Cal no oblidar que -en el període que abasta la documentació del Grop- apareix un nou tipus d’intel.lectuals ja globalitzats: no només per la informació que atresoren de tot el món, sinó perquè ja viatgen contínuament i viuen parts significatives de la seva vida en contrades transoceàniques i arreu del món.

És l’anomenada “generació looping” que comença a moure’s amb l’avió, saccejats per les molestes turbulències que sempre hi ha en algún moment del vol. També viuen sovint en directe i des de les diverses contrades transoceàniques, els "loopings" de la complexa, accelerada i contradictòria primera part del segle XX: guerres mundials i genocidis, colonialisme i descolonització, imperialismes i nacionalismes, cracs econòmics i confrontacions ideològiques d’abast internacional...


Per a ells, el globus terrestre deixa de ser una abstracció i comença a ser una realitat experimentada i personal. Tenen familiars i amics (amb els que mantenen el contacte quotidià) en molts llocs diversos del món, tant a Barcelona com a Santiago de Cuba. Per això la gent del Grop eren alhora a Catalunya i a Cuba i experimentaven conjuntament aquests dos mons físicament separats per l’Atlàntic.



Aquesta és una reflexió que vaig fer per a l'esplèndit catàleg del galerista i expert en fotografia Juan Naranjo.
@ Subastas Juan Naranjo

No comments:

Post a Comment