Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Aug 7, 2020

SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA


Fresc del saltador (sarcòfag del 470 a.C. trobat a Paestum)
El salt més abismal i terrible –la mort- comporta immergir-se finalment en l’ésser i la vida més veritable? 

Llavors hom es submergeix a l’abisme -com diu Teresa d’Ávila- perquè “tan alta vida espero, que muero porque no muero”? 

La mort és aigua acollidora, curadora dels dolors terrenals i el medi on hom pot gaudir d’una “Ex-sistència” (deia Heidegger) que fins aquell moment havia estat impossible, degradada, tergiversada, sense essència ni Eidos (Plató).

La mort i la seva acceptació no és cap voler que va en contra del propi ésser, del propi conatus, del “nascut amb nosaltres”, dins del qual hem nascut i –se suposa- que hem de morir.

Paestum
No és un suïcidi ni inclús una mort completa. És un nou naixement i hom esdevé un “renascut”. És el moment de la veritat, de “l’experiència” i del “coneixement”, perquè revela el que hom és veritablement i –alhora- el que li és destinat.

Hom esdevé llavors “gnòstic”, “coneixedor”, “savi” i no –simplement- amant del saber, filòsof. És un nivell superior i més radical de la voluntat de veritat, ja que la voluntat del “saltador gnòstic” el reconcilia amb el propi ésser i l’hi retorna. 

Així ho pensa de maneres subtilment diverses una complexa tradició que va des dels dionissíacs, platònics, gnòstics i místics com la Germana Katrei fins Schopenhauer o Heidegger

És el trànsit a través d’una aparent mort o de l’experiència del no-res que allibera de la “presó” del cos. Hom submergeix el veritable ésser anímic -l’ànima- en la veritat, en el coneixement, en els valors superiors i en la vida eterna. 

És un salt de la “criatura” cap a si mateixa, paradoxalment interioritzant-se través del més transcendent, altre, abismal i “Creador”. Hom finalment arriba a ser allò pel que havia estat creat; el contrari del manament nietzscheà “arriba a ésser el que ets!”

És el sentit gnòstic de la famosa pintura del Fresc del saltador que es troba en un sarcòfag del 470 a.C. trobat en una necròpoli propera als 3 temples dòrics de Paestum al sud de Nàpols a l'antiga Magna Grècia.


Paestum

Vegeu les Poesofies:
    - SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA
    - POESOFÍA Y URGENCIA FILOSÓFICA
Fresc del saltador en un sarcòfag del 470 a.C. trobat a Paestum (Itàlia)



23 comments:

Toni Prat said...

Hi ha part d’una frase en el teu escrit Gonçal que diu: “No és un suïcidi ni inclús una mort completa. És un nou naixement i hom esdevé un “renascut””.
Doncs això em fa confessar-te que aquest escenari -que es diu ara- jo no el contemplo..., com ja t’he comentat altres vegades em considero ateu nihilista... per la qual cosa, segurament” que la polèmica tendeixi a tenir un minso recorregut...

Jo parteixo de la meva tesi – i perdona per l’expressió “humorística-rocambolesca” que tots els que encara no han nascut són una colla de morts... (no és així perquè crec que no “són”)

Penso que jo i tots, abans de néixer “estàvem/no estàvem” morts...

Si dic que estàvem m’estic contradient a mi mateix, però per dir-ho d’alguna manera vàrem començar a “ser” en el moment de “cobrar vida”...

Tal com no crec que és pugui explicar què “és” el “no-res” (perquè si “és” ja deixa de “no ser”) tampoc sé explicar el que la gent pregunta normalment: “què érem doncs...???” per raons obvies... (no érem...)

Dedueixo que si jo abans de “ser” -néixer- “no era”, un cop mort -per dir-ho d’alguna forma- “no seré”, no existiré igualment que no existia abans d’aparèixer en aquesta vida...

Gonçal Mayos Solsona said...

Per a una tradició platònica, gnòstica, mística i fins i tot per a materialistes com Schopenhauer és exactament al reves.

Abans de nàixer hom és en el si còsmic o diví. Això sí indiferenciat i no individualitzat. Sense patir, sense dolor, tampoc sense ambicions personals...

Tot això comença -i una mica brutalment, cal reconèixer-lo- amb el naixement. Hom pateix al respirar per primera vegada, té un cos dèbil vulnerable i adolorit, sent impulsos i frustracions individuals, és en una presó existencial que abans no tenia...

I això augmenta encara més el resta de la vida amb la lluita i els neguis de l'adolescència, de l'edat adulta, de la vellesa...

Finalment la mort és certament una agonia... però just després retorna el si còsmic o diví sense patiment, indiferenciat, amb "gràcia", "muero porque no muero", sense dolor...

La qüestió és -en el fons- a què hom anomena Ésser i No-res, Vida i Mort... I com es valora els trànsit dels uns al altres.

Toni Prat said...

Però tot això, per a mi, que no tinc fe, sinó que crec emprar la lògica... interpretada com a disciplina, tradicionalment unida a la filosofia que estudia les lleis del raonament vàlid, no em serveix de res...

Perquè no tinc cap motiu que m’indueixi a pensar que “Abans de nàixer hom és en el si còsmic o diví”... ja que se’m fa totalment incoherent poder pensar en cap mena de divinitat...

Com ja comentàvem un dia... creure en una divinitat comporta creure en un esser omnipotent i totpoderós... Per tant això el faria sabedor de totes les coses, incloses les nostres accions durant tota la nostra vida. Llavors quin sentit tindria posar-nos al món, per part seva....??? (fem de “scalextric” d’algú que s’avorreix... ???

Hem de “torejar” coronavirus, càncers, aiguats, tsunamis, guerres... i tots els mals i pestes del món per representar la pel·lícula d’un guió que algú ha escrit prèviament... ??? i si podem enganyar, sorprendre, decebre, burlar, estafar, fingir, tergiversar el guió... vol dir que d’omnipotent i totpoderós... res de res...

Hi ha coses que no em quadren... i no sols no em quadren sinó que les trobo forassenyades...

Gonçal Mayos Solsona said...

Crec que també hi ha la percepció i/o la convicció que els trànsits entre l'Ésser i el No-res, entre la Vida i la Mort, no poden ser tan abruptes ni radicalment oposats.

La vida i el naixement no venen d'un absolut no-res. Hi ha uns progenitors, una gestació, inclús uns gens o una petita comunitat que ja ha preparat l'espai del nou-vingut (de vegades potser massa, fins i tot!)...

Tampoc la mort no ho esvaeix tot absolutament i en un salt quàntic puntual. Queden els fills, els records, molts fets, els vincles familiars i amicals tristos però no totalment destruïts, roman un cert "espai" que no s'omple immediatament...

Inclús algunes d'aquestes sensacions les hem comentat en els poesofemes i poemes visuals del dofí fet d'aigua que salta fora de la peixera o també de l'aigua vessada que conserva memòria de forma de la botella on havia estat continguda.

L'Ésser i la Vida no poden ser aigua que es vessa i ja està, desapareix, s'evapora i no deixa cap rastre. De fet això va en contra del que sabem de l'energia: que no es crea ni es perd sinó que es transforma.

Toni Prat said...


Ho sento molt Gonçal... però la teva resposta no puc més que considerar-la una fugida d'estudi...

"Crec que també hi ha la percepció i/o la convicció que els trànsits entre l'Ésser i el No-res, entre la Vida i la Mort, no poden ser tan abruptes ni radicalment oposats." i jo no te’n parlo ni m'interessa... perquè si has llegit el meu paràgraf que diu "Perquè no tinc cap motiu que m’indueixi a pensar que “Abans de nàixer hom és en el si còsmic o diví”... pots deure com ja que se’m fa totalment incoherent poder pensar en cap mena de divinitat..." No puc més que sentir-me desconsiderat... Quan jo dic que no crec en cap divinitat no entenc ni vull entendre com em pots contestar tu que és perquè aquesta divinitat que jo no crec ho fa amb un procés lent... Per a mi "no hi ha procés perquè no hi ha divinitat... M’explico...

Penso que el què caldria és fer un “raonament” per part teva que em pogués convèncer de que forçosament hi ha d’haver aquesta Divinitat... no...???

Toni Prat said...

Això em recorda que quan era jovenet vaig anar a fer uns “exercicis espirituals” i el director -un mossèn que pensava conèixer-me- va fer dos grups... Un dels que més o menys creien en Déu i un altres dels que ens dèiem ateus...

De bon primer, per obrir l’esdeveniment i per donar un caire impactant a l’assumpte es va dirigir a mi i em va demanar: Ja sé Toni que pel que hem parlat pot ser que pensis que Déu no és summament bondadós i per tant pot ser un ser imperfecte, però aquí n’anirem parlant i veuràs com arribem a una entesa...

Doncs no... -li vaig contestar- “no penso que Déu existeixi” ... per tant la pregunta que em va fer la vaig trobat capciosa i evidentment fora de lloc... (admetia un procés més o menys lent d’arribar a Déu ... però no podia entendre “la no creença” en aquest ser...

Gonçal Mayos Solsona said...

No ho entens Toni. No vull convèncer ningú. NI a tu ni a ningú altre.

El que vull és comprendre, què és -precisament- el que tu no vols fer.

Tampoc no vull judicar ni per suposat... condemnar.

Vull comprendre moltíssima gent, una extraordinària tradició, molts profunds neguits i idees.

Vull saber què pensen i perquè poden pensar-ho.

També em plantejo que puc pensar jo.

Però en absolut vull judicar, condemnar...

I cadascú és grandet per saber el que vol pensar, si vol judicar, si vol condemnar... i per què ho vol fer.

Anonymous said...


“No ho entens...” tot dos comencem amb la mateixa frase...

i permetem un apunt que encara que no sigui del tema que ens ocupa ara el trobo interessant...

Haig de confessar que a mi sí que m’agradaria convèncer del que penso a gent que em dona la sensació que no pensen el què jo i força altra gent pensa... per falta d’informació i d’interès per esbrinar coses més enllà de les que es pensen que pensen... però això també crec que es fruit de la manca d’informació... (un peix que es mossega la cua...) (i per això em sap greu de no poder-los transmetre el que jo n’estic tan convençut... -també és lògic.)

Aquest és un debat però que tu i jo penso que ja hi hem esmerçat temps, esforç i entusiasme...

Les meves conclusions són dues...

1a. La gent intueixo que creu en esoterismes, religions, supersticions, fetitxismes, cismes... etc. per manca d’informació... (és ben obvi que quan la societat ha sabut que les propietats màgiques del sol no eren tals, ni les de la lluna, ni les de les pedres que posades a sota el llit et curaven l’herpes... han molts han de deixat de creure-hi...)

2a. És la que explica molt bé Adolf Tobeña en una conferència que et vaig passar... exposant de manera científica la composició del nostres cervells, on hi ha una part de microorganismes que provoquen a més d’un 90% de les persones aquesta necessitat de creure en algú o alguna cosa sobrenatural (i amb clara tendència per part de les dones...)

conferència: https://www.youtube.com/watch?v=LZ0jkavEBCU&fbclid=IwAR0Yi0yL5EdNxxmtIecVCubI158riS1IV-aJXGRfoKw9aA-CHih0pRLLgiQ

Gonçal Mayos Solsona said...

Em cansen els que es posen per damunt d'altres. Mai no demostren per què són superiors ni de resultes de quins mèrits especials són tan xulos.

Tampoc no se sap perquè estan convençuts que tenen la veritat i que la resta són un pobrets tontos, enganyats i als que "els manca informació".

Crec que menysprear altri no és cap mèrit, sinó un greu demèrit.

He llegit l'Adolf Tobeña i no es posa per damunt d'altri ni especialment de les dones. De fet sempre parla d'un cervell compartit per tots, incloent ell mateix.

Humilment accepta les limitacions resultants de compartir un cervell que és meravellós, però que en absolut no és perfecte.

Anonymous said...
This comment has been removed by a blog administrator.
Toni Prat said...

Em cansen els que es posen per damunt d'altres. “””Els que creuen amb éssers sobrenaturals solen tenir aquesta “xuleria” de pernonar la vida als ateus..””” . tots els capellans que he conegut a la meva vida m’ho han fet... i mai han demostrat perquè són superiors... perquè la lògica... interpretada com a disciplina, tradicionalment unida a la filosofia que estudia les lleis del raonament vàlid, els és contradictòria... només et poden sortir amb l’estirabot de la fe...

Perquè els que tenen fe... tenen la fe de tenir la “veritat” i que la resta són un pobrets “tontos”, enganyats i als que "els manca informació".


“menysprear altri no és cap mèrit, sinó un greu demèrit” solen dir els que havent predicat tota la vida els seus evangelis no han aconseguir convèncer els ateus... i alguns s’han atrevit a dir-me davant meu: “Señor no echeis perlas a los cerdos”... (ahí lo dejo...)

No crec que hagis escoltat la conferència que et torno referenciar de l’Adolf Tobeña”
conferència: https://www.youtube.com/watch?v=LZ0jkavEBCU&fbclid=IwAR0Yi0yL5EdNxxmtIecVCubI158riS1IV-aJXGRfoKw9aA-CHih0pRLLgiQ

escolta-la, sisplau i quan acabis t’agradaria que no posessis en boca meva coses que jo no he dit mai d’ell... i que són contràries al que en penso...

Toni Prat said...

perdona però abans m'he equivocat i m'ha sortit anònim el meu comentari... (a mi no em permet suprimir-lo... fes-ho tu sisplau...)

Toni Prat said...

i si ens hem de posar a parlar de "xulos" i intransigents... podem començar le l'esgràsia catòlica...

El terme Inquisició o Santa Inquisició fa referència a diverses institucions dedicades a la "supressió" de el que per ells era l'heretgia, -no creure per cololons- majoritàriament en el si de l'Església catòlica. La heretgia (ELS ATEUS) en l'era medieval europea moltes vegades es castigava amb la pena de MORT i d'aquesta es deriven totes les altres.

en aquest cas la informació sobrava... i sempre que sobra la informació sol voler dir que hi ha "gat amagat"...

Toni Prat said...

Uns altres que no estan de gaire informació que no sigui el seu adoctrinament... el tenim en ESTAT ISLÀMIC...

Els que som ateus... "cap a terra"...

i així podriem anar continuant...

Gonçal Mayos Solsona said...

Els errors dels "altres" no eliminen els errors propis.

Toni Prat said...

Les religions, sectes o qualsevol mena d'entabanaments... solen crear fanatitzar...

Gonçal Mayos Solsona said...

Totes les fanatitzacions impedeixen entendre les coses i no ajuden.

Toni Prat said...

precisament per no caure en el que tu dius: "Els errors dels "altres" no eliminen els errors propis". crec que m'he decantat per emprar la lògica... interpretada com a disciplina, tradicionalment unida a la filosofia que estudia les lleis del raonament vàlid

però veig que això no convenç ni als meteixos filòsofs... (em sap gre...)

Toni Prat said...

Creure en coses totalment indemostrables ho trobo molt pitjor a resistir-se a creure-les només perquè Déu no t’ha donat la fe... (ho considero una bajanada considerable... que dona voltes a un peix que es mossega la cua...)

És una paradoxa que no et deixa argumentar res sense que Déu hi estigui present... No ho veus... ???
(Si tens fe és perquè Déu te la ha donat... si no en tens és perquè Déu no te l’ha donat... -totalment absurd i neci-)
Quan el meu nano era petit i anava al cole -feia primària- em va dir: papa, els nens religiosos són molt més feliços que nosaltres...

Jo li vaig demanar perquè i em va respondre: perquè si aproven és perquè Déu els ha ajudat, si no aproven és perquè Déu no ho ha volgut...

I jo li vaig comentar: així tu voldries ser religiós... i em va deixar anar un NO IMMENS...

no comment…

Toni Prat said...

"Totes les fanatitzacions impedeixen entendre les coses i no ajuden."

com ens anem anat sortint de la fanatització pe. e. de la Santa Inquisició... ???

doncs evidentment -jo crec- per mitjà de la informació (encara que et sàpiga greu...)

però del que si bubto és que hagi estat per inspiració divina...

Toni Prat said...

NEGAR que la informació no ajuda a la possibilitat de raonar i crear dubtes davant de qualsevol catecisme crec que és anar en CONTRA de la lògica... interpretada com a disciplina, tradicionalment unida a la filosofia que estudia les lleis del raonament vàlid

(indigne de qualsevol filòsof...) (si no saps les coses... com les pots contrastar...???)

Toni Prat said...

crec que els filòsofs haurieu d'estudiar matemàtiques...

Toni Prat said...

També m’agradaria fer-te una pregunta... i és perquè doneu títols a les Universitats si no és per acreditar que has rebut una informació que l’has pogut “processar” o assolir i aspirar a llocs de treball que sense aquesta informació no ho podries fer...???

No s’estableix amb això certa discriminació ??? si assumiu que un té un grau més que un altre... ???

Perquè tu signifiques sempre et ets Doctor en Filosofia i no un simple llicenciat... ???