Vanguardies, antiart i revolució: el Situacionisme

Les avantguardes artístiques més crítiques tenen una clara vessant política. Tendeixen a identificar l'art o antiart amb la revolució. Consideren que l’obra més bella i sublim és transformar radicalment la societat i crear un nou món.

El Situacionisme ho va intentar abans, durant i després del Maig1968. Debatrem la història, el sentit i les pervivències actuals d’aquests moviments.

Serà al cafè filosòfic el dilluns 14 -11-2016 a les 19h sobre "Vanguardias, antiarte y revolución: el Situacionismo" amb Gonçal Mayos i Yanko Moyano. Són filòsofs, han col.laborat a GIRCHE (Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’) i en els llibres Filosofía para indignados, Postdisciplinariedady desarrollo humano i Pensadores en clave macrofilosófica).

El debat es durà a terme a Juan Naranjo Galería &Documentos de Arte (Carrer Casanova 136-138, B-3, 08036 Barcelona), dins del festival Barcelona-Pensa i és obert lliurement a tothom. Vegeu el video.

Veure els posts relacionats:

SITUACIONISMO: VANGUARDIA DE LA REVOLUCIÓN;
 

INTERNACIONAL SITUACIONISTA ¿QUÉ ES?;
 

"AULLIDOS POR SADE" COMO "SITUACIÓN";
 

POLITIZACIÓN SITUACIONISTA. ADIOS AL LETRISMO;

ESCISIONES Y "SITUACIÓN" NO ES UN "OBJETO ARTÍSTICO"; 

¿VANGUARDISTAS O REVOLUCIONARIOS?; 

REVOLUCIÓN CULTURAL Y PREPARACIÓN MAYO1968; 

MAYO1968: LA "SITUACIÓN" DESEADA; 

MAYO1968: "SITUACIÓN" REVOLUCIONARIA; 

MOMENTO ÁLGIDO DEL MAYO1968; 

MAYO1968: LA REVOLUCIÓN SE AUTODESTRUYE; y 

SITUACIONISTAS DESPUÉS DEL MAYO1968.

  

De l'article “Situacionismo: la Vanguardia de la Revolución” de G. Mayos en Revista Brasileira de Estudos Políticos, Belo Horizonte, n. 111, jul./dez., 2015.