Antoni Saragossa exposa molt bé l'associació que fa Onfray dels famosos cercles de l’Infern de Dant amb les més crues situacions de treball precari i atur. Així destaquen 3 cercles infernals en l'actualitat:
1) el dels “vagabunds i captaires”, és a dir el que tradicionalment es definien com a “sense ofici ni benefici”, “vagos y maleantes” i que al Brasil s’assimilen a “rualização” o “situação da rua”. Tots ells són exemples de total i gairebé permanent exclusió del panteó economicista.
2) el cercle infernal dels “exclosos o els beneficiaris de rendes mínimes i d'una pròrroga per entrar en el primer cercle, ja que encara poden esperar un treball dintre de l'escassetat”; i
3) el cercle també infernal i que avui no treu necessàriament de la pobresa i misèria dels “explotats o treballadors temporals/interins sense reconeixement social, salaris decents, perspectives, ni mitjans per fer respectar les regles més elementals del dret al treball.”
Ara bé, nosaltres creiem que això no és tot i que hi podem afegir –com a mínim- tres “cercles infernals” més:
4) El torturant cercle dels “autònoms”, “treballadors a compte propi” o dels treballs fruit de tasques que abans assumien les empreses i que ara són “externalitzades” en treballadors per compte propi.
Els condemnats a aquest cercle infernal són cada vegada més nombrosos, obligats pel sistema i no per voluntat pròpia. A més, sovint només tenen una única i gran empresa que els contracta, de la qual per tant depenen totalment. Tot això ho confirmen les estadístiques i anàlisis de l’actual capitalisme turboglobalitzat neoliberal.
4) El torturant cercle dels “autònoms”, “treballadors a compte propi” o dels treballs fruit de tasques que abans assumien les empreses i que ara són “externalitzades” en treballadors per compte propi.
Els condemnats a aquest cercle infernal són cada vegada més nombrosos, obligats pel sistema i no per voluntat pròpia. A més, sovint només tenen una única i gran empresa que els contracta, de la qual per tant depenen totalment. Tot això ho confirmen les estadístiques i anàlisis de l’actual capitalisme turboglobalitzat neoliberal.
5) La “vall de llàgrimes” (més que no “cel”) de l'actual precariat i els angoixats "caçadors d'oportunitats". Són els que tenen treball però estan contínuament amenaçats per una enorme precarietat i obsolescència. Aquests –encara que momentàniament poden gaudir de certs ingressos, consum i oci- viuen sota l’espasa de Damòcles de mecanismes i dialèctiques que fàcilment els fan caure a alguns dels anteriorment apuntats cercles dantescos de l’infern economicista.
6a) També cal afegir el cercle força dantesc dels llimbs o “limbo” en què resten presoners les persones “en formació” o “pendents d’assignació laboral-econòmica” i –per tant- de cercle “definitiu” en el cel-infern de l’economicisme.
Estic pensant en el cada vegada més creixent nombre d’implicats en ocupacions pre-laborals però de creixent exigència i duresa: estudiants de graus, màsters, idiomes, informàtica i altres capacitacions “mínimes” per a poder obtenir un treball encara que sigui d’escombraire. En les darreres dècades ha augmentat molt la duració temporal i l'exigència i esforços que s'han de dedicar a aquests "llimbs" preparatoris, cada vegada més obligatoris per a qualsevol tipus de treball.
Estic pensant en el cada vegada més creixent nombre d’implicats en ocupacions pre-laborals però de creixent exigència i duresa: estudiants de graus, màsters, idiomes, informàtica i altres capacitacions “mínimes” per a poder obtenir un treball encara que sigui d’escombraire. En les darreres dècades ha augmentat molt la duració temporal i l'exigència i esforços que s'han de dedicar a aquests "llimbs" preparatoris, cada vegada més obligatoris per a qualsevol tipus de treball.
6b) També podem incloure en el cercle dantesc de les persones “en formació” o “pendents d’assignació”, els immersos (o sotmesos) a coatchings, teràpies o processos d’autoajuda per a evitar el burnout, no convertir-se en Homo obsoletus i poder suportar un temps de formació llarguíssim i molt exigent. Ells també tenen el seu “cercle infernal”!, encara que sovint la nostra societat el menystingui i s’interpreti com una època gloriosa de continuació de la disbauxa de l’adolescència.
Vegeu comentari d'Antoni Saragossa al post "Capitalisme és una religió?"
No comments:
Post a Comment