Des de fa segles la desigualtat entre els més rics i els més pobres està augmentant. Aportem algunes dades que són molt contundents. S’estima que les diferències mitjanes eren del 5 a 1 en el segle XI de la nostra era i han passat al 400 a 1 d'avui.
Paral.lelament i depenent de la geopolítica, en les darreres dècades han disminuït les enormes diferències entre els països y sembla que -al respecte- la turboglobalització ha estat beneficiosa, posant fi al "sistema de 500 anys" (Chomsky) i una terrible tradició de colonialisme i imperialisme.
Paral.lelament i depenent de la geopolítica, en les darreres dècades han disminuït les enormes diferències entre els països y sembla que -al respecte- la turboglobalització ha estat beneficiosa, posant fi al "sistema de 500 anys" (Chomsky) i una terrible tradició de colonialisme i imperialisme.
Tot i així, en una comparació que mostra la bestialitat de les diferències actuals, Yuval Harari (Homo Deus) calcula que el 2014, 850 milions de persones pateixen desnutrició i 2.100 milions sobrepès! Encara més, el 2010 van morir de gana i desnutrició 1 milió de persones front 3 milions d’obesitat!
Això és compatible –ho comentarem més endavant- amb les següents positives dades globals que estableix Johan Norberg:
Certament, aquestes dades -que són molt sòlides- semblen contradictòries i fan dubtar de si és una realitat o una mera impressió subjectiva que la desigualtat social i econòmica augmenta en la història humana? Per això cal que sintetitzem alguns dels macroprocesos que són darrera les dades i la situació actual.
- la primera modernitat (després de 1492) que inclou la conquesta i colonització europea de la pràctica totalitat del món. Va distingir entre països colonitzadors i països colonitzats.
Això és compatible –ho comentarem més endavant- amb les següents positives dades globals que estableix Johan Norberg:
- entre 1961 i 2009 la producció agrícola mundial va créixer un 300%,
- l’esperança de vida ha augmentat 5 anys entre el 2000 i el 2016,
- la pobresa extrema global era del 94% en el 1820 i del 9,6% el 2016!
- l’índex d’alfabetització (dels que saben llegir i escriure) ha passat del 56% del 1980 al 85% el 2016.
Els economistes Thomas Piketty (El capital en el segle XXI) i Paul Krugman coincideixen en destacar la creixent concentració de la riquesa. Així Piketty qualifica l’actual capitalisme com a “patrimonial” ja que els rendiments del capital hi predominen per damunt del treball i del talent. També s'hi minimitza l’ascensor social i es reforcen les tendències oligàrquiques.
Thomas Piketty afirma que “el risc d’un gir vers l’oligarquia és real y dóna pocs motius per l’optimisme”. Així es constata la creixent concentració dels ingressos de les empreses i dels rendiments del capital: en 1979, l’1% dels més rics representava el 17% dels ingressos empresarials que, en 2007, s’ha convertit en el 43% (a més del 75% de las plusvàlues!).
Thomas Piketty afirma que “el risc d’un gir vers l’oligarquia és real y dóna pocs motius per l’optimisme”. Així es constata la creixent concentració dels ingressos de les empreses i dels rendiments del capital: en 1979, l’1% dels més rics representava el 17% dels ingressos empresarials que, en 2007, s’ha convertit en el 43% (a més del 75% de las plusvàlues!).
El nivell assolit per la desigualtat és enorme ja que els estudis determinen que el 0,7% de la població mundial té el 45,2% de la riquesa total i el 10% el 88%. Però també és cert, d’altra banda, que les persones que viuen amb a menys d’un dòlar al dia han baixat del 42% (en el 1981) fins el 14% el 2017 (inclús ajustant la inflació).
Certament, aquestes dades -que són molt sòlides- semblen contradictòries i fan dubtar de si és una realitat o una mera impressió subjectiva que la desigualtat social i econòmica augmenta en la història humana? Per això cal que sintetitzem alguns dels macroprocesos que són darrera les dades i la situació actual.
Dos grans salts han eixamplat clarament la desigualtat social mundial:
- la primera modernitat (després de 1492) que inclou la conquesta i colonització europea de la pràctica totalitat del món. Va distingir entre països colonitzadors i països colonitzats.
- la industrialització iniciada a Anglaterra i que es va estendre de forma irregular primer per zones europees i després del món. Els països i poblacions no industrialitades van ser condemnats a la pobresa i la subordinació internacional.
Aquests dos grans processos es retroalimenten amb el capitalisme i fan crèixer la desigualtat (uns són molt més rics que la resta). Es constata que en general les crisis econòmiques, malgrat afectar inicialment les oligarquies, les acaben enfortint i augmenten la desigualtat.
En canvi, trenquen aquest increment -segons les dades de Piketty- les dues Guerres mundials que durant un temps debiliten fortament les oligarquies econòmiques, i en baixa el ritme el període keynesià d'entre 1945-75.
D'altra banda però, també hi ha superposat un altre macroprocés que tendeix a desenvolupar poc a poc a gairebé tot el món (i que fa que disminueixi el nombre dels més pobres). Cal tenir en compte que la turboglobalització ha estès la industrialització i la tecnologia arreu del planeta, si bé també ha fet molt fàcils les perilloses deslocalitzacions, etc.
Per tant tenim d'una banda la globalització que distribuït els avenços i ha tendit a disminuir la desigualtat econòmica entre els diversos països (tot i que continua sent enorme). Però d'altra banda tenim altres procesos paral.lels que tendeixen a augmentar la desigualtat (segons les classes socials?) dins de cada país.
Sembla doncs que la turboglobalització està minimitzant les diferències i bombolles d’ultrapobresa que havia provocat la globalització colonial. Però d’altra banda ha generat una elit mundial que concentra mundialment les riqueses i supera les antigues elits nacionals.
En canvi, trenquen aquest increment -segons les dades de Piketty- les dues Guerres mundials que durant un temps debiliten fortament les oligarquies econòmiques, i en baixa el ritme el període keynesià d'entre 1945-75.
D'altra banda però, també hi ha superposat un altre macroprocés que tendeix a desenvolupar poc a poc a gairebé tot el món (i que fa que disminueixi el nombre dels més pobres). Cal tenir en compte que la turboglobalització ha estès la industrialització i la tecnologia arreu del planeta, si bé també ha fet molt fàcils les perilloses deslocalitzacions, etc.
Per tant tenim d'una banda la globalització que distribuït els avenços i ha tendit a disminuir la desigualtat econòmica entre els diversos països (tot i que continua sent enorme). Però d'altra banda tenim altres procesos paral.lels que tendeixen a augmentar la desigualtat (segons les classes socials?) dins de cada país.
Sembla doncs que la turboglobalització està minimitzant les diferències i bombolles d’ultrapobresa que havia provocat la globalització colonial. Però d’altra banda ha generat una elit mundial que concentra mundialment les riqueses i supera les antigues elits nacionals.
Per tant podem concloure que el pastís global ha augmentat força els darrers segles. Però també ho és que, cada vegada més, uns pocs es queden la major part del creixent pastís. A més hi ha el problema -que ara no podem tractar- de si la Terra podrà sostenir a llarg termini l'actual model de desenvolupament.
Per tant les dades mostren un món que, si bé s'acaba desenvolupant globalment, també és cert que aquest desenvolupament es reparteix de forma molt desigual. Com hem vist hi ha excessos de fam i misèria, alhora que de bulímia, hiperconsum i sobrepès.
A tot això cal afegir que segons, el recentment traspassat Bauman (2014, La riquesa d’unos pocs ens beneficia a tots?) i Richard Wilkinson & Kate Pickett (2009, Per què les societat més igualitàries tendeixen a fer-ho millor?) actualment la qualitat de vida en una societat avançada és mesura millor pel grau de desigualtat dels ingressos que no per l’ingrés mig.
A tot això cal afegir que segons, el recentment traspassat Bauman (2014, La riquesa d’unos pocs ens beneficia a tots?) i Richard Wilkinson & Kate Pickett (2009, Per què les societat més igualitàries tendeixen a fer-ho millor?) actualment la qualitat de vida en una societat avançada és mesura millor pel grau de desigualtat dels ingressos que no per l’ingrés mig.
Així, si només mirem l'ingrés mitjà, minimitzem les desigualtats que són decisives i clarament correlacionades amb patologies socials com l’alcoholisme, les malalties mentals, la violència o la criminalitat. Com que atempten en contra de la hipersociabilitat humana, altes dossis de desigualtat trenquen la cohesió social, generen patologies generalitzades i fan molt inestable la societat.
Com veiem, hi ha molt encara a valorar sobre si augmenten o no les desigualtats i si aquestes són més doloroses i perilloses (o no) que en èpoques anteriors. A partir de aquestes i altres dades i qüestions, debatrem sobre “Per què la desigualtat social i econòmica augmenta en la història humana?” als Debats Macrofilosòfics del dimarts 13 de febrer 2018, a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) de 16 a 18 hores.
Com veiem, hi ha molt encara a valorar sobre si augmenten o no les desigualtats i si aquestes són més doloroses i perilloses (o no) que en èpoques anteriors. A partir de aquestes i altres dades i qüestions, debatrem sobre “Per què la desigualtat social i econòmica augmenta en la història humana?” als Debats Macrofilosòfics del dimarts 13 de febrer 2018, a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) de 16 a 18 hores.
No comments:
Post a Comment