Sep 26, 2016

¿HOMO OBSOLETUS?


Pel Sant Jordi 2017, el divendres 21 a les 19 hores,  l'assagista Gonçal Mayos presentarà i firmarà el seu recent llibre Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización. Serà en la Galeria Juan Naranjo, C/ Casanovas 136 – 138  B3,  08036 Barcelona, www.juannaranjo.eu 

Homo obsoletus constata que la humanidad actual vive sus deseos en un laberinto postmoderno sin fin. Hoy es muy difícil salvaguardar lo que nos hace humanos pues, fácilmente, deviene un sueño fáustico casi imposible y condenado a una inevitable obsolescencia. Diversas patologías socialmente generadas y que caracterizan los distintos períodos y tipos de sociedad, amenazan a una población que necesita gran coraje, fuerza y esfuerzos para soslayarlas.



¿Homo obsoletus describe un destino momentáneo o la condición existencial contemporánea? ¿Cómo se relaciona con una turboglobalización caracterizada por la aceleración exponencial de los cambios generados por incontrolables procesos de «compulsión impersonal» y «destrucción creativa»? ¿La única libertad posible hoy es ese poderoso y, a la vez, inquietante capitalismo postfordista, cognitivo y neoliberal? ¿Empodera garantizando la mayor libertad individual o, más bien, desempodera condenando a una incesante autoreinvención?

¿Cómo encontrar la paz, mantener la autoestima y evitar el burnout en un mundo de fina capa de hielo, donde hay que correr incesantemente para que no se quiebre bajo los pies?

Con claridad, rigor y amenidad, Homo obsoletus de Gonçal Mayos va analizando y dando respuesta a cuestiones tan decisivas. Con difícil equilibrio explora duras críticas y apasionantes retos, buscando entender el presente y preparar un futuro que ya vislumbramos.


También: PROLETARIADO ES COGNITARIADO y COGNITARIADO ES PRECARIADO
                                                       
Breve reseña de Homo Obsoletus de Gonçal Mayos por Joan Morro:

Diderot reconeixia que quan llegia Leibniz sentia que podia desaparèixer sense més en qualsevol racó de l’univers. El nivell d’excel·lència que el geni alemany havia assolit en camps com la matemàtica i la filosofia desesperava al filòsof francès. Una desesperació pròpia de qui se sent desbordat. Amb tot, cal tenir present que Diderot fou filòsof, traductor, polític, novel·lista, dramaturg, crític d’art, un dels principals responsables de l’Enciclopèdia francesa de 1751 i un dels intel·lectuals més representatius de la Il·lustració. Que Goethe el traduís en plena efervescència del Romanticisme alemany i que la seva obra compti amb diversos volums traduïts a diferents idiomes fan pensar que Diderot no era només un home desesperat. De fet, si des del segle XXI fem una ullada al que va fer el filòsof francès, potser també començarem a reconèixer alguna cosa.

Si bé Diderot se sentia desesperat davant Leibniz, qualsevol de nosaltres pot sentir-se obsolet davant Diderot. Aquesta sembla una idea implícita en Homo Obsoletus, l’últim llibre de Gonçal Mayos. Després de dècades dedicat a l’estudi de la Il·lustració i el Romanticisme com a fenòmens de llarga durada, des de Descartes a Nietzsche passant –especialment– per Hegel, Mayos ens ofereix una ontologia del present que permet reflexionar sobre la nostra condició humana actual. La que, com si fóssim un producte tecnològic més del mercat, ens fa ser obsolets. Perquè, no s’ha d’oblidar, la nostra distància dels dos filòsofs esmentats és bàsicament de tipus social. La nostra societat ja no genera personatges com els esmentats. No se’ls permet. No és que ser bibliotecari i diplomàtic com Leibniz o enciclopedista i pamfletari com Diderot avui estigui renyat amb l’accés a les fonts disponibles d’informació, és clar que no, però humanament estem mancants del temps i el suport físics per abastar-les. Intentar-lo, a més, pot ser el principi d’una psicopatologia del tot infructuosa lligada a l’autoexplotació i la precarietat. En aquest sentit, com ja fa temps que Mayos remarca, la nostra no és només una societat del coneixement sinó que també és tendencialment una societat de la ignorància

La figura antropològica clau de la nostra societat, diu Mayos, és el cognitariat. El seu present sembla etern i, en tant que “seu”, en tot cas depèn del que sap, cosa que en certa mesura li condemna perquè està obligat a saber de tot en tot moment. Les TIC ho permeten i la competència del mercat basat en el desenvolupament tecnològic s’imposa. Ja no hi ha excusa. S’ha de saber tant com els mitjans tècnics ho permetin. Això fa que el cognitariat respongui al patró del caçador. Però d’un caçador ben particular. Ha d’aprofitar oportunitats des d’estratègies que només depenen d’ell. Tot va molt ràpid, qualsevol moment pot ser l’últim i ja no hi ha temps per estudiar doctrines. L’homo obsoletus es concep aïllat tot i ser envoltat de pantalles que li permeten interactuar amb altres caçadors. O potser precisament per això. No és un caçador qualsevol, sinó del nostre present, un caçador precari que s’autoexplota, que pretén fer-se a si mateix i que, com a conseqüència de tot plegat, és condicionat a fer surf sobre el coneixement. En cap cas se li permet anar a l’arrel. En aquest sentit, l’homo obsoletus tendeix a ser superficial. Ser radical ja no és propi del present. El caçador del present actua per i per al present

El cognitariat no només es desespera si ha de comparar el seu talent amb el de Leibniz i Diderot, sinó que la seva desesperació té també un remei aparent: el coaching i l’autoajuda, dos fenòmens en auge que miren d’evitar tota sensació de desbordament. Val a dir que qui se sent desbordat pot inclús reconèixer l’excel·lència del seu adversari, com va fer el materialista i republicà Diderot amb l’idealista i monàrquic Leibniz. El coaching i l’autoajuda estan ben disposats per evitar que el caçador faci una mirada enrere –com l’Angelus Novus de Walter Benjamin– per prendre consciència que el que fa és surf sobre un munt de ruïnes, un quefer habitual quan l’altre i el passat no tenen cabuda, quan creiem que el present és una eternitat cognoscible. Això no obstant, com Diderot davant Leibniz, Mayos no renuncia a l’esperança. Si alguna cosa ha mostrat la nostra condició actual és que el coneixement, allò tan preuat, sempre és fruit d’una tasca col·lectiva.

Con los filósofos Joan Morro y Lluís Soler presentamos el libro Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización a las 19 horas del 8 de noviembre en la Sala Verdaguer del Ateneu Barcelonès (C/  Canuda, 6, al lado Rambla y Plaça Catalunya).




No comments:

Post a Comment