No s’acontenta però amb el que Nietzsche anomena el discurs que diu "no", que denuncia i critica. També vol perllongar-lo amb un discurs que diu un "sí" creïble i inspirador, per sortir al pas d’estratègies plantejades en la Doctrina del xoc, que pot aplicar una administració com la de Trump i poder així “Winning the World We Need”.
Klein considera que l’arribada de Trump a la presidència no és tant una aberració com la culminació lògica de les més perilloses tendències analitzades en els seus anteriors llibres No logo i La doctrina del xoc.
Trump és el millor exemple d'una economia de cassino on la marca i la fama substitueix el treball i l'obra ben feta. Trump és una marca d'ostentació de la riquesa, l'èxit a qualsevol preu i la barroeria exculpatòria que permeten. Aquesta "marca" és lamentablement el que l'ha dut a la presidència (garantint-li propaganda gratis i el fervor dels ingenus) i que ara perllonga amb nous negocis des de la "Sala oval".
Sobretot però, Klein tem l’agenda oculta de polítiques “més extremes” que Trump pot aplicar tan aviat com hi hagi un “xoc” social que li ho permeti. Per això Klein ha redactat en 5 mesos el llibre, ja que vol anticipar-se a les accions de l’administració Trump i aconseguir resistir-hi eficaçment. Per a fer-ho, proposa 5 estratègies:
Trump és el millor exemple d'una economia de cassino on la marca i la fama substitueix el treball i l'obra ben feta. Trump és una marca d'ostentació de la riquesa, l'èxit a qualsevol preu i la barroeria exculpatòria que permeten. Aquesta "marca" és lamentablement el que l'ha dut a la presidència (garantint-li propaganda gratis i el fervor dels ingenus) i que ara perllonga amb nous negocis des de la "Sala oval".
Sobretot però, Klein tem l’agenda oculta de polítiques “més extremes” que Trump pot aplicar tan aviat com hi hagi un “xoc” social que li ho permeti. Per això Klein ha redactat en 5 mesos el llibre, ja que vol anticipar-se a les accions de l’administració Trump i aconseguir resistir-hi eficaçment. Per a fer-ho, proposa 5 estratègies:
1: Saber el què ve i preveure-ho. Trump voldrà aplicar algun tipus d'estat d'excepció o d'emergència, que suprimeixi els signes públics de dissensió en la societat, en els equilibris jurídics com els tribunals i sobretot en els mass media. Klein afirma que inclús sembla que Trump està incentivant alguna desgràcia que el permetria aprofitar-ne el xoc i per això: ataca la premsa i els tribunals, desregula l’economia, antagonitza el món (ISIS, Corea del Nord... “la prohibició de viatges musulmans de Trump és una prohibició beneïda" per a ISIS), facilita desastres climàtics o industrials, impulsa que la por generi bons negocis com encarir el petroli i matèries primeres, augmenta el mercat armamentístic...
Klein denuncia que l'11 de setembre, el xoc de civilitzacions i la guerra contra el terrorisme va imposar l'obsessió per la seguretat, fins al punt que molts moviments alternatius es van sentir intimidats i deslegitimats fins abandonar la seva lluita. Aquesta política-xoc que es basa en l'estat d'excepció és el que més tem Klein en mans de Trump. La democràcia es paralitza i la dissidència colapsa perdent capacitat de crítica i vigilància. Llavors els poderosos multimilionaris sense escrúpols com Trump tenen les mans lliures per reconfigurar la política d'acord amb els seus interessos.
I l'administració Trump està plena de "mestres de desastres" -diu Klein- que han prosperat explotant diversos xocs: Rex Tillerson amb l'augment del petroli per la guerra d'Iraq; Steven Mnuchin esdevenint "el rei d'execució hipotecària"; Mike Pence aprofitant-se de l'huracà Katrina. S'entén la valoració mútua de Trump i Putin (i els que els envolten) perque comparteixen la mateixa mentalitat d'aprofitar-se dels desastres. No en va els actuals líders russos ho han arribat a ser i s'hi mantenen amb mà de ferro gràcies a què es van aprofitar del colapse de la URSS per a privatitzar-ne les enormes despulles econòmiques.
2: Sortir de casa i desafiar les prohibicions per molt que el govern “demani” el contrari amb bones paraules. Klein insisteix en què cal desobeir en massa ja que al final és una qüestió de nombre. Es pot esclafar uns pocs activistes hardcore, però no centenars de milers –diu-. Naomi Klein posa com a exemple de mobilitzacions exitoses les que es van produir a Espanya davant la perillosa gestió governamental del PP per l'11M.
4: Seguir sempre els diners ja que “el Gabinet de multimilionaris de Trump” intentarà silenciosament enriquir-se. Per grans que siguin la por i el caos cal tenir clar a qui serveixen i que “s'està impulsant mentre estem distrets”. Així l'administració pública pot ser usada descaracament en favor de l'interès privats d'uns pocs.
5: Avançar un contrapunt audaç i un pla alternatiu creïble, per la qual cosa cal debatre i tenir preparats nous models en les qüestions clau: econòmica, política, organització de l’administració, raça, gènere... Construir l’alternativa possible és el que segons Klein li van mancar al 15M i Occupy Wall Street, tot i que van tenir el valor de plantar cara en contra de l’estratègia neoliberal -Thatcher- d’afirmar que no hi ha cap alternativa.
Significativament Naomi Klein acaba No Is Not Enough recollint el document d'una plataforma canadenca "sense partit" que s'anomena The Leap Manifesto i vol que sigui una apertura a opcions populars eficaces i vers una més gran justícia social. Insisteix que es tracta sobretot de passar de la queixa puntual i el mer "dir No" a la resistència informada i eficaç que sap "dir Sí".
Es poden ampliar aquestes decisives qüestions als vídeos https://www.youtube.com/watch?v=eKV9xwvnAHM i https://www.youtube.com/watch?v=GSKtv125CN8
No comments:
Post a Comment