¿LA VIDA EN RIESGO Y EL ESTADO EN REACCIÓN?

I Congreso Internacional de Ciencias del Estado sobre ¿La vida en riesgo y el Estado en reacción?

Llamada de comunicaciones

El I Congreso Internacional de Ciencias del Estado tiene como tema general ¿La vida en riesgo y el Estado en reacción? El evento se realizará en la red mundial de computadores entre los días 19 y 23 de octubre de 2020, con la organización del Centro Acadêmico de Ciências do Estado y el apoyo de la Universidade Federal de Minas Gerais, de la Universidade de São Paulo y de la Universitat de Barcelona.

Hegel. Dialectic between Conflict and Reason

In Hegel. Dialéctica entre conflicto y razón (Hegel. Dialectic between Conflict and Reason) Hegel is a key thinker at a key moment in history. Culminates the modern and classic philosophy, at the same time that it inaugurates the contemporaneity. It Overcomes and synthesizes both Enlightenment and Romanticism, making the last great philosophical system of history. Heir to thinkers as diverse as Heraclitus, Aristotle, Spinoza and Kant anticipates Marx and many contemporary thinkers. 

PILOT O TITELLAIRE INTERIOR: ALLIBERA O ESCLAVITZA

En els poesofemes TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT i TITELLA EMPODERAT: LLIBERTAT SOBRE GEGANTS? hem analitzat la llibertat des dels condicionaments socials, polítics i exteriors. Ens hem centrat en el que passa una vegada s’ha pres la decisió i si hom és lliure de realitzar-la o no. 

Però també podem analitzar els condicionaments interiors que permeten prendre decisions. Seria aquí –a l’interior de cadascú- on es jugaria veritablement la llibertat. La qüestió seria doncs si som o no lliures de prendre les nostres decisions.

LLIBERTATS: LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I POSITIVA (SEN)

Més enllà de si els humans són absoluta i efectivament lliures, cal analitzar les diverses garanties político-socials que permeten considerar lliure un subjecte que manifesti eleccions. Per tant, aquí, partirem de l'existència de subjectes capaços de fer opcions i ens preguntarem sota quines condicions aquelles opcions poden perseguir-se lliurement o no.

Atenent doncs a les determinacions socials, polítiques i jurídiques objectives es considera que hi ha tres tipus de llibertat: 

TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT

Som lliures o som només uns titelles? Segurament l’alternativa no és tan dual i contraposada? Potser som lliures dins d’una multitud de determinacions. Potser som determinats però amb una certa capacitat d’optar, elegir o jugar entre les moltes determinacions. 

De vegades veiem d’on prové el poder que ens determina, però normalment no. Sovint ens sabem titelles, però habitualment no en som conscients i ens creiem totalment lliures. Pot ser perquè les determinacions o condicionaments venen de tants llocs diversos que no ens n’adonem. 

SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA

Fresc del saltador (sarcòfag del 470 a.C. trobat a Paestum)

El salt més abismal i terrible –la mort- comporta immergir-se finalment en l’ésser i la vida més veritable? 

Llavors hom es submergeix a l’abisme -com diu Teresa d’Ávila- perquè “tan alta vida espero, que muero porque no muero”?