VÍDEO: Filosofía en una Educación Globalizada e Interdisciplinar

“Función de la Filosofía en una Educación Globalizada e Interdisciplinar” 

Conferencia de Gonçal Mayos 

CONGRESO INTERNACIONAL DE EDUCACIÓN HACIA UNA EDUCACIÓN INTERCULTURAL Y GLOBAL 

(Universidad Nacional de San Antonio Abad del Cusco  -UNSAAC- creada en 1692)

ARENDT I BAUMAN: FILÒSOFS DEL PRESENT

 

Hi ha interessants concomitàncies entre Hannah Arendt i Zygmunt Bauman. Comparar-los és de gran utilitat perquè són dos dels filòsofs socials més significatius del darrer segle. Així Arendt publica la seva tesi doctoral en 1929, mentre que Bauman deixa preparat per a publicació al morir el 2017 el llibre Retrotopia i altres escrits. Junts defineixen pràcticament un segle de reflexions filosòfiques profundament arrelades als conflictes social i polítics i les seves radicals influències en les formes de vida humanes.

D’altra banda i malgrat que ningú ara no els nega la categoria de filòsofs, tots dos es van sentir incòmodes amb aquesta denominació, però no tant perquè no els interessa sobre manera la filosofia, com perquè lúcidament s’adonen que no fan una filosofia tradicional. Arendt entén i assumeix que no fa filosofia com Heidegger o Jaspers, els seus dos principals mestres. A partir d’aquí depassa aquestes perspectives ‘estrictament filosòfiques’ però mai tampoc fa sociologia o anàlisis estrictament positivistes... de fet molts l’acusaran de massa ‘filosòfica’.

Monitorar a injustiça, curar a discórdia

 

 

Conferencia de G. Mayos sobre "Monitorar a injustiça, curar a discórdia: desafios do Direito e do Judiciário de acordo com um humanismo macrofilosófico". 

En el ‘Módulo nacional da Formação Inicial do Tribunal de Justiça do Estado de São Paulo’ de la Enfam (Escola Nacional de Formação e Aperfeiçoamento de Magistrados). 

22 a 26 de fevereiro de 2021, das 9h às 17h40.

DELEUZE: NIETZSCHE CONTRA HEGEL. UN MANIFEST GENERACIONAL. VÍDEO

Gilles Deleuze

Nietzsche et la philosophie (1962) és el segon llibre de Deleuze (1925-95) després d’Empirisme i subjetivitat dedicat a Hume (1953, que és la seva tesi de màster). 

L’escriu després de pràcticament 10 anys dedicat a l’ensenyança, quan treballava en el CNRS (1960-64) i acabava d’iniciar una gran amistat amb Michel Foucault. 

Hi demostra alhora profunditat, rigor acadèmic i renovació filosòfico-discursiva. Ara bé el més decisiu és que Deleuze converteix Nietzsche et la philosophie en una espècie de manifest implícit de la nova generació filosòfica, consagrant-se com el seu inspirador més atrevit. Deleuze utilitza Nietzsche com el “maître à penser” que permetrà trencar el domini a França de les set tradicions que en aquell moment la dominen:

MACROFILOSOFÍA DE LA CRISIS Y LOS FENÓMENOS-INTER

Recordemos que las palabras “crisis" y "crítica” remiten a la misma raíz griega “krinein” que significa distinguir, escoger, separar, seleccionar, elegir, decidir... Crisis es el momento que exige distinguir, elegir y decidir, mientras que la crítica no es mera protesta (como es el tópico hoy) sino juzgar el valor de algo, explicitando tanto sus cualidades como sus defectos, que es el sentido “noble” de la crítica literaria, artística, teatral o cinematográfica.