CAPITALISME POSTFORDISTA: BRASIL COM EXEMPLE

El capitalisme del segle XXI és cada vegada més neolliberal, turboglobalitzat, postfordista i marcat per la "Societat del coneixement". Tot això condiciona profundament el tipus de desenvolupament econòmic, social i educatiu més adequat per a països emergents com el Brasil. Similarment a la resta de països BRICS (amb Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), Brasil és un bon exemple dels reptes i dificultats que es troben avui en el seu rapidíssim desenvolupament.

Usarem el cas brasiler com a exemple per analitzar breument algunes de les dificultats en què es troba molta població dels països emergents i que tenen profundes implicacions en l'educació més adequada per respondre a als actuals reptes postfordistes i cognitius. Doncs avui no basten els tradicionals processos de modernització nacional i d’industrialització fordista-taylorista que –a més sovint- repeteixen errors tradicionals: descontrol i desempoderament de la gent davant el desenvolupament capitalista, ingents migracions del camp a les ciutats, enormes bosses de pobresa suburbials i inadaptació dels models educatius a la societat actual.

A molts nous països industrialitzats –i més si són continentals com el Brasil-, la lluita contra la destrucció del mode de vida tradicional i contra les misèries i violències de les faveles xoca amb l’imaginari de les grans oportunitats que “ofereixen” les seves prosperes metròpolis –ja amb tendències postindustrials com São Paulo, Belo Horizonte o Rio de Janeiro-. També invisibilitza les grans destruccions ecològiques (pèrdua d’espècies, de diversitat, del medi ambient i de l’entorn natural que equilibra el clima) i el malbaratament de les riqueses socials tradicionals com el saber-fer i la cultura de les comunitats agràries.

Potser enlloc com en els BRICS es veu tan bé avui fins a quin punt la modernització i el desenvolupament humà típics de la industrialització han canviat profundament amb l’adveniment de la societat del coneixement postfordista. Per a destacar els més importants canvis, contradiccions i noves exclusions, analitzem el salt que protagonitzen avui la població del Brasil entre la industrialització clàssica i l’actual.

Cal recordar que la modernització i industrialització fordista-taylorista s'inscrivia en un marc incipientment descolonitzador i atorgava gran capacitat d'autarquia a l'Estat-nació. En canvi, el nou món postindustrial turboglobalitzat econòmica-financerament i basat en el coneixement, l'accelerada innovació i les tecnologies de la informació i la comunicació, s'inscriu en un marc (més que postcolonial) sotmès a noves i subtils colonialitats.

  

A partir de l’article “Capitalisme postfordista” de G. Mayos escrit en homenatge a José Manuel Bermudo ("tot continuant les moltes “batalles” compartides") i publicat en La voluntad de la coherencia (Barcelona: Horsori, 2016).

Llegiu-lo en els posts:

CAPITALISME POSTFORDISTA: BRASIL COM EXEMPLE

REPETINT ERRORS INDUSTRIALS EUROPEUS I COLONIALS?

EXIGÈNCIES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ FORDISTA

EXIGÈNCIES DEL POSTFORDISME COGNITIVISTA

ANGOIXA, PROACTIVITAT I FORMACIÓ INFINITA

LLIBERTAT I AUTOEXIGÈNCIA FINS OBSOLESCÈNCIA

EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI