EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI

El sociòleg Ulrich Beck té raó en què “Avui s’espera que els individus busquin solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques". Per això s'exigeix a tothom una permanent implicació personal en una complexa, esforçada i inacabable formació que respongui i anticipi les necessitats del sistema.

Hi ha una dificultat afegida que sovint s'oblida: en la mesura que costa concebre uns rendiments econòmics que només es concretaran a llarg termini, el capitalisme neoliberal turboglobalitzat exigeix un tipus molt rar i exigent tipus de mentalitat. Cal que hom estigui disposat a esforçar-se durant anys i anys per una recompensa llunyana i –en el fons- no assegurada!

Aquest tipus de mentalitat i de formació és realment molt difícil d'adquirir, especialment per a poblacions acostumades a el temps lent rural, el viure el dia a dia de les molt petites comunitats o que venen d'entorns preindustrials desestructurats. Creiem que aquestes noves mentalitats i actituds que exigeix el capitalisme cognitiu turboglobalitzat són molt més difícils de desenvolupar, fins i tot que la duríssima industrialització fordista (que Charles Dickens va divulgar en la seva cruesa).

Tots coneixem les angoixes que tan bé reflecteixen les novel·les realistes de Dickens o Zola, dels pintors i dels fotògrafs amb intenció social, etc. Ens ajuden a percebre les alienacions, complexitats i angoixes de la vida industrial fordista, i complementen eficaçment les nostres experiències personals. 

Però gairebé tot això està per fer respecte a la vida postindustrial i del capitalisme cognitiu. Aquí les nostres experiències personals tot just en la darrera dècada encara no han estat complementades per obres teòriques o plasmacions socials comparables a les mencionades. Per això, encara som més propers i sensibles al dolor humà causat per la industrialització fordista tradicional, que no al dolor, desconcert, alienació, angoixa i exclusió que causa el capitalisme cognitiu turboglobalitzat actual.

Sens dubte, són malestars i crueltats universals que ens afecten a tots, però –creiem- que encara són pitjors per a les poblacions desemparades de països emergents com els BRICS. Són països on molta gent ha d’emigrar d’entorns rurals on encara es viu d’acord a altres temps als postmoderns laberints de les metròpolis postfordistes.

Cal no minimitzar ni obviar, sinó al contrari estudiar-ne i comprendre’n el dolor, l'angoixa, la pobresa, l'exclusió, la desorientació, el desempoderament, la manca de la mínima guia vital sobre el que realment la nova societat exigeix, etc.

Sobretot, cal comprendre i trobar respostes als patiments d'aquells que passen gairebé directament al turboglobalitzat capitalisme cognitiu des entorns rurals, poc alfabetitzats, encara comunitaris, gairebé sense concurrència explícita... i sovint degradats per l'impacte -més negatiu que positiu- de la llunyana societat avançada.

A partir de l’article “Capitalisme postfordista” de G. Mayos escrit en homenatge a José Manuel Bermudo ("tot continuant les moltes “batalles” compartides") i publicat en La voluntad de la coherencia (Barcelona: Horsori, 2016). 

Llegiu-lo en els posts:

CAPITALISME POSTFORDISTA: BRASIL COM EXEMPLE

REPETINT ERRORS INDUSTRIALS EUROPEUS I COLONIALS?

EXIGÈNCIES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ FORDISTA

EXIGÈNCIES DEL POSTFORDISME COGNITIVISTA

ANGOIXA, PROACTIVITAT I FORMACIÓ INFINITA

LLIBERTAT I AUTOEXIGÈNCIA FINS OBSOLESCÈNCIA

EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI