Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

Dec 14, 2016

FORDISME: EXIGÈNCIES


El brutal salt des d'un món de base agrària i poc alfabetitzat a un altre ja postindustrial i de capitalisme cognitiu neolliberal és a l'arrel de moltes dificultats patides per grans capes desfavorides dels països BRICS. Sovint el model occidental clàssic ja no és vàlid per a contextos actuals com el brasiler, però a més, la major part de la població ha d’afrontar aquest salt sense prèvia experiència profunda de la modernització i industrialització clàssiques 

Cal analitzar profundament les enormes contradiccions i dificultats que han d'enfrontar molta gent dels països emergents que –literalment!- han saltar-se la industrialització clàssica i passar des d'un desestructurat món rural a la turboglobalizada societat del coneixement i al capitalisme neolliberal.


Tant les exigències socials que normalment es troben, com la formació i les actituds que necessiten, ja no són les típiques del fordisme i el primer taylorisme. Breument, ja no se’ls demana bàsicament:
 
-      autocontrol,
-      disciplina,
-      treball manual,
-      obediència passiva (millor que no l’activa),
-      gregarisme,
-      submissió al capatàs i sentit de la jerarquia;
-      silenci (en la cadena fordista les persones són com peces d’una màquina)
-      paciència i resignació social;
-      capacitat de patiment a la cadena de muntatge (que comporta un complex equilibri entre competència i mecànica solidaritat amb la resta d’obrers);
-      alfabetització bàsica i merament passiva (no l'activa que -com saben- inclús era perseguida, ja que els esforços d'escolarització moltes vegades van ser durament reprimits);
-      força física,
presència constant al lloc laboral inclús més enllà del rendiment ofert, etc.
 
Ja només enumerant les “virtuts” i habilitats laborals més demanades en la industrialització fordista taylorista, es veu clarament que el model desitjat li venia definit o imposat al treballador des de fora. Com que es pressuposava (amb encert!) que era bàsicament una imposició, al treballador se li valorava sobretot l'autocontrol eficaç, obedient i disciplinat.
 
Com veurem tot això està canviant acceleradament i no sempre amb efectes benèfics. Però abans d’analitzar les virtuts i habilitats més demanades per la societat del coneixement cal dir que no totes les ocupacions de la industrialització fordista eren iguals, com tampoc avui totes –ni inclús la majoria- són com les definirem. Però sí que -insistim- això era el que s'esperava majoritàriament dels treballadors.
 
A més, era el tipus de comportament que els donava accés les ocupacions millor retribuïdes, que els permetia trencar la funesta dialèctica de l'exclusió i la pobresa, i solia ser la única possibilitat d’accedir per un mateix als grups socials privilegiats i mantenir-se entre les elits directives.
 
Precisament per això, era també el model social que d'alguna manera es divulgava i universalitzava massivament, exercint una indubtable influència sobre el conjunt de la població.
 
En ser el model pressuposat de manera més generalitzada, era també un element decisiu per donar poder a gran part de la població i capacitar-la per a vèncer en el combat contra la pobresa i l'exclusió. D'altra banda segurament també -no ens enganyem- era un model clau per dirigir el drenatge dels recursos socials en la "direcció esperada" per part de les elits.
 
 
 
A partir de l’article “Capitalisme postfordista” de G. Mayos escrit en homenatge a José Manuel Bermudo ("tot continuant les moltes “batalles” compartides") i publicat en La voluntad de la coherencia (Barcelona: Horsori, 2016).

 
 

 

No comments:

Post a Comment