La màndorla és refereix a l’aura que envolta persones o
coses amb cert valor sagrat i generatriu. Habitualment té forma ametllada i remet a la
intersecció de dos cercles que passen pels respectius centres.
És una figura bàsica i àmpliament generalitzada present en moltes cultures des de les pintures prehistòriques fins l’actualitat. Per això Benet Rossell la va escollir com un element clau de moltes de les seves accions i obres. És un molt bon exemple d'art conceptual transversal i -inclús- inconscient.
És una figura bàsica i àmpliament generalitzada present en moltes cultures des de les pintures prehistòriques fins l’actualitat. Per això Benet Rossell la va escollir com un element clau de moltes de les seves accions i obres. És un molt bon exemple d'art conceptual transversal i -inclús- inconscient.
Benet Rossell i Sanuy (Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21
d'agost de 2016) fou un artista contemporani català amb un corpus complex,
agosarat i en continu procés de reinvenció.
Benet Rossell va arribar a París l’any 1963 per estudiar a la Universitat Internacional del Teatre i al Comitè del Film Etnogràfic. Hi va configurar un grup informal però compacte amb els també artistes Jaume Xifra (1934-2014), Antoni Miralda (1942), Joan Rabascall i Dorothée Selz (1946). Junts van concebir i desenvolupar uns celebrats "cerimonials" que Rossell va documentar fímicament.
Després de fer un viatge de 13 mesos a l’Índia i Nepal el 1967, Benet Rossell va filmar Calidoscopi el 1970 i amb Miralda fa a París la Cumparsita. Va ser dels primers artistes catalans en incorporar el vídeo en les seves instal·lacions i es dedicà a l’art conceptual.
Va ser anomenat "artor" –fusió d'artista i actor– pel crític d'art Jean-Clarence Lambert, degut al seu polifacetisme capaç d'integrar en un corpus complex i total: art conceptual, dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia. Tots els gèneres i estils s'entrellacen en l'obra de Rossell i donen lloc a una personalíssima concepció de l'obra d'art en continu procés de reinvenció.
Conferències i debat sobre "L’imaginari en l’art. Les màndorles d'en Benet Rossell” amb Cèsar Alegre Roig (Catedràtic IES d'Història de l'art) i Víctor Caballero (prof. filosofia i GIRCHE). Fou a la Sala Josep Maria de Sagarra de l'Ateneu Barcelonès el dissabte 20 d'abril del 2017 a les 11 hores. Benet Rossell va arribar a París l’any 1963 per estudiar a la Universitat Internacional del Teatre i al Comitè del Film Etnogràfic. Hi va configurar un grup informal però compacte amb els també artistes Jaume Xifra (1934-2014), Antoni Miralda (1942), Joan Rabascall i Dorothée Selz (1946). Junts van concebir i desenvolupar uns celebrats "cerimonials" que Rossell va documentar fímicament.
Després de fer un viatge de 13 mesos a l’Índia i Nepal el 1967, Benet Rossell va filmar Calidoscopi el 1970 i amb Miralda fa a París la Cumparsita. Va ser dels primers artistes catalans en incorporar el vídeo en les seves instal·lacions i es dedicà a l’art conceptual.
Va ser anomenat "artor" –fusió d'artista i actor– pel crític d'art Jean-Clarence Lambert, degut al seu polifacetisme capaç d'integrar en un corpus complex i total: art conceptual, dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia. Tots els gèneres i estils s'entrellacen en l'obra de Rossell i donen lloc a una personalíssima concepció de l'obra d'art en continu procés de reinvenció.
La crítica d'art Pilar Parcerisas
destaca “les micrografies” de Rossell com a “exemple del seu sentit de la
ironia i de la vida” i el considera “dins de la generació dels artistes
conceptuals, ha estat el més poètic, el més performàtic i el més lúdic, al
costat del també lleidatà Carles Hac Mor”.
Bener Rossell es va instal.lar breument a Nova
York i després -ja vivint a la falda del turó de la Seu Vella- va realitzar escultura
pública a Lleida l'Arbre paer (1998) i L'ametlla com balla (1999,
a la plaça de l'Escorxador).
“Paral·lel
Benet Rossell” (2010) és una retrospectiva (1965-2010) realitzada al Macba, premiada
per la crítica i centrada en la cal·ligrafia (influència de viatge a Orient) i
el cinema. S'hi va incloure, a més, dues peces creades per a l'ocasió: Penso amb la punta del pinzell (2010) i Paral·lel, paral·lel (2010).
Vegeu la presentació general del cicle L'IMAGINARI i de les altres conferències programades.
No comments:
Post a Comment