CIÈNCIA, TÈCNICA, HUMANITATS I CULTURA NATURALS!

Per a la humanitat la cultura forma part de la condició o la natura humana. Som culturals per naturalesa, per evolució natural, darwiniana i -alhora- biològico-cultural.

És exactament igual a com -per las castors- és natural fer presses i embassaments per a protegir les seves cases i emmagatzemar aliments. És una qüestió més de grau, quantitat i complexitat que no de quelcom absolutament divers. Inclús potser no és gaire diferent a com per a una girafa és natural tenir el coll tan alt.

Amb aquesta idea estem superant una antiga tendència antropocèntrica que volia distingir radicalment la humanitat de la resta d'animals. En una dicotomia totalment escindida, als animals (i al nostre cos, passions, emocions, impulsos...) els atorgava “naturalesa” i al que es considerava específicament humà: raó, intel.lecte, ànima, esperit, societat, cultura...

Avui però, sabem que certament la humanitat és una espècie animal racional (més o menys), intel.lectual, espiritual, socials i culturals per la seva específica naturalesa, d’acord a la seva evolució filogenètica i igual que un guepard corre tan àgilment per evolució natural.

 

Per tant no és (i no hauria de semblar-ho!) tan “estrany” o “artificial” que tots fem humanitats, ciència, tècnica, cultura... a la mesura de les nostres particulars possibilitats.

Per això, tant les humanitats com la ciència, la tècnica i tota la cultura són desenvolupaments de la específica naturalesa humana. Per això també i cada vegada més ens costa escindir i discriminar entre humanitats, ciència, tecnologia... i la resta d’àmbits de la cultura humana.

Aquesta és la primera reflexió que em suggereixen els tres comentaris de l’amic Ramon Cases. No cal dir, que bàsicament estic d’acord amb tot el que diu amb molt bon criteri i coneixement. Només vull introduir aquí algun matís i reflexió a partir de quan diu “Cal entendre la cultura com tot el que és artificial, el que ha fet l’home, sigui un hort o un jardí. Mentre les bèsties s’adapten a l’entorn, els humans adapten l’entorn a les seves necessitats.” Crec que les seves paraules i comentaris ajuden a aprofundir en alguna idea molt interessant i que cal reflexionar.

D’altra banda també val la pena comentar que, per suposat la humanitat és l’espècie que transformen més el seu entorn, però no és l’única. Només cal pensar en que els grans embassaments que fan els castors, inunden molt territori i canvien profundament el ecosistema. A més, molts altres animals –segurament sense cap consciència ni voluntat de canviar el seu entorn- finalment el transformen profundament.

 

S’ha comprovat –per exemple- que quan desapareixen els llops en un ecosistema aquest es degrada ràpidament, perquè els herbívors que caça el llop es reprodueixen sense parar i literalment desertitzen el territori. Per Internet circulen vídeos autèntics i espaordidors de les plagues de conills a Austràlia on –en no tenir pràcticament depredadors naturals- es van convertir a poc de ser introduïts en una autèntica plaga bíblica. Recomano les imatges perquè són d’una impressionant espectacularitat.

En fi, també la humanitat amb la seva acció provoca –sovint volent però moltes vegades sense voler- transformacions enormes en els ecosistemes i entorns. I la cultura, les humanitats, les ciències i les tecnologies són maneres “naturals” com l’espècie humana es manifesta. Segurament no són creacions “gratuïtes” o “angélicals”, sinó que estan profundament lligades a la manera humana de ser, de viure, de manifestar-se en el món, d’autoexpressar-se i... de sobreviure. Són quelcom vinculat als més profunds "interessos" existencials i vitals de la humanitat.

Altra cosa és que sovint els humans som tan imperfectes que correm el risc que les nostres creacions “naturals” trenquin tan radicalment amb l’ecosistema terra i amb les condicions de la nostra supervivència, que acabem autoexterminar-nos. Sembla que no seríem ni la primera ni la darrera espècie que és la principal causant de la seva extinció i autoeliminació.

Vegeu el post: HUMANITATS: SERVEIXEN? MENYS QUE CIÈNCIES I TÈCNOLOGIES?