Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

Jan 4, 2013

HEGEL I EL SENTIT GLOBAL DE LA HISTÒRIA

Per a orientar-nos filosòficament i existencialment, necessitem una visió que aspiri a ser totalitzant de la realitat, de la història, de les nostres experiències i problemàtiques... Aquesta és una de les veritats a què es va mostrar més fidel Hegel en la seva filosofia (i crec que també en la seva vida).

Kant definí la metafísica per la tràgica i fructífera paradoxa de ser -alhora- una tendència legítima i inevitable de la condició humana, que -però- mai no podrem assolir plenament. Hegel es va adonar que aquesta tendència humana inevitable, més que meta-física (en el sentit de "més enllà" o "fora" de la realitat), és sobretot "pan-física", en el sentit de "cercant la totalitat" de la realitat. Aspira a la globalitat humana, a un sentit totalitzador de l'existència, de les coordenades i preguntes humanes.

Donat que l'existència de la humanitat es dóna en l'esdevenir dialèctic i en la història, la totalització del sentit humà comporta voler globalitzar-les. És a dir: definir-ne el sentit, els períodes i el desenvolupament històric global, de tota la humanitat. I això és una filosofia de la història. 

Una filosofia de la història inevitablement va més enllà de les dades empíriques disponibles (enormes però sempre incompletes i finites). Cal que les complementi i completi amb una projecció "pan-física", totalitzadora i macrofilosòfica (més que no "meta" o "extra" física) que li doni el sentit existencial (ideològic diria Marx) que sorgeixi de l'aprofundida anàlisi de la present condició humana i social.

Aquesta és la problemàtica de fons que perseguia Hegel en la seva filosofia de la història i -en concret- quan es plantejava la dialèctica bàsica que estructura i perioditza l'esdevenir humà com a totalitat de sentit pels humans. És dins d'aquest objectiu bàsic que es pregunta per la limitació -des del punt de vista de Hegel- intrínseca i comuna a totes les civilitzacions orientals, la importància del dur domini (que disciplina la humanitat -pensa-) de l'Imperi Romà, el paper jugat per l'Edat Mitjana, pel Renaixement, per l'Humanisme, pel Racionalisme del XVII, per la Il.lustració i el Romanticisme, per la Reforma protestant, la Contrareforma i la Revolució francesa... en definitiva per la "modernitat". I com un meravellós misteri (per la seva bella, harmònica, espontània i primerenca grandesa) de la Grècia clàssica, on les Polis van ensenyar a la humanitat el model i ideal màxim de vida política, i de bell equilibri entre individu i Estat.

A aquests temes he dedicat el meu article "A PERIODIZAÇÀO HEGELIANA DA HISTÓRIA: O VÉRTICE DO CONFLITO INTERNO DO PENSAMENTO HEGELIANO" que s'acaba de publicar a la Revista Brasileira de Estudos Políticos dirigida pel Prof. Dr. Andityas Soares de Moura Costa Matos (UFMG). Es tracta de l'excel.lent traducció al portuguès realitzada pel Prof. Dr. Marcelo Maciel Ramos (UFMG) del meu article "La periodización hegeliana de la história, vértice del conflicto interno del pensamiento hegeliano" (Revista Pensamiento).

No comments:

Post a Comment