Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

Feb 3, 2014

NOVA FILOSOFIA?

Es pot actualitzar la filosofia per a convertir-la en el saber transversal, multidisciplinar i sintètic per antonomàsia? Pot col.laborar amb disciplines afins per a fer dialogar les ciències i el conjunt de la cultura? Pot una filosofia renovada i macrofilosòfica ajudar decisivament a elaborar la “síntesi cosmovisional” que avui necessitem i no tenim? Pot així ajudar a orientar eficaçment els científics hiperespecialitzats, la desorientada ciutadania i les administracions perdudes en el neolliberalisme?

Si l’actualitzem macrofilosòficament, pot ajudar la filosofia –i en general les humanitats- a transmetre millor a la societat els coneixements actualitzats, superant les barreres polítiques i les incomprensions acadèmiques? Pot analitzar críticament els problemes actuals, valorant tota l’esfera cultural (sense prejudicis ni jerarquies) i evitant les limitacions disciplinars? Pot una filosofia renovada internacionalitzar postcolonialment les anàlisis i fer-les globals sense que siguin eurocèntriques ni estiguin sotmeses al neolliberalisme?

És possible avui que una macrofilosofia ajudi a transformar i revaloritzar les humanitats i les ciències humanes, fent-les capaces de comprendre i -alhora- equilibrar el món tecnocientífic? Pot una nova filosofia descobrir i divulgar eines, metodologies, pràctiques i estructures que potenciïn tot l’anterior? Pot una renovada filosofia, més “macro”, crítica i compromesa formar persones i ments adequades als reptes mencionats?


Creiem que sí. Per això GIRCHE (Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’) té com a objectius i com a pla científic bàsic:
1) Actualitzar la filosofia convertint-la en la plataforma cognitiva transversal i multidisciplinària que faci dialogar les ciències, la resta de sabers, el món de la política i el conjunt de la cultura. Com a “mare de totes les ciències”, la filosofia és avui el saber més apte per aquest objectiu tan necessari.
2) Impulsar també la redefinició dels paradigmes, marcs disciplinars i metodologies que permetin el mencionat diàleg postdisciplinar.
3) Avançar en l’elaboració d’una “síntesi cosmovisional” mínimament completa i harmònica (ara mateix inexistent i cada vegada més necessària) que pugui orientar i situar tant els científics hiperespecialitzats com la ciutadania en general.
4) Transmetre a la societat (per tant empoderant-la) les aportacions més significatives i actuals de les diverses ciències (especialment les humanes, però també les ciències matemàtiques i experimentals).
5) Analitzar els problemes de la societat actual (que és tant “del coneixement” com “de la ignorància”) i de les institucions acadèmiques avui hegemòniques, per tal que puguin superar les barreres polítiques i les limitacions disciplinars.
6) Analitzar l’impacte, importància i efectes de l’esfera cultural –sovint menyspreada- sobre la societat, la política, la producció científica i tecnològica, la vida quotidiana…
7) Renovar i millorar els canals de difusió i transmissió dels coneixements, aprofitant les darreres tecnologies d’informació i comunicació.
8) Formar persones i ments adequades als reptes 1) a 7).

Seguint aquests objectius, GIRCHE (Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’) té vocació interdisciplinar, culturalista i de renovació del paper social de la filosofia. Per això s’ha ocupat per la transmissió social i la divulgació popular d’aquests tipus de recerques i treballs. Per arribar a sectors ciutadans que la universitat no aconsegueix, GIRCHE col·labora amb l’Ateneu Barcelonès i amb l’associació Liceu Joan Maragall. Això inclou -per exemple- els cicles de conferències “Art i filosofia”, “La filosofia com a forma de vida”, “Hi ha una altra filosofía política?”, “Moviments i estudis culturals i postcolonials” i “Poder(s)”.

Renovar la filosofia és l’objectiu també del llibre Cultura, Historia y Estado: pensadores en clave macrofilosófica (Barcelona: La Busca, 2013). Té articles de 15 investigadors de GIRCHE de 5 països i 5 universitats diferents. És una obra programàtica i macrofilosòfica, que vol marcar la línia futura del grup i que complementa les publicacions dels seus investigadors posteriors al 2010: 19 llibres, 36 capítols en llibres i 22 articles en revistes científiques.  

Cercant la internacionalització, GIRCHE ha organitzat tres col.loquis internacionals (periodització anual, 2 a Barcelona i 1 a Bello Horizonte-Brasil) amb un total de 42 ponències d’investigadors de 6 nacionalitats diferents, i 1 Seminari internacional realitzat a Belo Horizonte (Brasil) amb 4 participants de 2 nacionalitats i 3 universitats. Són el I Col.loqui Macrofilosòfic. Gir Cultural: perspectives contemporànies (Facultade de Direito de UFMG-Brasil), II Col.loqui macrofilosofico. Teoria i Pràxi del Gir Cultural (Facultat de Filosofia, UB), III Col.loqui Macrofilosòfic. Política i conflictes contemporanis, (Facultat de Filosofia, UB) i Workshop Internacional. Transmissâo do conhecimento em um mundo pós-disciplinar (Facultade de Direito de UFMG-Brasil).

En la Universitat de Barcelona, GIRCHE promou la visió macrofilosòfica i postdisciplinar de los sabers amb els seminaris i debats: "Noves demandes del món, construint el saber post-disciplinar", "Control i expressivitat, 1960-2013" i “Cultural is political”. En la Universidade Federal de Minas Gerais i sota el lideratge del professor José Luiz B. Horta participa en el "projeto de pesquisa 'Macrofilosofia, Direito e Estado'".

La llarga vocació transdisciplinar i macrofilosòfica de GIRCHE la impulsa a adequar la filosofia a les necessitats actuals del saber i de la societat, tot aportant perspectives, mètodes, anàlisis i paradigmes postdisciplinars. Per això GIRCHE ha cohesionat recercadors interdisciplinars reconeguts en filosofia, dret, sociologia, història, relacions internacionals, politicologia, antropologia… 
 
Es caracteritzen per reclamar i necessitar en les seves recerques: la integració d’aquests sabers, la superació de les fronteres disciplinars i la valoració de la capacitat de la filosofia per a liderar aquesta tasca. Coherentment amb GIRCHE, cap dels seus investigadors és un “filòsof pur”. Molt al contrari, són filòsofs “concrets, adjectivats o macro” que recerquen en diverses ciències o inclús hi parteixen.
 
Per la  novetat de la perspectiva que proposa, el desenvolupament intel.lectual de GIRCHE ha anat paral.lel a la incorporació d’aquest tipus de professors i recercadors. S’ha convergit cap a l’enfocament macrofilosòfic i una metodologia tendencialment “postdisciplinar” des del dret, la sociologia, la història, les relacions internacionals, la politicologia, l’ antropologia… i per suposat la filosofia. Això es comprova en la seva història immediata.

L’enfocament trans i interdisciplinar era ja clar quan GIRCHE (Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’) fou creada a finals del 2010 amb la signatura d’un protocol de col.laboració entre la UFMG (Belo Horizonte, Brasil) i la UB. Fou resultat de l’estada postdoctoral becada del prof. José Luiz B. Horta (filosofia del dret i teoria de l’Estat) a la UB sota la direcció del prof. Gonçal Mayos (filosofia moderna i contemporània).

Anticipat ja en els previs estudis i recerques dels Drs. Horta y Mayos, l’enfocament de GIRCHE assumeix la necessitat d’integrar i fer dialogar els àmbits culturals, històrics i polítics (sovint poc integrats i –especialment el “cultural”- menyspreats en el seu impacte social i cognitiu). El molt influent “culturalisme brasiler” (Reale, SaldanhaLima Vaz…) enllaça coherentment amb el català. També, quan s'enfoquen críticament, la història del dret i la teoria de l’estat reclamen una profunda base filosòfica. Es totalment necessària la integració del pensament modern-contemporani i el diàleg creatiu sociològic, antropològic, polític, de filosofia de la cultura, d’estudis internacionals, etc.

Per tant, fruit de la seva línia de treball i recerca, GIRCHE té un clar enfocament macrofilosòfic, postdisciplinar, que pensa sintèticament el present, vol transmetre eficaçment el coneixement per a empoderar críticament la ciutadania. Així es recuperaria –en certa mesura- la potència clàssica de la filosofia i les ciències afins, que han de compartir una radical tasca alhora teòrica i pràxica per a empoderar la humanitat al màxim.


No comments:

Post a Comment