La pell suau,
turgent i com de seda de la poma és sensualment seductora però –alhora- és
immaculada com la Verge.
No és tan interiorment provocadora, vermella i pulposa
com la mangrana, les maduixes o la síndria. La seva bellesa és més discreta,
elegant i si se la mossega és fresca i gustosa però consistent.
Manté un meravellós equilibri que fa que sigui
fàcilment mossegable però -alhora- quan ho fem sentim com cruix, no vessa
incontroladament els seus fluïts i inclús hi queda perfectament definida la
marca de les dents.
Per això és la única fruita que
normalment ens la imaginem amb una queixalada. Ara bé, això no la degrada sinó que més
aviat la fa incitant.
La poma mossegada és el símbol de la temptació vencedora. És l’evidència del desig realitzat, quan no directament del pecat comès. En
molts sentits i amb una paradoxa que cal
explicar, sovint apareix més com un homenatge que no una agressió violenta.
La resta de fruites perden consistència i atractiu tan aviat com són mossegades. I és
que, per molt que s’intenti, les queixalades no solen ser mai benèvoles.
L’objecte o subjecte devorats mai no romanen iguals de temptadors i incitadors.
En la poma, però, hi queda un senyal provocadorament delimitat que sovint convida a besar-la
de nou just al costat. Sembla com si digués: ei no paris, tot just acabem
de començar!
És la
fruita símbol de la temptació perquè
cap com la poma mostra tan orgullosament i incitants les marques dels que
volien devorar-la. Continua una mica com si res, oferint-se a noves
queixalades.
Simbolitza l’objecte de desig que
persisteix en el temps i més enllà de la primera satisfacció. La poma derrota
el seu devorador, roman triomfant i persisteix perillosament incitadora. Això
li dóna un transfons ambivalent, dual, complex, ambigu, provocador i inclús
obscur.
Com
alguns animals, les pomes moren matant o –al menys- mantenint-se orgullosament
temptadores. Es neguen a pagar el preu
d’haver estat desitjades i n’ostenten les marques, provocant la ira del tots
els repressors. No tinc voluntat d’esmena! Proclamen.
Per
això les pomes han simbolitzat al llarg dels segles la complexitat de la vida i la mort, del bé i del mal, del desig cast i
la provocació... que sempre es mouen entre l’ambivalència i gradació
ombrívola de l’ésser al no-res.
Tot això fa de la poma la fruita més dual, més ambivalent, més paradoxal i –sens dubte- la que
té el simbolisme més complex. Segurament per això és la fruita que ha estat
usada més perversament al llarg de la història.
* * *
Fou l’esca del pecat que Eva oferí a Adam. Fou la
trampa alhora temptadora i innocent amb què la madrastra enverinà Blancaneus.
Segons la mitologia grega, una poma d’or amb la llegenda “per a la deessa més bella” va sembrar la discòrdia entre tres d’elles i va ser clau en l’inici de la Guerra de Troia. També el creador de la informàtica, Alan Turing es va suïcidar menjant-se una poma que prèviament havia enverinat.
Ara bé, hi ha un molt divers simbolisme darrera tots
aquests casos, ja que les societats i les èpoques s’han relacionat de forma
molt diversa amb aquestes aparentment banals fruites.
Moltes societats antigues han simbolitzat el fruit de
l’arbre de la vida a través de pomes d’or que atorgaven la immortalitat. De
forma unànime en totes les tradicions!, l’arbre
de la vida connecta els tres nivells ontològics bàsics des dels pobles amerindis a Orient.
L’arbre de la vida arrela poderosament a l’inframon, lloc
natural dels elements de terra i aigua, i d’obscurs déus ctònics; amb tot lo
qual entra en contacte. Més a d’alt, el seu
tronc creua, estructura i fa girar al seu voltant tot el món dels mortals,
animals i vegetals. Per a finalment sostenir i penetrar amb les seves branques el supramon celest, on viuen altres tipus
de deitats –enfrontades amb les primeres com veurem- i cap a on tendeixen
l’aire i el foc.
El seu influx immunològic contamina també els
encarregats de vigilar les valuosíssimes pomes d’or: el drac Ladó i les Hespèrides.
Significativament tots són vinculats a
forces naturals i de l’inframon, per exemple sent engendrades per titans i
deus ctònics com Atles i diverses
entitats obscures com Hèsperis (el
vespre) o Nix (la nit). Tant uns com
les altres foren derrotats pels Déus
olímpics, que són més vinculats a la
ciutat, als cels i encarnen simbòlicament una generació posterior de deitats.
La poma traspua simbòlicament tota aquesta complexitat ambivalent de relacions vitals, còsmiques, entre l'ésser i el no-res, la vida i la mort, el bé i el mal. Segurament la incitació persistent i provocadora que hem comentat, l’ha fet la fruita idònia per a heretar les paradoxes resultants de l'antiga cosmologia mitològica dels tres mons.
Participa també de les conseqüències simbòliques i
existencials de la derrota dels deus ctònics i de l’inframon,
que encarnen obscures i monstruoses
forces de la naturalesa (en la línia dels “mites de Cthulhu” d’H. P. Lovecraft), a mans dels deus olímpics
vinculats al cel, al supramon, que són més
antropomòrfics, més “bells” i que encarnen els ideals polítics de les noves
ciutats humanes (p.e. les polis
gregues).
Per la mateixa raó, també juga un paper clau en El
Gènesi i la prohibició bíblica de menjar els fruits (pomes!) de l'arbre
del bé i del mal. S'hi reflecteix una nova tradició monoteista amb un nou Déu “nacionalment”
vinculat al poble ramader de Judà
del qual n’és el Pastor que (a través de Moisès) conduirà a la Terra Promesa.
La prohibició de
menjar les pomes de l’arbre de la ciència del bé i del mal simbolitza el manament bíblic d’apartar-se radicalment
de les antigues tradicions paganes de l’arbre de la vida i dels déus
ctònics, naturals i zoomorfs (com la pecaminosa recaiguda a forjar ídols en l'episodi del
“vedell d’or”).
Per això i malgrat ser temptada pel dimoni, que Eva
ofereixi la poma a Adam ha de comportar inevitablement un castig tan terrible com que ells i els seus
descendents –tots els humans- fossin expulsats del "jardí o paradís"
i heretessin el “pecat original”. Marca el trencament radical cap el monoteisme
intel.lectualitzat i ascètic, el llarg ritus de pas que obliga els humans a
guanyar-se un nou món amb el propi esforç, ascetisme i autodisciplina. Lluny ja
dels ritus de la fertilitat i de la ufanor temptadora que la poma sempre
simbolitza.
Sovint no som conscients
de les profundes lluites cosmovisionals i de tot tipus que hi ha darrera les diverses mitologies. Pels atzars, repressions i negacions de la història, la mitologia només les reflecteix de manera esbiaixada i fragmentada. Llavors les agafem descontextualitzades i les interpretem com a històries divertides i "boniques".
Però en realitat són brutals com els contes "per a nens" en les versions populars reals. El motiu és que les diverses mitologies i etapes internes en cadascuna d'elles traspuen valors absolutament contraris que lluiten entre si per a imposar-se.
D'aquesta manera i com hem vist aquí, els diversos avatars i papers jugats al llarg de la història per una fruita en principi innocent com és la poma mostra la profunda transformació de les societats i les gents que els van imaginar. Reflecteixen guerres entre diversos valors existencials, cosmovisionals, culturals, socials, polítics, religiosos, etc.
Per això la necessitat de tornar a mirar de forma "no manipulada" ni "predeterminada" coses aparentment tan banals com l'ús de les pomes en els mites, els símbols, els tropos literaris, les reflexions filosòfiques, les narracions cosmogòniques i les religions.
Però en realitat són brutals com els contes "per a nens" en les versions populars reals. El motiu és que les diverses mitologies i etapes internes en cadascuna d'elles traspuen valors absolutament contraris que lluiten entre si per a imposar-se.
D'aquesta manera i com hem vist aquí, els diversos avatars i papers jugats al llarg de la història per una fruita en principi innocent com és la poma mostra la profunda transformació de les societats i les gents que els van imaginar. Reflecteixen guerres entre diversos valors existencials, cosmovisionals, culturals, socials, polítics, religiosos, etc.
I la pobra "poma" ha de carregar i ser "portadora simbòlica" de tots aquests conflictes. El mateix els passa a "Eva" o a "l'arbre de la vida". Concentren significats, metàfores i lluites de valors, per exemple interpretant la dona com a més "diabòlica", "manipulable", "poderosa" o "capaç de prendre decisions en funció d'ella mateixa".
Les mitologies recullen d'una manera simbòlica i esbiaixada (sinó sovint haurien estat totalment censurades) aquestes opcions culturals i els sagnants conflictes socio-polítics que s'hi relacionen. I per tant cal que les reinterpretem per a retornar-los el seu sentit o evidenciar el "no pensat" en la tradició.
Només així podem comprendre -sense caure en la bogeria o considerar-la una narració sense sentit- que oferir una poma al teu company podés ser objecte d'una prohibició divina tan absoluta i que tingués conseqüències tan brutals i per a tots els humans. Cal recordar que -en principi- ens afecta a tots fins avui mateix i per un llarg futur
indefinit.
Segons la Bíblia, només el judici final i la redempció poden canviar el "pecat-crim" que es va cometre amb la poma, Eva... Així d'important es va veure en un moment donat la qüestió en guerra que nosaltres -ingènuament- trivialitzem amb la poma, Eva, Adam...
Segons la Bíblia, només el judici final i la redempció poden canviar el "pecat-crim" que es va cometre amb la poma, Eva... Així d'important es va veure en un moment donat la qüestió en guerra que nosaltres -ingènuament- trivialitzem amb la poma, Eva, Adam...
Cal
que entenguem que així d'important es va experimentar socialment la
guerra de valors que es jugava darrera un "mite" que
nosaltres -ingènuament- trivialitzem sovint reduint-lo a una "simple"
poma. Era o representava molt més! La poma només encarnava i
simbolitzava valors cosmovisionals considerats molt més importants.
* * *
Precisament perquè té més resistència que les altres
fruites (i no només a ser mossegada!),
sovint passa desapercebuda la poma podrida que amenaça la resta del cistell.
Les altres fruites no solen enganyar, però la poma sí ja que –com la temptació-
es podreix imperceptiblement per dins, mentre exteriorment és encara
meravellosament pura i/o apetitosa.
Per això la tradició avisa que el flairós cistell pot amagar
en el seu fons una poma traïdora. Se la sol simbolitzar amb un cuc traient el
cap, com a demostració fefaent que darrera l’aparença immaculada ja hi pot
habitar la podridura i –tal vegada- el pecat.
Aquesta és una altra imatge molt específica que la
resta de fruites no poden emular: una
poma impecable però de la qual surt un cuc somrient. Per a molts és el
símbol de la morbosa trampa de la carn: sota la llisa i brillant pell de la
joventut hi habita la putrefacció, la malaltia i la degradació que només Baudelaire es va atrevir a cantar. Per
això la poma podria ser amb l’orquídia el símbol vegetal de Les
flors del mal.
Fins arribat aquí, hem vist enfrontar-se i ser
substituïts diversos substrats mitològics, existencials i religiosos
exemplificats en les pomes. Primer eren associades a l’arbre de la vida i a les
forces divinitzades de la naturalesa; després als bellament formats i humans
déus olímpics; més tard al dur i gelós monoteisme paternalista de l’Antic
Testament; i així successivament.
En la modernitat les pomes també noten l’impacte d’una
nova mitologia i uns nous déus. Són els fills de Prometeu i del robatori del foc i de la saviesa tècnica. Com s’han
representat a la poma? I quin paper li han fet jugar? Quins símbols exemplifica?
Actualment, els turbohumans s’imaginen i compren una
"poma" aparentment saludable, que forma part de tota dieta ideal, que
és higiènica i diurètica; però també
decididament artificial i sintètica. El que en altres èpoques era qüestió de l’arbre de la vida, dels déus,
del pecat, del bé i del mal... ara només promet aprimar, aportar fibra i
vitamina C.
Sembla doncs que continuen
les guerres simbòliques i mitològiques al voltant de la poma. Si bé en la
modernitat dins d’un món dominat per la ciència i la tècnica. Per això avui les
pomes van encarnant també la victòria dels nous déus de la tecnologia, del
plàstic, del món higienitzat... i qui sap si tal vegada de la societat del confinament!
Per la industrialització
de l’agricultura, deixa de ser una experiència quotidiana la poma podrida o amb un cuc. Eliminen les pomes
macades o amb cucs abans que arribin als mercats? O els insecticides i altres
tractaments les han fet gairebé invulnerables? Com pomes de cera.
Aviat la gent es preguntarà perquè una fruita tan sana ha estat
vilipendiada sota els estigmes del pecat i la temptació, però també de
l’amenaça de podrir tot el cistell per simple contacte i de tenir cucs amagats.
Hi veuran una maldat incomprensible i injustificable!
En tot cas, actualment la poma accentua la seva imatge
de perfecció adquirint -com tants productes agropecuaris- un caràcter
artificial, gairebé metàl.lic o plàstic. Per això avui ja només ens
imaginem la poma amb un forat, si és per un cuc tecnològic: un trepant per
exemple.
Actualment la poma ha adquirit la perfecció que
associem a la ciència (recordin l’anècdota de Newton), a la tecnologia, a l’or
i al mercat. Significativament els Beatles
i l’empresa de computadors Appel
l’han escollit com a logo i nom corporatiu. Afortunadament encara hi roman el
rastre atrevit de la temptació i la mossegada.
No obstant això, desnaturalitzats com estem, hem
perdut la capacitat per a distingir entre una poma natural i una d’artificial.
En una instal.lació artística de Yoko
Ono hi havia una poma de cera damunt d’un piano. Per a gran sorpresa de
tothom, un dia va aparèixer mossegada, segurament per aquesta dialèctica
sorprenent que hem vist.
És una llàstima que Anthony Burgess anomenés la novel.la que Stanley Kubrick va
convertir en icona fílmica A Clockwork Orange. Podria haver-se
anomenat perfectament “A Clockwork Apple”!
Hi veiem una barreja inquietant de seductora utopia i desencoratjadora distopia. Dissenys seductors, vestimentes sexualitzants, comportaments creatius, hiperconsum, drogues i experiències fortes conviuen amb brutícia, bandes, violència urbana i tancament individualista en les pròpies llars.
Fàcilment podem associar la urbs de Burgess-Kubrick a la capital del món modern en substitució de París i Londres: New York. Què significativament és anomenada popularment "The Big Apple"! La meva teoria és que aquest nom li correspon per la seva enorme capacitat de seducció... amb un punt de verinós i vermell perill.
Hi veiem una barreja inquietant de seductora utopia i desencoratjadora distopia. Dissenys seductors, vestimentes sexualitzants, comportaments creatius, hiperconsum, drogues i experiències fortes conviuen amb brutícia, bandes, violència urbana i tancament individualista en les pròpies llars.
Fàcilment podem associar la urbs de Burgess-Kubrick a la capital del món modern en substitució de París i Londres: New York. Què significativament és anomenada popularment "The Big Apple"! La meva teoria és que aquest nom li correspon per la seva enorme capacitat de seducció... amb un punt de verinós i vermell perill.
Sens dubte la contradictòria humanitat actual barreja del millor i el pitjor, la perfecció temptadora d'una poma de roig fort que pot amargar -com hem vist- sorpreses infinites. Per això mereix
perfectament ser simbolitzada com una meravellosa i impecable
poma d’or penetrada destructivament -com una violació- per un cuc alhora d'alta tecnologia i de barbàrie ancestral.
* * *
S'ha acabat així el llarg i truculent periple del simbolisme que envolta la poma? Creiem que no. Ha concentrat tal quantitat de sentits, metàfores i associacions que continuarà sent la fruita més misteriosa i suggeridora.
A més i de forma inevitable, cada vegada que el seu gust i olor ens entrin alhora per la boca oberta i el nas, ens la mirarem per un instant amb deler mentre decidim on i com fer la següent queixalada. Continuarà sent un clar objecte de desig i símbol metonímic de tots els desitjos.
Més personalment, continuarà sent la meva "magdalena de Proust", l'aroma i gust de la qual despertaran bells records i meravelloses històries de la humanitat. La poma mossegada incita a continuar narrant. I -com ja saben- a Sherezade li va la vida si s'hi nega.
* * *
Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos
Vegeu les Poesofies:
- BIG DATA I PETJADA DIGITAL
- TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
- TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
- TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
S'ha acabat així el llarg i truculent periple del simbolisme que envolta la poma? Creiem que no. Ha concentrat tal quantitat de sentits, metàfores i associacions que continuarà sent la fruita més misteriosa i suggeridora.
A més i de forma inevitable, cada vegada que el seu gust i olor ens entrin alhora per la boca oberta i el nas, ens la mirarem per un instant amb deler mentre decidim on i com fer la següent queixalada. Continuarà sent un clar objecte de desig i símbol metonímic de tots els desitjos. Més personalment, continuarà sent la meva "magdalena de Proust", l'aroma i gust de la qual despertaran bells records i meravelloses històries de la humanitat. La poma mossegada incita a continuar narrant. I -com ja saben- a Sherezade li va la vida si s'hi nega.
* * *
Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos
Vegeu les Poesofies:
- ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- BIG DATA I PETJADA DIGITAL
- TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
- TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
- TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
31 comments:
Anava a dir que em trec el barret... però potser la capçana, que porten els que comencen a caminar... perquè em sento petit davant de les teves consideracions sobre el meu poema de la poma...
MOLT BO...!!! el teu discurs... EXQUISIT...!!! (i enriquidor...) (des del meu punt de vista... clar...)
gràcies mestre...!!!
Els primers paràgrafs són una genialitat, d'una bellesa intel·lectual i literària supina. Enhorabona. Comparteixo l'article.
Perfecte Toni i Eduard, gràcies.
Però em fa pensar molt que a mi no m'ha semblat una poesofia especial o millor que d'altres.
És curiós que sovint no acabes de saber què has fet en especial.
Si el tema és la poma (que no ho tinc clar) sembla tant conegut que costa imaginar-te que podràs dir quelcom que realment cridi l'atenció.
Si és la forma i l'estil de l'escrit, ja fa molt temps que intento escriure així: clar, directe, de forma mínima... I de vegades sembla quelcom esquemàtic, inacabat, amb pressa...
En fi, gràcies però no sé massa que he fet bé. Però ajuda a persistir en una dinàmica inacabable.
La poma ha estat un referent carregat de simbologia i dotat d’una gran varietat de significats: fruita de l’amor, el pomer també se'l considerà tant l'Arbre de la Vida, com l’Arbre de la Ciència, del bé i del mal. Així que ben bé, la seva àmplia simbologia recull perfectament tots els aspectes que planteges al post i explica, entre d'altres, la seva vinculació amb la tecnologia.
Finalment, una darrera aportació: les Hespèrides custodiaven el jardí on creixien les pomes d'or que Zeus regalà a Hera per les seves noces. Aquestes eren unes nimfes immortals, les qual foren engendrades per la Nit, després que aquesta hagués parit el maleït Moros (la mort senyalada d’un home), la negra Ker (el destí) i Thanatos (la personificació de la mort. Com es veu la poma sempre és a prop de tot allò que te a veure amb la fosca i la tenebra (ambivalència pura!)
Molt ben dit Mònica. És apassionant que una fruita -aparentment banal i sense massa truculència com la poma- tingui un transfons tan dual, complex i inclús obscur. Les pomes simbolitzen la complexitat de la vida que sempre es mou entre l’ambivalència i gradació ombrívola de l’ésser al no-res (vegeu el post i poesofema OMBRA DE L’ÉSSER).
Per això les pomes d’or són el fruit de l’arbre de la vida i atorguen immortalitat. De forma unànime en totes les tradicions!, l’arbre de la vida connecta els tres nivells ontològics bàsics: Arrela a l’inframon, amb obscurs déus ctònics i lloc natural dels elements de terra i aigua. El tronc de l’arbre de la vida estructura el món mortal i sosté amb les seves branques el supramon celest, amb altres tipus de deitats –enfrontades amb les primeres com veurem- i cap a on tendeixen l’aire i el foc.
Aquesta ambigüitat, connexió dels tres món i gradació ombrívola entre ésser i no-res que exemplifica l’arbre de la vida contamina també –com apuntes- en la mitologia grega les Hespèrides que el vigilen. Significativament són engendrades per titans i deus ctònics com Atles i diverses entitats obscures com Hèsperis (el vespre) o Nix (la nit). Tant uns com les altres són vinculats a forces naturals i a l’inframon (com el drac Ladó que ajuda a vigilar l’arbre i les pomes d’or) i –molt significativament- foren derrotats pels Déus olímpics, que són més vinculats a la ciutat i als cels.
Les pomes conserven la simbologia de tota aquesta complexitat de relacions vitals, còsmiques i entre l'ésser i el no-res. L'antiga cosmologia, mitologia i teologia integrada per l'arbre de la vida és clau per entendre la prohibició bíblica de menjar els fruits (pomes!) de l'arbre del bé i del mal.
S'hi reflecteix una nova tradició amb un nou tipus de Déu que s'està desmarcant de les antigues tradicions, simbologies i déus. Per això, inevitablement, els humans havien de ser expulsats del "jardí o paradís" anterior per a guanyar-se un nou món i el nou Déu monoteista.
Inclús sembla que aquesta antigues guerres mitològiques i religioses ara continuen en el món dominat per la ciència i la tècnica. Per això avui les pomes van encarnant també la victòria dels nous déus de la tecnologia, del plàstic, del món higienitzat... i qui sap si tal vegada de la societat del confinament!!!
Benvolguda Mònica Flores...
Gràcies per aquesta dutxa d’erudició “refinada” -que més que dutxa ha estat com si m’hagués posat sota el doll més gran d’una cascada del Niàgara- ...
Ni els Pendray amb més potència tenen tanta capacitat de memorització...
tot el que escrius... ho he buscat a Google fins al punt que també m’ha dit que ell no hi arribava... però el que no he entès ho he intuït...
Havien fet un programa a la tele que se’n deia “Un millón para el mejor” (m’hi has fet pensar)
El que no he sabut veure és la teva aportació “personal” sobre el poema (no de la poma com a tal..) sinó de la interpretació de la metàfora que hi intento reflectir...
El que a mi m’agrada és intercanviar lectures o percepcions dels meus missatges en forma de poema visual... però...
El cultiu de la pomera en altura milloraria la qualitat sensorial dels fruits i reduiria les importacions
Ignasi Iglesias, doctor i responsable del Programa d'Avaluació de noves varietats i portainjertos de el IRTA08/10/2012
10598
El passat dia 21 de setembre va tenir lloc la II Jornada de Fruticultura de Muntanya en la localitat pirinenca del Pont de Suert, corresponent a la comarca Alta Ribargorça (Lleida). La jornada va constar de conferències tècniques al llarg del matí i la visita a la tarda a la Finca Experimental de Llesp. La jornada va comptar amb més de 120 assistents procedents principalment de la zona frutícola de Lleida i de la Franja (Osca), de l'Alta Ribargorça i d'altres comarques com Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran, Alt Urgell i La Cerdanya, entre altres procedències.
D'esquerra a dreta, Miquel Molins, director general d'Agricultura i Ramaderia del DAAM, al costat de Joan Perelada, alcalde de l'ajuntament de la Vall de Boí i president de l'Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica (ADRR), durant la inauguració de la sessió.
A Europa dues zones de muntanya destaquen per la producció de poma d'alta qualitat, són el Trentino-Sudtyrol (Itàlia) i els Alps de l'Haute Durance (França). Les plantacions alpines de França, que se situen entre els 500 i 900 metres d'altitud en una zona homogènia separada menys de 100 quilòmetres entre les localitats més distants (Sisteron i Gap-Embrun), van protagonitzar la primera de les ponències tècniques de la II Jornada de Fruticultura de Muntanya, que va tenir lloc, el passat 21 de setembre en la localitat pirinenca de l'El Pont de Suert, corresponent a la comarca Alta Ribargorça (Lleida). Així ho assegurava, Bruno Rivory, director d'Avenir Qualité, Sisterón (França) durant la seva conferència 'La Producció de poma en els Alps francesos'.
Les plantacions alpines franceses es beneficien d'una insolació duradora (300 dies a l'any) característica de la regió de Provence. El contrast calor-freda en l'època prèvia a la recol·lecció proporciona una qualitat excepcional, en disposar de temperatures màximes moderades que possibiliten una activitat fotosintètica sostinguda i favorable a l'acumulació d'azucares, segons Rivory. No obstant això el risc de gelades i de pedra és elevat (95% de plantacions disposen de malla antigranizo) i la seva protecció encareix els costos de producció. Les plantacions se situen en les faldilles de les muntanyes en altitud i en petites zones aïllades de manera que constitueixen un mosaic en combinació amb el cultiu de cereals o prades. En definitiva, una zona que demostra a la perfecció el fort vincle entre el sòl, el clima i la qualitat de les pomes dels Alps de l'Haute Durance.
La ‘Golden’ dels Alps, tal com va explicar Rivery, té una fama prestigiosa a causa del seu contingut elevat d'azucares i a la seva elevada fermesa. A més, està unida íntimament a les característiques del mitjà de cultiu, en particular al sòl i clima dels Alps situats en gran part sobre els departaments dels Alps d'Haute Provence i dels Hautes Alps. Tots dos reuneixen a uns 170 productors, prop de 4.100 hectàrees (de les quals 800 són de perera) i una producció anual de 150.000 tones de pomes. Això representa prop del 10% de la producció de poma de França. La destinació de la producció és en primer lloc el mercat francès, seguit per les exportacions a Espanya, Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda i Algeria, entre altres destinacions.
La producció de fruita en aquesta zona es remunta a l'any 1358, desenvolupant-se cap als anys 30 i incrementant-se, encara més, a partir de 1960 amb la construcció de la presa hidroelèctrica de Serre Ponçon, proveïda d'una superfície de 2.800 hectàrees i 1,2 milions de metres cúbics de capacitat. Això va possibilitar la protecció enfront de les gelades primaverals mitjançant el reg per aspersión. L'expansió del cultiu fruiter en els anys 1980 es va veure afavorida per la crisi de l'oví, la baixa rendibilitat dels cereals i la possibilitat d'establir noves zones de regadiu dedicades als fruiters. L'alta rendibilitat de la varietat ‘Golden’ durant diverses campanyes seguides va afavorir la seva expansió, que en l'actualitat representa entre el 60 i el 80% de la producció en funció de la zona, seguida pel grup ‘Delicious’, ‘Gal·la’ i ‘Reineta Grisa’. El clon de ‘Golden’ més conreat és l'INRA-972, seguit per ‘Golden Smoothee’. Pel que fa al tipus de plantació, en els anys 1990 es va iniciar l'ús del patró MM-106 i plantacions semi intensives (4,5-5 x 3 m) per passar posteriorment a plantacions intensives amb el patró EM9 i densitats de plantació de 2.000 arbres/hectàrea (4 x 1,2-1,5 metres).
Vista de la sala que va acollir la II Jornada de Fruticultura de Muntanya.
A la zona descrita, tan sol el 25% de la superfície s'utilitza per a finalitats agrícoles i en ella es conreen cereals, farratges, altres cultius i fruiters. Les explotacions agràries obtenen tots els seus ingressos de l'activitat agrícola i/o ramadera i es poden dedicar a produir solament fruita i cultius extensius, o fruita, cultius extensius, farratge i ramaderia. El 15% de les explotacions té més de 100 hectàrees, el 30% entre 50 i 100, el 22% entre 35 i 50, i el 32% menys de 35 hectàrees. La dimensió de les parcel·les oscil·la entre 0,5 i 4 hectàrees i el rendiment mitjà en el cas de la producció de poma és de 40 a 60 tones/hectàrea. El preu mitjà de venda en parcel·la oscil·la entre 0,25 i 0,45 euros/quilo, depenent de l'any, de la varietat i la qualitat.
Un total de vuit Organitzacions de Productors (OP) produeixen 150.000 tones anuals, sent la més important l'Alp’Union. Altres empreses de menors dimensions comercialitzen 10.000 tones addicionals. Pel que fa a les marques de qualitat, l'any 1995 es va crear, a través de les OP, una associació de promoció per valorizar la producció de la varietat ‘Golden’. Posteriorment, aquesta varietat va obtenir el Label Rouge sobre el 15% de la producció i la certificació de conformitat de producte sobre el 40% de la mateixa. Finalment, es va obtenir el distintiu d'I.G.P. per a la poma dels Hautes Alps.
El Trentino-Alt Adige, on es produeix i comercialitza el 70% de la poma italiana
Itàlia és la cambra productora mundial de poma després de Xina, Estats Units i Turquia. La Regió Autònoma Trentino-Alt Adige és la principal zona productora d'Itàlia amb prop del 70% de la producció nacional, especialitzada en els últims anys en la producció i comercialització de poma. Així ho explicava el doctor Paolo Lezzer, investigador del FEM-IASMA, St. Michele, Trento (Itàlia), en el curs de la seva exposició 'La producció de poma en el Trentino (Itàlia). El cas Melinda: la poma de la Val vaig donar Senar'.
Les Valls vaig donar Senar i Sole constitueixen actualment la referència en la producció de poma en el Trentino, hagut d'en gran mesura a la popularitat de la marca Melinda la més coneguda i popular a Itàlia. Aquesta vall compta amb una població de més de 50.000 habitants, una superfície de cultiu de 59.600 hectàrees, de les quals 6.550 són fruiteres, 5.200 empreses dedicades a la producció de poma i una producció de 390.000 tones en l'any 2011.
L'especialització cap al cultiu de la pomera s'ha a causa de les favorables condicions edafo-climàtiques amb les quals explica la Val vaig donar Senar, especialment en el referit a la latitud, altitud, exposició cap al Sud, baixa pluviometria estival, baixa humitat relativa i una amplitud tèrmica destacable en el període de maduració dels fruits. Això es tradueix en una alta qualitat estètica o d'aparença (epidermis fina, no 'russeting' i alta coloració en varietats vermelles o bicolores) i organoléptica (polpa crocante i equilibri sucres/acidesa dels fruits).
Bruno Rivory, director d'Avenir Qualité, Sisterón (França) va impartir la ponència 'La Producció de poma en els Alps francesos'.
Melinda és un consorci de segon grau que agrupa i representa a 16 cooperatives amb més de 4.000 fruticultores associats, més d'1.000 treballadors, 6.511 hectàrees de pomera i una producció de 372.000 tones l'any 2011, sent ‘Golden’ la varietat més important. Melinda produeix el 60% de les pomes del Trentino i el 15% d'Itàlia. El valor de la facturació va ascendir en la campanya 2010-2011 a vuit milions d'euros.
El consorci inicia la seva activitat en els anys 1960 quan hi havia a la vall més de 5.000 agricultors productors indiviudales de poma així com un baix rendiment econòmic. En els anys 1970 es van crear 40 magatzems de fruita que després van donar lloc, 10 anys després, a 17 cooperatives que competien entre elles i ocasionaven que els preus de venda anessin a la baixa. L'any 1989 es va fundar el Consorzio Melina i l'any 1994 es van centralitzar les vendes per poder comercialitzar a través de la gran distribució. Vuit anys més tard, s'implantava la gestió centralitzada de totes les vendes amb el que es posava fi a la competència interna entre cooperatives. Des de l'any 2002 Melinda és responsable de la recollida de la fruita en les explotacions, transport a la central, embalatge i expedició. En el futur es preveuen aliances comercials amb la gran distribució.
El naixement del Consorci Melinda es va deure a la greu situació econòmica dels productors pels baixos preus percebuts. El fet de tractar-se d'empreses de dimensió similar al costat de l'esperit altruista dels associats i el plantejament d'objectius a llarg termini va facilitar la creació del mateix. La marca Melinda és l'instrument que ajuda als consumidors a distingir les pomes produïdes pel consorci. El 75% de les vendes de Melinda es destinen a Itàlia, la qual cosa suposa 170.000 tones de ‘Golden’ és a dir el 40% de aquesta varietat consumida a Itàlia, sent la marca més coneguda i popular a Itàlia. En efecte que una de cada tres ‘Golden’ és Melinda. Al mercat d'exportació destaquen Alemanya, Regne Unit, Espanya, Dinamarca i Bèlgica.
El doctor Paolo Lezzer, investigador del FEM-IASMA, St. Michele, Trento (Itàlia), va desenvolupar l'exposició 'La producció de poma en el Trentino (Itàlia). El cas Melinda: la poma de la Val vaig donar Senar'.
Els pilars del Consorci Melinda
Aquests es fonamenten a basar la seva producció en una zona geogràfica específica que permet produir una qualitat diferencial, comptar amb més de 4.000 associats de 16 cooperatives, 6.500 hectàrees de pomeres, més de 370.000 tones anuals i més d'1.000 milions de fruits etiquetats sota la denominació d'origen D.O.P. Mela Val vaig donar Senar, Global GAP i Nature's Choice. El grup compta amb 1.000 clients, exporta a més de 40 països i la producció es destina a més de 30 milions de consumidors. La marca Melinda representa la més forta i de vegades l'únic avantatge respecte a altres concurrents al mercat de la poma.
El cost mitjà de producció és de 0,25 euros/quilo. El cost mitjà de liquidació al productor va oscil·lar en les últimes 10 campanyes de 0,40 a 0,45 euros/quilo el que equival a 23.000 euros/hectàrea. El 55% de les explotacions compten amb una superfície d'entre 0,5 i 3 hectàrees. Al contrari del que ocorre en el consorci VOG (part baixa de Sudtyrol), l'estructura varietal del consorci Melinda es caracteritza pel fort predomini de ‘Golden’ amb el 70% de la producció, seguida per ‘Xarxa Delicious’, ‘Reineta Grisa’ i ‘Fuji’. En el futur es prioritzarà la reconversió cap a altres varietats bicolores, sent ‘Evelina’ (mutació de ‘Pinova’), l'aposta principal. Respecte a les plantacions, en les dècades dels anys 60 i 70 es tractava de plantacions de baixa densitat (700-1.200 arbres/hectàrea) i produccions de 50 a 60 tones/hectàrea, per evolucionar en les dècades següents, i fins a l'actualitat, cap a plantacions d'alta densitat amb 3.000 a 7.000 arbres/hectàrea (2,9-3,4 x 0,5 a 1 metres) i rendiments de 90 a 100 tones/hectàrea.
En els últims anys s'ha engegat el projecte agroturístico ‘Ambaixadors de Melinda’ que consisteix a crear a les Valls vaig donar Senar i Sole un grup d'instal·lacions turístiques que integrin l'agricultura i l'activitat turística. Aquestes instal·lacions ofereixen als clients una experiència real d'hospitalitat rural i es duu a terme amb la col·laboració de la Strada della Mela, APT Val vaig donar Senar i l’Associazione Agriturismo Trentino.
'Per què importem tanta poma a Espanya? Què demanden els nostres mercats?'
Sota aquest títol, va arribar el torn de paraules de Josep Faura, director de el Mercat de Fruites i Hortalisses de Mercabarna, qui va realitzar una breu exposició explicant els principals aspectes de Mercabarna en el que a comercialització de fruites i hortalisses es refereix. Mercabarna juntament amb Mercamadrid són els dos mercats centrals que formen part de la xarxa de compres existents a escala nacional amb un major volum de vendes. Mercabarna és una societat anònima mercantil constituïda per tres accionistes públics: l'Ajuntament de Barcelona, l'empresa nacional Mercasa i la comarca del Barceloní. Aquesta compta amb una superfície total de 86 hectàrees de les quals 45 estan edificades. cal destacar, com a aspecte preocupant, el descens continuat del consum de fruites i hortalisses a Espanya, sent Catalunya la tercera comunitat amb un consum de 113 quilos/persona-any. La tenda tradicional constitueix la venda més important amb el 28% seguida per supermercats i autoserveis. Pel que fa a les importacions, la majoria de fruites han disminuït els seus volums des de l'any 2007, hagut de principalment a la crisi econòmica; en particular la poma d'importació ha passat del 55% (2007) al 35% (2011) de la poma venuda en Mercabarna.
França constitueix l'origen principal de les fruites i hortalisses que importem al nostre país. Els majors preus d'importació de la poma, l'any 2011, van correspondre a França per a la varietat ‘Pink Lady’, Nova Zelanda per a ‘Gala’ i Itàlia per ‘Granny Smith’. Els menors van ser per a Lleida amb la varietat ‘Golden’. La varietat que es va vendre més cara va ser la ‘Verda Donzella’ de la marca Erruz. L'any 2011 es van comercialitzar 37.700 tones de poma, sent ‘Golden’ gairebé la meitat del total seguida pel grup de bicolores, amb un preu mitjà de venda de 0,86 euros/quilo, sent per a l'any 2003 de 0,76 euros/quilo. Pel que fa a la procedència de la fruita venuda, aquesta depèn de les varietats. Així, la ‘Golden’ prové, principalment, de Lleida, Girona, França i Itàlia. Les ‘Delicious’ procedeixen de Lleida i Itàlia i les bicolores del grup ‘Gal·la’, de Lleida, Girona i Itàlia. La ‘Granny Smith’ normalment s'importa d'Itàlia i França.
El doctor Ignasi Iglesias, responsable del Programa d'Avaluació de Noves Varietats i Portainjertos de l'IRTA, va narrar l'experiència del cultiu de pomera en una parcel·la de Llesp, en una zona d'altura, de l'Alta Ribargorça (Catalunya).
Els resultats fins al quart any de plantació (2012) mostren que les produccions són similars a les obtingudes amb les mateixes varietats a les zones de plana. En el segon, tercer i quart any s'han obtingut per a diverses varietats produccions de 18, 40 i 58 tones/hectàrea, respectivament. El calibre dels fruits pot ser inferior si no s'ajusta bé la càrrega de l'arbre, especialment en varietats de menor grandària de fruit com les del grup ‘Gal·la’. El principal aspecte diferencial pel que fa a les zones de plana ha estat una millor coloració dels fruits, és a dir, un color més intens i brillant, la qual cosa ha fet que les diferències entre clons de ‘Gal·la’ hagin estat menors. En totes les varietats avaluades, la textura de la polpa és més cruixent, sucosa i amb major sabor. El segon aspecte diferencial ha estat una maduració més lenta que a la zona de plana, la qual cosa s'ha traduït en una àmplia finestra de collita per a totes les varietats. Això es deu al fet que la fermesa disminueix lentament i fins i tot amb valors alts de midó (8-9) aquesta segueix sent elevada. És per això que el viratge de la cara menys acolorida de l'epidermis (background colour) a verd-groc constitueix un bon indicador de l'estat de maduració i del moment d'inici de la collita.
En definitiva, tant la presentació dels fruits com la seva qualitat instrumental i sensorial, s'han vist millorades per l'altitud. Des del punt de vista de tecnologia del cultiu l'afecció per clapejat és superior que en zones càlides, la qual cosa requereix una estratègia eficient de prevenció. Així mateix, el risc de gelades s'incrementa respecte a zones de plana. La limitació del cultiu es produeix en varietats de recol·lecció tardana, és a dir posterior a ‘Fuji’, atès que a partir de principis de novembre existeix el risc de descens de les temperatures per sota de -5 °C.
Visita a la parcel·la experimental de Llesp (ADRR-IRTA)
A la tarda, es va realitzar una visita dels assistents a la parcel·la experimental situada en la localitat de Llesp. Els assistents van poder conèixer “in situ” les activitats realitzades des de la seva plantació al març de l'any 2009, les característiques de la plantació i les produccions de les diferents varietats. Únicament s'havien recol·lectat les varietats del grup ‘Gal·la’.
Per a cadascun dels dos grups d'assistents es van realitzar tres parades o estacions. La primera, on es van explicar les característiques de les plantacions, varietats avaluades i un resum dels resultats obtinguts. Es va visitar la plantació de varietats autòctones podent-se observar les primeres produccions en algunes d'elles. L'explicació va ser realitzada per Ignasi Iglesias. En una segona estació es van exposar, per part de Laura Torguet, els principals aspectes referits a la tecnologia del cultiu com són la protecció del mateix enfront de plagues i malalties, la protecció antihelada i contra la pedra mitjançant malles, l'abonat, la fertirrigación i el manteniment del sòl. En la tercera estació es va explicar detalladament com realitzar la formació dels arbres en eix central, des de la plantació fins a l'arbre adult, i com i quan realitzar les podes en verd. L'explicació va ser a càrrec de Ramón Girabet.
Varietats
Hi ha més de mil varietats de pomes arreu del món, entre les quals destaquen:
Golden: d’origen americà, és una de les varietats més cultivades a tot el món. El seu color és groc brillant o lleugerament verdós segons la maduresa. La polpa és de color blanc-groc i la carn és suculenta, cruixent i dolça. Podem trobar-ne en el mercat durant tot l’any, però es cull al final de l’estiu i al començament de la tardor.
Red delicious: de color roig brillant i amb la polpa blanquinosa i molt saborosa. Com la Golden delicious, és d’origen americà.
Royal gala: procedent de Nova Zelanda, té la pell de color groc-verdós amb talls rogencs o verds en la zona del peçó. El sabor és molt dolç i podem trobar-ne en el mercat des del final de l’estiu fins al començament de la primavera.
Fuji: procedent del Japó, té la pell d’un color groc clar cobert per una espècie de mantell de color roig-grogós i amb algunes tires roges fosques. La carn és de color crema, amb un sabor molt dolç, cruixent i amb molt de suc. Esta varietat es pot trobar en el mercat durant pràcticament tot l’any.
Reineta: engloba un grup de varietats de pomes d’origen francés. Totes tenen com a característica comuna la polpa més o menys grogosa, la pell grossa amb un lleu toc àcid.
Ambrosía: originària del Canadà, és de mida mitjana, té la pell bicolor i hi predomina el roig sobre el fons groc. La seua carn és de color crema, suculenta, cruixent, aromàtica i dolça, encara que amb una acidesa molt lleugera.
Granny Smith: d’origen australià i color verd intens. Cruixents, suculentes i àcides.
Pink Lady: procedent d’Austràlia. Molt aromàtica, de tonalitat rosa, cruixent i saborosa
Tipos de manzanas
Propietats nutricionals
Més de la mitat és aigua.
Baixa en calories.
Font de vitamina C i fibra.
A casa es poden conservar a temperatura ambient o en la nevera. Per a conservar-les durant més temps és recomanable ficar-les en una bossa de plàstic i arruixar-les amb aigua.
La poma és una fruita molt versàtil i es pot consumir de moltes maneres: crua en ensalades, o cuinada en salses, guisats, compotes, tortades, melmelades. També en begudes com la sidra, vins o licors com el brandi de poma.
* Truc: Perquè la poma no s’ennegrisca quan la pelesi la talles, arruixa-la amb unes gotes de llima.
Benvolgut Toni Prat, poemes visuals, escriptura, fotografia, cadascú busca la seva forma d'expressió. Segur q al meu blog (El teixit de Penèlope) trobaràs moltes reflexions, més o menys erudites, més o menys banals, o potser, des del teu punt de vista, poc aprofundides. Del q es tracta, segurament des de la lleugeresa i sense exigir gaire a ningú, es posar en diàleg passat i present, gaudint sempre del plaer de l'escriputra. Et convido a llegir-lo! I enhorabona per la teva feina (he donat un cop d'ull als teus blogs ;)
Gràcies, Gonçal! Com he disfrutat llegint la teva reflexió plena d'erudició. Sé q la teva passió és reflexionar sobre el nostre món turboaccelerat. Els clàssics t'enyoren. Segur!
I jo enyoro els clàssics Mònica! Però en el fons no els he deixat perquè m'interessa pensar comparativament, de forma macro i cercant els canvis rellevants.
Per això més enllà de pensar la poma i la seva simbologia, sobretot m'interessa la seva evolució en relació a les societats humanes, la seva història i la seva manera de plantejar-se les qüestions. Els turbohumans experimenten una "poma" més sintètica, higiènica i artificial. En canvi, en altres èpoques era qüestió dels déus, del pecat, del bé i del mal...
Pròpiament en el meu post he parlat més de nosaltres i de diverses èpoques, més que no de les pomes mateixes. No era una boutade quan deia que no tenia del tot clar que el veritable tema fos la poma.
Per tant tenir en compte els clàssics i repensar-los és quelcom essencial. Amb independència de que hom en parli més o menys directament, són els grans interlocutors.
Benvolguda Sra. Mònica Flores... perdonim però crec que no m'he sabut explicar bé...
a mi, segurament perquè desconec moltes de les erudites cites que fan, haig de confessar que no m'interessen... i el que busco és una xerrada com solen fer els tertulians d'un prograda de TV o de Ràdio "normal"... no fer un exàmen de quart de carrera de Filosofia perque no és la meva especialitat...
li agraeixo la seva voluntat... però he donat un cop d'ull al seu bloc i em passa el mateix...
crec que no és el meu fòrum... (ara cregui que l'admiro per tantes gigabyte de memòria ram...)
Bon dia.
Temptador, el tema. Jo no sé si vaig entendre massa bé la història, perquè sóc força conspiranoide...A veure:
Eva va ser temptada pel mateix dimoni, la condensació de tot el mal. El dimoni és mascle per definició, i no té el seu contrari femení. Eva és la víctima del pitjor dels mals, i del pitjor dels mascles. Queda perdonada perquè excepte Déu, ningú podria haver evitat la temptació.
Llavors, un cop inoculada de la maldad masculina i diabòlica, conscient del mal que hi ha en el fruit sagrat, té dues opcions: protegir l'home, o corrompre'l.
Ja sabem el final de la història, que és que ¿tots? els seus descendents queden condemnats al treball.
Per això els camps de pomeres estan plens d'homes treballant. Menys els que estan a la presó, clar.
No sé. Aquests de la Bíblia eren murris, murris...
Que Déu ens agafi confessats...
I perquè Eva, àdhuc Adam, tenen melic? No hi ha un pam de net.
Benvolgut Sr. Esteve Trias
La teoria de la relativitat inclou tant a la teoria de la relativitat especial com la de relativitat general, formulades principalment per Albert Einstein a principis de segle XX, que pretenien resoldre la incompatibilitat existent entre la mecànica newtoniana i l'electromagnetisme. La teoria de la relativitat especial, publicada el 1905, tracta de la física de el moviment dels cossos en absència de forces gravitatòries, en el qual es feien compatibles les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme amb una reformulació de les lleis de el moviment. En la teoria de la relativitat especial, Einstein, Lorentz i Minkowski, entre d'altres, van unificar els conceptes d'espai i temps, en un ramat tetradimensional a què se li va denominar espai-temps. La relativitat especial va ser una teoria revolucionària per a la seva època, amb la qual el temps absolut de Newton va quedar relegat i conceptes com la invariabilitat en la velocitat de la llum, la dilatació de el temps, la contracció de la longitud i l'equivalència entre massa i energia van ser introduïts. A més, amb les formulacions de la relativitat especial, les lleis de la física són invariants en tots els sistemes de referència inercials; com a conseqüència matemàtica, es troba com a límit superior de velocitat a la de la llum i s'elimina la causalitat determinista que tenia la física fins aleshores. Cal indicar que les lleis de moviment de Newton són un cas particular d'aquesta teoria on la massa, a l'viatjar a velocitats molt petites, no experimenta cap variació en longitud ni es transforma en energia i a el temps se li pot considerar absolut.
No sé a què ve lo de la relativitat del Toni, Eduard. Però crec que el teu comentari incideix molt bé en els valors amagats però clarament presents (implícita o ben explícitament) en la mitologia.
Sovint no som conscients de les lluites profundes que les diverses mitologies.
reflecteixen de manera esbiaixada i no completa (lamentablement!!!!).
Les interpretem com a històries divertides i "boniques", però són brutals (com els comptes de fades en les versions populars reals) i no veiem fins a quin punt traspuen valors absolutament contraris que lluiten entre si per a imposar-se.
I aquest va ser aviat l'interès primordial del meu post, partint de l'evolució del paper que juga la poma en les diverses mitologies i cosmovisions històriques.
Com apunto en el blog, Eduard. Això passa també amb la història d'Eva, el dimoni, la poma, l'arbre del bé i del mal, la prohibició divina i -és clar- les conseqüències brutals de tot plegat.
Així d'important es va veure en un moment donat la qüestió en guerra que nosaltres -ingènuament- trivialitzem amb la poma, Eva, Adam...
Per això hi destaco -com molt bé has vist tu, Eduard- que és una condemna que en principi ens afecta a tots fins avui mateix i per un futur llarg futur indefinit.
Segons la Bíblia, només el judici final i la redempció poden canviar el "pecat-crim" que es va cometre amb la poma, Eva...
em sembla que no és un lloc per a mi aquest...
de bon primer pensava que sorgiria un debat sobre un poema visual (poma d'or foradada de tal manera con si hagués estat un corc l'artífex del forat... però no... és artificial i fet amb un filaberquí...) Tot això no diu res més que : POMA... ??? (quina pobresa...)
pel que estic veient i no sols avui, és que els "tertulians" d'aquest bloc venen a lluir la seva erudició... com si talment haguessin de buidar aquí tot el que saben d’algun element que figura en el poema... (però crec que tant se’ls hi enfot el concepte o el missatge)
no els hi sé veure una “opinió SEVA” per enlloc... és com si consultessis e Google... i sincerament no és el que jo espero... (puc omplir 7 blocs de comentaris de Poma des de diferents vessants de la vida... )
penso que les seves respostes són tan incoherents com les meves... Bé sigui quan els hi deixo anar un estudi agrari sobre les pomes... com exposant un incís a la teoria de la relativitat... que també es pot relacionar amb una poma... (per no parlar de l’efecte de restrenyiment que produeixen quan un va massa clar de ventre...)
si mai hi ha algú disposat a parlar i debatre sobre el tema en qüestió que pot plantejar un poema m’hi trobareu... però per fer de pendray... NO... (ni tampoc puc... ni m’agrada...)
gràcies per haver llegit fins aquí...
No hi ha cap tema predeterminat, Toni. Cadascú s'agafa al que li interessa més.
En tot cas, s'ha d'intentar veure els punts comuns que hi ha sempre en tot diàleg.
En cas contrari, ens carreguem tot autèntic debat. I això ho han d'acceptar inclús els profes a les seves classes i davant els seus alumnes... que en principi s'han matriculat per un temari concret predefinit...
Doncs imaginat aquí que no hi ha cap temari!!!!!!!!
Un “profe” potser hi està obligat per raons professionals... però jo... si no us importa... quan vegi que pera mi... la cosa marxa d'estudi... m'abstindré de fer safareig...
gràcies pels ensenyaments que m'heu atorgat... han esta molt alliçonadors... (un 10... sobre 10...)
crec que més que un “debat” és una classe de repàs o una exhibició d’erudició...
No m’hi trobo còmode... perdoneu...
L’altre dia... parlant de la poma com a fruit vàrem deixar a part la metàfora del poema visual... i abans de tancar el debat m’agradaria fer quatre apunts sobre el que jo pretenia dir sobre “la poma de la discòrdia”...
a part de representar les elits del poder... la nostra poma té un trepant al costat que li proporciona un foradet semblant al que li faria un corc a una poma biològica... i això crec que la “poma d’or”... “la poma del poder” ho necessita...
prime,r per passar més desapercebuda entre les pomes que no són del metall preciós... que solen ser la majoria... i això sempre pot provocar rebuig... un foradet semblant al d’un corc li proporciona cert “camuflatge”...
segon, per evidenciar que els “corcs”... diguem-ne mitjans de comunicació, organitzacions per la equitat mundial i altres i altres estaments socials en contra dels desequilibris els penetren... malgrat tot sigui una farsa ja que el forat fet per una broca en un tros de metalls no té la capacitat d’anar-se aprofundint fins a arribar al cor de la poma i destruir-la (sempre són forats “controlats”...
Tercer, perquè m’atreviria a dir que dintre dels cors més petrificats (o metal·litzats) hi sol haver un bri de tendresa que és manifesta en una donació pel dia del càncer (p.e.)...- heus aquí el forat- I en el cas de que aquesta tendresa sigui totalment postissa també serveix el forat... (encara que sigui com a símbol d’una vulnerabilitat fictícia...que al poder sempre li va bé per captar la candidesa d’una sèrie de votants...)
Quart, per donar a entendre que els poderosos estant disposats a obrir casa seva malgrat s’hi hagi d’entrar per la gatonera...
i així podríem continuar, si en teniu ganes, perquè el poema dona per molt més...
Són molts interessants els temes plantejats, Toni.
Jo destaco la metàfora (i crec que realitat) que fins i tot les pomes d'or acaben tenint els seus cucs tecnològics, de corrupció...
Las causes són múltiples, però no se n'escapen.
I inclús en alguns aspectes en tenen més i més profunds!!!!!!!
segurament que si... Gonçal... amb això estem d'acord...
Post a Comment