Vivim en una societat que ho mercantilitza
tot. Com mai abans, qualsevol cosa pot ser comprada i la vida sencera pot
ser
venuda. Tot té un preu, que esdevé
l’única mesura de valor.
L’anomenat valor de canvi fixat
pel fred mercat ha devorat el càlid i
imprescindible valor d’ús. Per tant la supervivència és només qüestió de
diners.
Per això, el codi de barres és l’idioma universal amb que es comuniquen
les mercaderies i els humans. Ha
esdevingut emblema del capitalisme.
Allí on hi ha un codi de barres sabem que
hi ha una mercaderia a la venda que és inventariada com a tal. Només cal usar un
dispositiu especialitzat per llegir el seu preu actualitzat, l’stock
disponible, on és emmagatzemada, l’estat de conservació, l’empresa que la
comercialitza...
Certament hi ha una gran
resistència a aquesta deriva de completa mercantilització i de reducció al
nombre. Per això, ens horroritzem quan
recordem que en els camps d’extermini nazis es marcava numèricament les
persones. Però ells no foren els únics i cada vegada més creix una societat de control que inventaria i
segueix les persones permanentment.
Com que, en l’anomenat capitalisme cognitiu, inclús el cervell
i les idees esdevenen mercaderies. Portaran aviat codis de barres o quelcom
similar?
No oblidem que avui els productes
de més valor afegit són intangibles com les idees, les innovacions, la creativitat,
l’enginy, els continguts culturals, les seduccions consumistes, els símbols, la
fantasia, inclús els avatars digitalitzats d’actors morts...
Actualment els
productes més comercialitzats, comprats i venuts ja no són estris físics sinó bens
culturals amb l’etèria consistència de l’esperit.
Però això no impedeix que tinguin
preu i d’alguna manera estiguin associats a algun codi de barres. Tot el pensat
pel cervell també l’acabarà duent. Els mateixos cervells també el tindran.
Ells i els seus continguts sinàptics
esdevindran mercaderies a la venda? Més enllà de fantasies transhumanistes, s’està aproximant el temps on serà possible extraure als cervells biològics la
informació que contenen i fer-la funcionar en dispositius d’intel.ligència
artificial.
Llavors potser podrem posseir més
d’un cervell o adquirir-ne les experiències i idees connectats a l'adequat dispositiu de
memòria exterior.
Cada vegada més assumim la
reducció a mera mercaderia d’allò humanament valuós. Acceptarem que tot l'humà estigui marcat
amb la simbologia bàrbara del codi de barres?
* * *
Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals
de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp,
ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes
Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos
Vegeu les Poesofies:
- ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- BIG DATA I PETJADA DIGITAL
- TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
- TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
- TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
32 comments:
Hola Gonçal... quan dius: “Vivim en una societat que ho mercantilitza tot. Com mai abans, qualsevol cosa pot ser comprada i la vida sencera pot ser venuda. Tot té un preu, que esdevé l’única mesura de valor.” Permet-me discrepar-ne...
Ja fa molts i molts anys que algú és va vendre Déu per 40 monedes de plata...
i un tal Faust va vendre la seva ànima al diable... (són els dos primers casos que autènticament m’han vingut al cap -com una espurna-)
Pels religiosos o “creients” penso que tan Déu com l’ànima deuen ser les dues coses més preuades de la vida... i això m’inclina a pensar que la observació de “com mai abans” potser s’hauria de matisar àmpliament...
Sí i no, Toni.
Fixa't que els dos exemples que poses Judes i el Dr. Faustus medieval són execrats públicament. Són menyspreats i condemnats. "Ets un Judes" era el pitjor insult en el cristianisme i inclús fora d'ell.
Sempre hi ha hagut qui s'ha venut l'ànima, l'amic o l'estimada per diners. Però era universalment menyspreat. Era una vergonya i s'explicava (fos veritat o no) que aviat Judes i Faust es van penedir abjectament i inclús es deien que es van suïcidar.
En canvi, avui i cada vegada més, vendre's l'ànima, l'amic o l'estimada ja es presenta com fer el que "toca". Allò que si no ho fas tu, ho farà altri o allò que l'amic faria amb tu, si pogués i en situació inversa.
Ha desaparegut la vergonya, la culpa, el pecat, la voluntat d'esmena...
Senzillament hom diu "no és res personal, simplement són 'business'" i es fa la canallada amb tota fredor. I fins i tot ho pregona i publica al Facebook o a Instagram, com dient mireu que espavilat sóc! Hauríeu de veure la cara que ha fet l'amic o l'estimada quan els he fotut!!!!
Això és el que denuncio.
Hi ha gent que creu que "tiempos pasados, siempre fueron mejores" o que "con Franco se vivia mejor"
en totes les obres del clàssics s'hi pot trobar exemples de l'odi, la usura, etc. etc.
i dels 7 “pecats” capitals... ja des dels primers temps... el Cristianisme condemnava...
supèrbia
ira
avarícia
enveja
luxúria
gula
Pereza
No sé allà on pots veure bona voluntat i companyonia... quan ni en l’era del comunisme més pur no és va donar...
No seré jo qui negui que la història "real" de la humanitat és bastant lamentable.
Guerres, barbàries, exclusions, discriminacions, violència, opressió, fam, domini, humiliacions, supersticions, adoctrinament, fanatisme, matances...
Són coses inclús més concretes i punyents que els 7 “pecats” capitals que cites.
La veritat costa "veure bona voluntat i companyonia"...
Suposo que ho dius perquè considero una canallada trair a l'amic i l'estimada i "fardar-ne" desvergonyidament dient que obscenament no és una qüestió personal sinó mer 'business'.
I dir a tothom: "tu també faries el mateix si poguessis".
En fi, encara que hi ha coses pitjors en la història (mirar tirallonga inicial) continuo posant-ho com a model de canallada, perquè així ho considero.
I no m'agrada gens el desvergonyiment cínic i xulesc que s'estil.la tot sovint per exemple en els actuals "cayetanos" que és un exemple gràfic que hem vist recentment.
Am aquesta teva resposta m’has deixat una mica obnubilat... perquè crec que hi tractes diferents temes molts dispars i no sé per on començar...
però fer-t’ho pel principi haig de dir que tampoc “ No seré jo qui negui que la història "real" de la humanitat és bastant lamentable.
Guerres, barbàries, exclusions, discriminacions, violència, opressió, fam, domini, humiliacions, supersticions, adoctrinament, fanatisme, matances...
Són coses inclús més concretes i punyents que els 7 “pecats” capitals que cites.
La veritat costa "veure bona voluntat i companyonia"...
El que ja no entenc és el que suposes que jo suposo...
JO CONSIDERO una canallada trair a l'amic i l'estimada i "fardar-ne" desvergonyidament dient que obscenament no és una qüestió personal sinó mer 'business'.
(fins hi tot em repugna la frase i li veig una forta grolleria perversa i capciosa fruit d’una ignorància capaç de barrejar-ho tot amb el sol fi de fer un explosiu més potent...)
Quan dius: “Vivim en una societat que ho mercantilitza tot. Com mai abans, qualsevol cosa pot ser comprada i la vida sencera pot ser venuda. Tot té un preu, que esdevé l’única mesura de valor.” Permet-me discrepar-ne...
Això de vendre la companya i els amics no m’hagués pensat mai que s’englobés dintre del “Que ho comercialitza tot” Potser havies vist la sèrie del J.R. i ara ho pretens aplicar als turbohumanos... però jo crec que el turbohumanos són gent molt accelerada laboralment i socialment... ara mai això no els converteix automàticament en “fillsdeputa”... Crec que parlem de coses diferents...
JO conec molta gent de la generació del propietari de GLOVO que no li envegen ni un pèl la seva empresa... i pensen que si per fer un negoci molt rendible han de muntar una explotadora d’humans i un tràfic de negres... et dirien ràpidament que no. (no ens podem fixar amb quatres “noagraciats”... per fer un estudi general del que és la societat actual... això deixem-ho per “los cunyaos” )
amb tot això et contesto també la teva afirmació dels que consideres o desconsideres integrants de la societat actual: "tu també faries el mateix si poguessis". (DONCS NO)
crec que com bé dius tu no ens hem de posar a fer de “cayetanos” i construir discursos enverinats... per la tergiversació d’uns fets puntuals exagerats i incoherents... que algun col·lectiu en qüestió vulgui emfatitzar...
Tampoc no veig cap a on vols anar, Toni.
Volia dir que hi ha molt mal i barbàries, però que això no nega que hi hagi també i bastant sovint "bona voluntat i companyonia...".
De veritat negues que n'hi hagi? ÉS veritat com dius més a dalt que "No sé allà on pots veure bona voluntat i companyonia... quan ni en l’era del comunisme més pur no és va donar..."
La humanitat pot ser molt cafre, però també té aspectes bons i -sí- hi ha "bona voluntat i companyonia".
Jo ho dic perquè parlant de “negocis” i esmentar que “L’anomenat valor de canvi fixat pel fred mercat ha devorat el càlid i imprescindible valor d’ús. Per tant la supervivència és només qüestió de diners. “ ho trobo innocent i incoherent... el mercat sempre és fred i si vols sobreviure fent negocis has de guanyar diners... (són faves comptades...)
és com el que parlàvem l’altre dia de la Nissan... que molta gent critica perquè diu que tenen molt poca humanitat i que no tenen “sentiments” amb això de deixar a l’estacada prop de 4.000 treballadors... Però la Nissan és una empresa privada i si no guanya diners... desapareix... NO pot mantenir plantes industrials que generin pèrdues perquè quan se’ls acabi el capital social a on aniran a pidolar per seguir mantenint llocs de treball que, de moment, no són viables...???
la bona voluntat i companyonia sol quedar com a part no essencial d'un negoci... fa més per una proposta de costellada o/i organitzar un partit de futbol entre casats i solters... (crec...)
Jo no tinc res en contra de les empreses i negocis. Tenen la seva lògica que no pot ser massa altruista. Cal pagar les factures i que tots els empleats i les seves famílies puguin sobreviure. El mercat econòmic, empresarial i funcionarial funciona així. I les escoles de negocis MBA t'expliquen molt bé com funcionen.
Però crec que hi ha altres coses que NO funcionen així: p.e. l'amistat, les costellades, la filosofia, l'amor, la família...
Però cada vegada més hi ha gent que només veu negoci, empresa, mercat, benefici crematístic...
Això és el que denunciava perquè llavors desapareixen facetes humanes que considero molt valuoses. I em molesta quan un fan cínic de les escoles de negocis MBA es permet actuar en tot moment com un tauró de Wall Street.
I la vida no pot ser tota ella com el joc "monopoli". O sí?
El que crec Gonçal és que el món va evolucionant... (com una empresa que no se sustenta si no avança... és llei de vida... i matemàticament demostrable...
“
Nosaltres crec que hem tingut la sort de aparèixer en un món que va per davant de molts “altres mons” del planeta... i quan aquests altres mons no sabien que existíem nosaltres doncs ens podíem “permetre” un ritme de treball molt més assossegat... però d’ençà d’un quan temps (jo diria que des dels inicis de la televió) els altres sectors del globus s’han adonat que vivien molt més malament que nosaltres i els seus habitants han optat per venir cap aquí o per enviar-nos productes seus fets allà a molt baix cost... i han desvetllat la competència...
cal dir que aquest baix cost s’aconsegueix privant-se de vacances... de seguretat social... d’infinitat de serveis i fent més hores que un rellotge...
però la qüestió és que han esperonat els nostres mercats fins a tal punt que moltes vegades ha comportat la “no sostenibilitat” dels nostres “negocis”... i aquells pagesos que al vespre seien a prendre la fresca satisfets del seu treball i dels seus guanys han hagut de reinventar-se de maneres molt diverses... també ha quasi desaparegut el tèxtil i molts sectors i empreses que depenien d’una gran quantitat de mà d’obra... també s’han suprimit per raons obvies...
però això no vol dir, segons el meu punt de vista, que ens hàgim tornat uns ogres, malvats, cruels ni obcecats en avarícia... si fos això no existirien tants locals d’oci, d’esports de tota mena, comptant amb platges, pistes de neu... etc . etc... això vol dir que la gent es “comunica” i aquí si que és allà o es pot i sol donar la bona voluntat i la companyonia... només cal veure els àpats d’amics, companys i festes públiques i privades....
el què crec que és evident que les maneres han canviat... però, més aviat, penso que per enriquir-nos socialment que no pas per restringir-nos el contacte i la possibilitat de conèixer nova gent (molt més adient a la nostra personalitat que no pas sortint a seure a plaça...) Les noves tecnologies, per la gent que les sap fer anar aporten un ventall de possibilitats enorme de trobar feeling amb gent que ni t’haguessis assabentat mai que existia...
Vet aquí el nostre exemple... (no cal anar gaire lluny...)
Ja tens raó, Toni. La turboglobalització ha generat una competència internacional on competeixes amb tot el món alhora. I els salaris molt baixos i els costos miserables de les condicions de treball, els permeten fer una competència insuperable.
Però el que jo destacava és el canvi de mentalitat i de les idees en la vida quotidiana.
Abans predominaven valors religiosos o familiars, que eren molt estrictes i sovint repressius, etc.
Ara predominen els valors empresarials. La nova religió és el management i el coaching. Això passa fins i tot en l'amor, l'amistat o la família. Mira't el meu post sobre "capitalisme emotiu" crec que et divertirà.
Hi ha gent que viu com jugant permanentment al monopoli!!!!
No crec que ningú hagi inventat la “turboglobalització” i llavors aquesta en hagi portat a “una competència internacional on competeixes amb tot el món alhora. I els salaris molt baixos i els costos miserables de les condicions de treball, els permeten fer una competència insuperable”
Em sembla que això va al revés... estic convençut que és l’evolució “lògica” del camp del comerç, del negoci, de la transacció, del mercadeig que obliga a reduir els costos de les mercaderies... perquè és la base principal per combatre a la competència i fer progressar el teu negoci... i per reduir costos un dels factors fonamentals és l’estalvi de temps...
La conseqüència de l’estalvi de temps crec que és el que tu en dius “turboglobalització”.
No hi ha hagut el disseny d’un moviment que ha generat una manera de fer... sinó que poc a poc hem anat canviant la manera de fer i conseqüentment hem arribat aquí...
I quan dius: “el que jo destacava és el canvi de mentalitat i de les idees en la vida quotidiana.” No és res més que aquest procés que et dic... Un s’ha de muntar una manera d’actuar acomodada als objectius que aspira aconseguir... (no es pot viure com un oriental si vius el centre de NY... te n’hauràs d’anar al Nepal...)
“Abans predominaven valors religiosos o familiars, que eren molt estrictes i sovint repressius, etc.” amb aquesta afirmació no veig on vols anar a parar... ni perquè la fas...
Si alguna cosa em suggereix, és que benvinguda sigui la “turboglobalització” ja que ens treu aquest llast de sobre no... ??? Qui desitja “valors” religiosos o/i familiars estrictes i repressius...??? Segurament que només des de la més estúpida ignorància i de la manca de seguretat amb un mateix es pot voler viure sota aquest tipus de paraigua...
Tampoc entenc quan escrius. “ Ara predominen els valors empresarials”... i fas que em pregunti en quina època això no ha estat així... ???
“La nova religió és el management i el coaching.” Una altra afirmació que no puc entendre fora d’alguna persona que no sigui religiosa... les persones religioses no poden entendre res que no estigui basat en alguna creença “estrambòtica” (i dic estrambòtica per ser suau...)
“ Això passa fins i tot en l'amor, l'amistat o la família. Mira't el meu post sobre "capitalisme emotiu" crec que et divertirà.” Torno a opinar el mateix sobre la relació causa-efecte...
No crec que hi hagi cap ideòleg capitalistòleg que ens escrigui un catecisme de com ens hem de comportar seguint les regles dels que “manen”... Sobre l’amor en vàrem parlar no fa gaire i “no ens en vam sortir”... els “idealistes diuen que l’amor és “gratis” i que ve del cel... jo penso que no “considerant” que la gent no és idiota i que efectivament les coses es paguen i que tot té un preu... Altrament ni els “sants” no varen fer res de franc...
Hi ha gent que viu com jugant permanentment al monopoli!!!! Tampoc veig tan pejoratiu el Monopoli... I el que tingui una idea de funcionament de la humanitat que no sigui ni comunisme, ni capitalisme... que l’exposi... sisplau...
A veure, no m'acabes d'entendre, Toni.
Quan la turboglobalització es va iniciar ningú no sabia a on portaria. De fet al principi no tenia pràcticament crítics perquè "qui podria estar en contra de comerciar o relacionar-se més???!!!
El que passa és que -com tot- té els seus guanyadors i els seus perdedors. I aquests veuen que les seves pèrdues són enormes.
Però aquest no és el tema principal.
Els canvis de valors i de formes de vida són enormes, Toni i no menysprèis aquests canvis. Et preguntes "en quina època" no han predominat "els valors empresarials”?????
Doncs no t'agradarà la resposta, però la pots contrastar amb llibres d'història: no han predominat en pràcticament cap de les èpoques històriques fins la nostra!!!!
Des dels primers caçadors recollidors fins el feudalisme o la posterior societat senyorial no predominaven "els valors empresarials”. Això inclou els imperis clàssics, Grècia i Roma...
Només amb la lenta i al principi molt parcial imposició del capitalisme, sobretot a partir del segle XVII, les coses van anar canviant.
Però inclús per Adam Smith era una aberració que tots els aspectes de la vida es moguessin per interessos crematístics. Pels clàssics liberals, calia una economia de mercat però només per a les coses del mercat. No per a la resta d'aspectes humans!!!!
En canvi amb la imposició del neoliberalisme, es passa cada vegada més a "una societat [i una vida] tota ella de mercat". Això està perfectament estudiat i jo li he dedicat moltes recerques i publicacions (algunes són en aquest blog).
Certament aquest va ser un procés infraestructural, tecnològic... però també ideològic i polític (impulsat primer per think tanks, després per alguns governs i finalment per totes les grans organitzacions internacionals).
I els objectius no eren merament econòmics. Com va dir clarament la Thatcher "L'economia és el mètode, l'objectiu: canviar el cor i l'ànima”.
tu perquè no creus en la progressió geomètrica... però si t’ho mires bé l’economia ha seguit aquesta tònica... (és normal que quan la corba es dispara un pensi que això ens ha vingut de nou...)
jo no crec en les sotragades d’uns pensadors que ens hagin imposat la “turbohumància” per exemple... ni penso que hagi reeixit cap de les tendències imposades com ara el “comunisme”... en el qual s’han de forçar les inèrcies del sentit de la propietat (capitalisme...)-penso- innates amb l’ésser humà...
Que creus que ens podria moure a col·laborar els uns amb els altres sense un intercanvi crematístic...???
m’agradaria saber d’algun pensador que proposi una societat factible sense l’ànsia de tenir pertinences i que tots siguem molt feliços... equitatius, equilibrats... etc. etc...
Em sap greu de no poder-te contestar quan et refereixes al "cor" i a l'"ànima"
ja t'he comentat altres vegades que sóc ateu nihilista... i combrego amb la tesi del nostre benvolgut prof. Adolf Tobeña...
La progressió geomètrica o és o no és. Com la gravetat. No acabo d'entendre això de creure o no creure en la progressió geomètrica. I dius que jo no hi crec???!!!!
vull dir que ets capaç de fer talls en sec... i les coses "progressen"...
jo sóc dels que pensen que l'economia o digues-li de la manera que vulguis... aquests intercanvis que s'han anat fent "sempre" intentant no perdre-hi...-com a mínim- venen de molt lluny...
per posar uns exemples... només cal mirar com l'home va incoporar i explotar els animals en l'agricultura... (qüestió de rentabilitat... o augment de la producció) o com dius tu en el teu llibre dels "Turbohumans"... sembla com si un dia s'mposés de cop i colta la fabricació en sèrie que
en principi se li pot atribueir a la Ford... i així tants i tants exemples que són frit d'evolució automàtica i no d'invents que canvien la societat de manera taxativa i radiacl...
Les coses no han sortit mai del "no res"... ni d'un dia per l'altre...
si ens mirem la corba d'una progressió exponencial... l'increment de l'ascens és quasi imperceptible i continua així durant molt de temps però quan les xifres són molt grosses la corba es dispara de manera increible...
2 al quadrat = 4
4 al quadrat = 8
8 al quadrat 0 64
64 al quadrat = 4.096
4.096 quadrat = 16.777.216
16.777.216 quadrat = 281.474.976.710 ...
sort que l'evolució humana no segueix una preogressió exponencial del quadat...
de totes maneres va bé l'exemple de veure a corba que es dibuxa amb un càlcul d'aquesta mena...
Des de la teva perspectiva, Toni, la història és només una elegant corba exponencial.
Només sembles concebre el canvi merament quantitatiu: una mica més del mateix o una mica menys del mateix.
Però no és així. La història humana és vida i mort, lluita i conflicte, passió i desesperació, transformacions i catàstrofes, ruptures i innovacions, hi ha salts i a vegades molt espectaculars.
No és una corba perfecta en una llibreta.
Ni tampoc està assegurat que sempre va a millor, progrés, cap a d'alt...
Els historiadors ho tenen molt clar. La història no és matemàtica i el que té de matemàtica (p.e. Deulofeu -li he dedicat dos posts-) no és aquesta etèria corba exponencial que t'imagines.
Des de la meva perspectiva, -que dius tu- la història és una corba exponencial. Hi estic d’acord.
No estic tan d’acord amb l’afegitó sarcàstic que m’hi intercales “només una elegant”. Em sembla tendenciós a efecte de caricaturitzar aquest simplisme que m’atribueixes...
Crec que puc concebre un canvi no “no merament” – tendenciós altra vegada- quantitatiu sinó qualitatiu si ens referim al pensament de progrés... -cosa que n’hauríem de parlar també- però si que les idees de la societat van canviant de manera exponencial també a base d’informació...
Estic convençut també que aquests tipus de canvis van amb un sol pack... i que l’economia, per exemple fa canviar la moral “establerta per la mà de Déu) i viceversa...
“Ni tampoc està assegurat que sempre va a millor, progrés, cap a d'alt..” crec que parlar d’absolut no és res que solgui fer però potser alguna vegada si que se m’escapa... sé´ que els historiadors tampoc creuen en l’absolut perquè la història fins al dia d’avui no la percebem matemàtica... encara que hi ha coses com algunes de les que deia en Deulofeu que puguin donar aquesta sensació. Tot depèn de la tolerància que concedim als fets per poder-los aparellar
"L’anomenat valor de canvi fixat pel fred mercat ha devorat el càlid i imprescindible valor d’ús. Per tant la supervivència és només qüestió de diners."
Hi estic completament d'acord... a base d'oracions no s'aconsegueix la supervivència...
Malauradament o no... només s'aconsegueix en forma de diners i de menjar (comprat evidentment amb diners)...
Per això, el codi de barres és l’idioma universal amb que es comuniquen les mercaderies i els humans. Ha esdevingut emblema del capitalisme.
Jo crec que els que no ens hem pogut integrar en les noves tecnologies ens fa por les App, els Sms, els whats... i tota la rècula d'innovacions dins del món de la comunicació...
Un codi de barres, un codi QR, una etiqueta... UN CARNET d'IDENTITAT es poden convertir en eines per conèixer-te... (Un codi de barres potser el número del teu carnet d'identitat traduit al món de les ratlles...)
Hi ha empreses que per contractar-te et revisen el FB, el TW, l'instagram... etc...
crec que el tema del codi de barres és pura demagògia... (papus...) (no és res més que un pilot de números disposat de tal manera com perquè ho pugui interpretar un lector de laser...)
Com molt bé representes en el dibuix inicial... un "codi de barres" no és res més que una emprempta digital...
(no cal que faci les preguntes pertinents...no...???)
Certament hi ha una gran resistència a aquesta deriva de completa mercantilització i de reducció al nombre. Per això, ens horroritzem quan recordem que en els camps d’extermini nazis es marcava numèricament les persones. Però ells no foren els únics i cada vegada més creix una societat de control que inventaria i segueix les persones permanentment.
aquí en comptes de escriure la paraula demagògia posaré la definició del diccionari: Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d'acció impracticables...
i jo hi afagiria... marcar un presoner dels camps d'extermini nazi amb una creu vermella o amb un codi de barrres és el que ens ha de preocupar...???
o és que el codi de barres té un component més tètric...???
"No oblidem que avui els productes de més valor afegit són intangibles com les idees, les innovacions, la creativitat, l’enginy, els continguts culturals, les seduccions consumistes, els símbols, la fantasia, inclús els avatars digitalitzats d’actors morts...
Actualment els productes més comercialitzats, comprats i venuts ja no són estris físics sinó bens culturals amb l’etèria consistència de l’esperit."
Em pregunto que si de veritat pots creure que els del clero van llogar el Michelangelo perque els hi donés un parell de capes de rosa a la Capilla Sixtina i no perquè els hi plasmés les seves dots d'artista... ???
"Ells i els seus continguts sinàptics esdevindran mercaderies a la venda? Més enllà de fantasies transhumanistes, s’està aproximant el temps on serà possible extraure als cervells biològics la informació que contenen i fer-la funcionar en dispositius d’intel.ligència artificial.
Llavors potser podrem posseir més d’un cervell o adquirir-ne les experiències i idees connectats a l'adequat dispositiu de memòria exterior."
això t'ho deia jo fa quatre dies i t'enfoties... tot i que les meves opinions estaven recolzades per un Dr. Informàtic Cum laude... de 40 nanys...
"Cada vegada més assumim la reducció a mera mercaderia d’allò humanament valuós. Acceptarem que tot l'humà estigui marcat amb la simbologia bàrbara del codi de barres?"
tu creus que "comprar" els serveis de Leo Messi no s'ahuria de fer... i convencer-lo amb bones paraules i companyonia -amb algun pa amb tomàquet pel mig- perquè vingués a juagar al Barça només per l'alegria que ha de tenir el fet d'una companyonia admirable i de que som molt bons amics dels argentins...???
Disculpa'm per si sóc massa dur Gonçal... però tanta CANDIDESA em desconcerta... Bona nit...
A veure, Toni. El codi de barres és un mer mecanisme i una relativament sofisticada tecnologia. I segur que és molt pràctic.
Ara bé també és una metàfora i símbol d'una tendència molt inquietant en les nostres societats.
Cap aquí va el meu poesofema. Analitza o interpreta el codi de barres com un símbol de la nostra societat que l'aplica indiscriminadament a tot, per exemple: al cervell, a les idees, a l'amor, a les persones, etc.
Potser em vaig equivocar, però pensava que el teu poema visual del cervell tramat per un codi de barres també anava en aquesta direcció.
Segurament vol dir una altra cosa, però a mi m'interessa avisar que POTSER N'ESTEM FENT UN GRA MASSA anant en aquesta direcció.
No estic del tot tranquil i no m'acabo de creure que simplement és un progrés sense cap inconvenient.
“No estic del tot tranquil i no m'acabo de creure que simplement és un progrés sense cap inconvenient.”
És curiós com sempre acabo fent d’advocat del diable... crec que el més purità hauria de ser jo que em decanto pel cantó de la ciència i en canvi em trobo sovint entre espasa i paret o entre tot o res quan defenso algun avenç tecnològic... (lògica binària...la teva...)
Segur que la immediatesa automàtica que proporciona un lector de codi de barres el o de codi QR la pots fer servir de manera que considerem positiva o altrament negativa... però això passa en tot... des la l’energia atòmica, a les prestacions del làser, els raigs X, els ordinadors... etc. etc.
Ara mateix... una de les propostes que hi va haver per reduir dràsticament els contagis era el mal anomenat “passaport sanitari”... que indubtablement seria d’una eficàcia exorbitant (per raons obvies...) però es va rebutjar per les males praxis que evidentment se’n poden derivar... Tot és qüestió de valorar els avantatges i els inconvenients...
Només en el camps industrial i comercial ha estalviat grans quantitats de temps i d’errors a l’hora d’inventariar magatzems i automatitzar la facturació ... Crec que la logística recularia molts anys si s’hagués de prescindir d’aquesta eina...
I pel que fa referència al cervell... portem anys i panys fent tests d’intel·ligència (emocional inclosa) i la una cosa que ha variat és que hem condensat uns informes d’un pilot de planes dins un codi (numèric, de barres, QR... etc) que et permet obrir l’historial d’una persona en concret sense haver-te de carregar amb les típiques maletetes plenes de folis... és més portable que un penday...
Encara aquesta tarda escoltava una conferència de Àlvaro Pascual-Leone que deia que per moltes dades que puguem tenir d’uns persona... no hem aconseguit de llegir-li el cervell... que crec que és el que a tu et fa por...
Les coses pràctiques poden ser necessàries per diverses raons i no seré jo qui ho censuri a ningú que les necessiti.
Altra cosa és denunciar el papanatisme davant els invents pràctics que volen estendre's a tot com si fossin una panacea.
Posar un codi de barres al meu cervell, als meus pensaments, als meus sentiments... no ho veig gaire pràctic, ni útil, ni desitjable, ni il.lusionant...
I no em convenç que em diguin que "és el progrés!", "és el que hi ha!"...
Ho veig perillós i A MÉS INNECESSARI i per tant en prescindeixo.
La meva contestació -molt educada d'altra banda- és "Vostè pot fer el que vulgui amb les seves coses. Gràcies per l'oferta, però ja estic bé com estic!"
Acabo de veure el llibre Producta 50 de Jordi Bonet Martí
En la introducció s'hi diuen coses com: "Lluny de restringir l’estudi de l’economia als departaments d’econòmiques,estadística, etc., amb aquesta publicació, volem indicar que, si volem entendre bona part del que passa al panorama cultural contemporani i les relacions que té amb l’economia, cal aproximar-se al tema des d’òptiques i perspectives diferents. ...
a tot el llibre no aparegui una definició rígida del que significa la cul-tura ni l’economia...
Té raó Pierre Bourdieu quan assegura que els productors culturals treballen pensant en acumular capital simbòlic i amb la idea de recuperar la inversió en un futur llunyà, quan aquest esdevingui capital econòmic? Totes dues possibilitats posen en qüestió certs preceptes de l’economia neoclàssica, entre ells que tota decisió econòmica es fa seguint objectius egoistes i esperant una recompensa econòmica.
Amb això no volem dir que les lleis de l’economia no es compleixin en l’àmbit de la producció cultural, sinó que, sovint, es veuen desbordades perla realitat específica d’aquest àmbit, que és molt més complexa i amb uns interessos molt més difusos. Amb aquest llibre, volem ajudar a vertebrar una noció d’economia amb un objectiu últim que no és l’acumulació de diners, sinó una economia amb molts nivells d’interacció...
La nostra postura s’acostaria més a certes nocions d’economia que de forma plausible ha argumentat Schumpeter, com quan diu: “La interpretació econòmica de la història no significa que els homes actuïn, conscient o inconscientment, total o primordialment per motius econòmics. Per contra , un element essencial de la teoria, (…) és la influència dels motius no econòmics i l’anàlisi de la manera de com la realitat social reflecteix en les psiques individuals”. Schumpeter, 1983:35.3.
Post a Comment