Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

May 22, 2016

L'IMAGINARI


L'imaginari és quelcom molt "real" ja que la humanitat és una espècie cultural, simbòlica, lingüística i imaginativa. Els humans experimenten la realitat a través de la cultura, el llenguatge, els símbols i l'imaginari. Això no la fa menys “real”, decisiva ni perillosa, sinó sovint tot el contrari: molt més poderosa, "hiperreal" (Baudrillard), decisiva i perillosa. És quelcom a tenir en compte en tot moment. 

Per això podem dominar la naturalesa. Similarment a la metàfora kantiana del colom que pensava que volaria més ràpid sense la resistència de l'aire, sense adonar-se que les ales funcionaven i que era possible volar precisament gràcies a ella, no som davant la gran debilitat humana, ja que al contrari davant la base del triomf evolutiu de la humanitat.

Són la causa del poder (inclús destructor) i de l'hegemonia actual de la humanitat. No són facultats absolutament perfectes sinó eines adaptatives que l'evolució ha desenvolupat en la humanitat. I com tota eina poden ser usades per al bé o per al mal.

La ciència, la tecnologia, les matemàtiques i tota la cultura que ha permès als humans esdevenir el que són, són construccions lingüístiques, imaginatives, d'una gran abstracció i en absolut evidents empíricament. Només les trobem quan les construïm i -com diu Plató- quan les cerquem sabent el que busquem.

Són complexes construccions simbòliques que requeteixen gran imaginació o abstracció estructures matemàtiques tan abstractes com "anell", "cos"... , l'algebra analítica, la topologia en "n" dimensions..., conceptes socials com "capital", "classe", "nació", "persona"... Per això Hume i alguns altres empiristes basaven en la imaginació "associacions d'idees" com la "relació causa-efecte" i les fetes per proximitat i similitud ("coll" d'una persona, d'una botella, d'una muntanya...).

La cultura, el llenguatge, els símbols i l'imaginari són també clau i condició de possibilitat  de l'anomenada hipersociabilitat humana (E.O. Wilson) que és molt més flexible i complexa que els himenòpters (formigues, termites, abelles...) i inclús dels llops o la resta de primats. En els humans no és tan fixament determinada instintivament i, per això, inclús evoluciona al llarg  de la història

Com veiem, a la humanitat, tota la “realitat” se li dóna inevitablement d’una manera “humana”, lingüística, cultural i en l’imaginari. En molts aspectes, la humanitat ha basat en "realitats imaginades" gran part del seu "èxit" evolutiu, l'hegemonia per sobre la resta d'espècies i les complexitats dels conflictes individuals i socials. Evidentment també gran part dels seus anhels, valors, ideals més o menys utòpics, ideologies, patiments, angoixes i desigs frustrats.
De forma inexorable i en funció de la nostra “condició” o “naturalesa”, els humans pensem, experimentem i reaccionem davant la “realitat” amb tota una profunda i mediada complexitat lingüística imaginària. No només “reflectim” la realitat, sinó que la “construïm” en graus que cada vegada la ciència constata que són més grans del que es creia. 
 
Hi ha essencials components “d’imaginari” en totes les grans qüestions, problemàtiques i “realitats” humanes ja siguin personals o col.lectives, p.e. redefinint les identitats de gènere, classe, nació, raça... És una qüestió que abasta des de la tradició greco-llatina a l’actualitat més contemporània. 

Inclús esdevé més rellevant en "l'extimitat" que avui fomenten Internet, les "xarxes socials" i el capitalisme cognitiu turboglobalitzat. També és quelcom que interessa cada vegada més a diverses ciències, als teòrics de l'art i la cultura, als politicòlegs i les noves pràctiques polítiques, als comunicadors i creadors...

Són munió i inesgotables les significatives aportacions que hi ha al voltant de la qüestió de "l'imaginari" en sentit ampli. Breument i com a mers exemples indicatius, mencionem a Berger-Luckmann, Kuhn, Bachelard, el postmodernisme o Zizek, passant per la psicoanàlisi, Lacan, Castoriadis, Deleuze o Foucault i també G. Durand, B. Anderson, Hobsbawm, Baudrillard, Badiou o Bauman.
Això és el que vol estudiar -amb la màxima perspectiva “macro” que facil.lita la filosofia- el Liceu Maragall durant el curs 2016 – 2017 en la seva acollidora seu tradicional de l’Ateneu Barcelonès (a la Sala Verdaguer).

Les primeres conferències amb debat conjunt posterior es duran a terme a les 11h els dissabtes:

- 17-9-2016 "L’imaginari d’Agustí d’Hipona a Hegel" Alfredo Moraes (prof. titular filosofia UFPE, Brasil) i Marcos R. Costa (postdoc filosofia U. Coimbra, Portugal)  

- 22-10-2016 L'imaginari sobre l'interès econòmic en els segles XVII i XVIII” Marta Doltra i “Entre la memòria i la indiferència: hermenèutica de la identitat humana” Albert Llorca

- 19-11-2016 "Què en queda de l’humanisme (i de l’home!) en les societats actuals?" Miguel Morey (catedràtic i assagista) i Gonçal Mayos (Titular UB i assagista). Vegeu el Video. Activitat que forma part del Festival Barcelona Pensa 

- 17-12-2016 L’ imaginari com a motor de l’acció individual i col.lectiva” Sílvia Rodríguez Egaña (GIRCHE) i “Després de la mort de l'home: la dictadura de l‘objecte” Borja Muntadas (prof. filosofia La Salle) 

- 21-1-2017 “Ment i cos, la construcció d'un imaginari” Domingo Cabezas Barra (professor de filosofia IES) i Miguel Candel (Titular emèrit UB)

- 18-2-2017 “Gilbert Durand: Antropologia de la imaginació i l'"Efecte pervers" de la imatge” Mayte Duarte Seguer (GIRCHE) i “Imaginari emancipatori i estètica política a Jacques Rancière” Yodenis Guirola (Seminari de Filosofia Política)

- 18-3-2017 “Lluita d'"imaginaris": entre el reconeixement identitari-cultural i la redistribució econòmica” Pere Fabra (Vicerector UOC) i Ricard Gómez-Ventura (Prof. filosofia IES i GIRCHE).

- 22-4-2017 “Imaginari i realitat del nihilisme contemporani. Com fer-li front?” Eduard Cairol (UPF) i Felipe Oyarzun (Director de Arcos. U. Chile i UB).


20-5-2017 “L’imaginari en l’art. Les màndorles d'en Benet Rossell” César Alegre Roig (Catedràtic IES) i Víctor Caballero (GIRCHE).

17-6-2017 “Construcció de la ‘Història de l’art’” Mireia Freixa (Catedràtica història de l’art UB) i Guillem Tarragó (periodista i prof. d’història de l’art).

22-7-2017 L’imaginari: quelcom molt “real”" Gonçal Mayos (titular filosofia UB), Albert Llorca i Marta Doltra (catedràtics de filosofia d'IES). 


No comments:

Post a Comment