FILOSOFIA SEGONS GONÇAL MAYOS

Us presento els vídeos de l'agudaentrevista que m'han fet els investigadors de Cura Sui i el professor Nacho Banyeres. Per acompanyar-los em demanen unes breus recomanacions de 3 llibres suggerents i indicatius de les meves opcions filosòfiques, que mencioni alguns dels meus referents intel·lectuals, que apunti les músiques que m'agraden més i -finalment- que sintetitzi una experiència vital que m'hagi marcat.

- La recomanació de tres llibres:

1) Ernst Gellner (1994) El arado, la espada y el libro. La estructura de la historia humana, Barcelona: Península.És una brillant síntesi macrofilosòfica de la història i filosofia humanes. Recordo que, quan vaig llegir ja fa molt temps el llibre de Gellner, vaig pensar que m'encantaria poder arribar a escriure en el futur una cosa semblant.

2) Ronald Inglehart & Christian Welzel, (2005). Modernization, cultural change, and democracy: The human development sequence. Cambridge: Cambridge U.P.
És un bon exemple dels estudis de gran amplitud que ens ajuden a pensar el nostre present. És un dels llibres que sintetitzen les conclusions més bàsiques obtingudes a partir de les "Enquestes mundials de valors" (EMV). Ens introdueix en les perspectives impressionants i de gran rigor que les EMV ens obren sobre l'estat actual de les diverses mentalitats i valoracions de la humanitat, així com una bona aproximació a la seva evolució en les últimes dècades.

3) Michel Foucault (1982) Vigilar y castigar, Madrid: Siglo XXI.
Recomano tota l’obra de Foucault. Primerament em vaig apassionar per L’arqueologia del saber i Les paraules i les coses. Però ara confesso que m’interessen més la seva obra posterior a Vigilar i castigar, potser especialment la pòstuma.

- Alguns referents personals i acadèmics:

Tinc bastants referents personals –crec-, ja que sempre he estat molt curiós i els meus interessos són molt amplis (potser massa!). Si penso en els mestres que em van inspirar més en la meva formació en filosofia destacaria sobretot José María Valverde, però també Francesc Fortuny o Miguel Ángel Granada. Si vaig abans en els meus pocs anys a Econòmiques recordo que em van impressionar molt Ignacio de Otto Pardo i Manuel Sacristán.


- Música: Bach i Mozart (destaco La flauta màgica) i el folk de Serrat, Llach...
- Una experiència personal:

El meu pare era el que es diu un "home normal". Amb ell vaig viure els habituals "xocs educatius", sovint la relació era relativament distant com solia passar llavors i en principi tampoc era el model social de "gran triomfador". Ara bé, vaig experimentar en mi una lenta, sòlida i per fi francament admirativa transformació en la meva valoració sobre ell. A poc a poc vaig anar reconeixent cada vegada més la seva manera intel·ligent, ètica i plana d'encarar la vida i fer-la millor als que l'envoltaven. Recordo que un bon dia, passada l'adolescència en què com tants creia haver "matat" el pare i superat tot l'entorn social-familiar heretat, vaig ser conscient amb sorpresa i admiració "filosòfico-vital" del moltíssim que el meu pare havia "après" pel seu compte, mentre jo anava aprenent unes poques coses sobre la vida i la filosofia (segons ve a dir meravellosament Mark Twain).



https://www.youtube.com/watch?v=29a92-Vt1Yk