Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Dec 30, 2016

METÀFORES DE L'OBSOLESCÈNCIA

Actualment, moltes necessitats i característiques humanes se'ns "venen" com caduques i prescindibles.  Molts valors i projectes humans entren en crisi i esdevenen difícils de mantenir a llarg termini. Ens amenacen creixentment l'obsolescència i el burnout.


No obstant això, l'Homo obsoletus no és un destí indefectible.

Dec 26, 2016

CULTURAL IS POLITICAL: EL LLIBRE


Presentació del llibre “Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials el dimecres 3 de maig a les 19 hores i a l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6, Sala Verdaguer). Hi intervindran Ricard Gómez-Ventura, Albert Llorca, Gonçal Mayos i altres autors.

“Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials desenvolupa moltes de les aportacions del gir cultural esdevingut en la segona meitat del segle xx. Mostra que cultura i política no són aspectes diversos de la vida humana, ja que la cultura penetra més enllà de produccions “elevades”, fins les profunditats de la política, els valors, la cohesió social, els conflictes, les solidaritats, els interessos, la cooperació, els compromisos...

Dec 18, 2016

EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI


El sociòleg Ulrich Beck té raó en què “Avui s’espera que els individus busquin solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques". Per això s'exigeix a tothom una permanent implicació personal en una complexa, esforçada i inacabable formació que respongui i anticipi les necessitats del sistema.

LLIBERTAT I AUTOEXIGÈNCIA FINS OBSOLESCÈNCIA



No és una graciosa concessió, sinó una necessitat fonamental del capitalisme postfordista i neolliberal actual, que el treballador tingui més llibertat. Per això, si no vol tenir i usar "adequadament" aquesta obligatòria llibertat, acabarà sent acomiadat!
També s’exigeix que el mateix treballador demostri –permanentment!- la necessitat de la seva contractació. Com molt gràficament apunta Bauman (2014, ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, Barcelona: Paidós): el capitalisme actual encara és més cruel i despietat que el fordista tradicional perquè se li exigeix al treballador inclús la tasca de demostrar al seu cap que és irreemplaçable.

ANGOIXA, PROACTIVITAT I FORMACIÓ INFINITA


El capitalisme neolliberal i turboglobalitzat ha incrementat tremendament l'angoixant competència de tots contra tots. A més sense que cap leviathan pugui garantir la el nivell de vida de la seva població ni -inclús- la invulnerabilitat econòmica de les fronteres nacionals a mig termini. Especialment amb la llarga crisi post2008 i la societat malthusiana del coneixement, imposa a tots una profunda metamorfosi en la formació, en les actituds i fins i tot en el projecte de vida a llarg termini.

Dec 14, 2016

CAPITALISME POSTFORDISTA: BRASIL COM EXEMPLE


El capitalisme del segle XXI és cada vegada més neolliberal, turboglobalitzat, postfordista i marcat per la "Societat del coneixement". Tot això condiciona profundament el tipus de desenvolupament econòmic, social i educatiu més adequat per a països emergents com el Brasil. Similarment a la resta de països BRICS (amb Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), Brasil és un bon exemple dels reptes i dificultats que es troben avui en el seu rapidíssim desenvolupament.

REPETINT ERRORS INDUSTRIALS EUROPEUS I COLONIALS?


Brasil -com molts països emergents- segueix els models tradicionals de modernització nacional i industrialització fordista-taylorista. Està impulsant potents polítiques d'explotació dels seus recursos naturals, d'importació i assimilació d'empreses, capitals, tecnologies i d’altres pràctiques occidentals forjades en l'últim segle. Ara bé, això provoca ingents migracions del camp a les ciutats i la generació d'enormes bosses de pobresa, tot repetint errors occidentals i d’altres èpoques del Brasil.

FORDISME: EXIGÈNCIES


El brutal salt des d'un món de base agrària i poc alfabetitzat a un altre ja postindustrial i de capitalisme cognitiu neolliberal és a l'arrel de moltes dificultats patides per grans capes desfavorides dels països BRICS. Sovint el model occidental clàssic ja no és vàlid per a contextos actuals com el brasiler, però a més, la major part de la població ha d’afrontar aquest salt sense prèvia experiència profunda de la modernització i industrialització clàssiques 

Cal analitzar profundament les enormes contradiccions i dificultats que han d'enfrontar molta gent dels països emergents que –literalment!- han saltar-se la industrialització clàssica i passar des d'un desestructurat món rural a la turboglobalizada societat del coneixement i al capitalisme neolliberal.

POSTFORDISME COGNITIVISTA: EXIGÈNCIES


L’autocontrol disciplinat i la resta de “virtuts” que presidien la industrialització fordista han canviat profundament en la postindustrial societat del coneixement. Encara que pugui sorprendre'ns, s'ha transformat radicalment l'obrer industrial que –com hem apuntat- va ser pensat com un amorf proletari molt semblant al "home sense atributs" o "sense qualitats" (Der Mann ohne Eigenschaften) del novel·lista austríac Robert Musil (1880-1942).