HOLLYWOOD: NUEVA MITOLOGÍA E ICONOGRAFÍA

 

El cine crea un nuevo tipo de imagen, una nueva “imaginería” e inconografía, pero también una nueva mitología neopagana que rompe radicalmente con la tradición. Choca con la alta cultura libresca, erudita y tradicional basada en un canon también mitificado de obras selectas, historias paradigmáticas, asombrosos héroes y heroínas, consolidados autores y reconocidas autoridades...

De manera inestable e incluso a veces conflictivamente, durante siglos se había establecido un cierto status quo amalgamaba distintas raíces culturales. Así se habían mixturado la quintaesencia del mundo griego, latino, cristiano, humanista, ilustrado, romántico e –incluso- de las vanguardias. “La cultura” era entonces esa cultura. Tan solo ella merecía nombres gloriosos como Kultur o Zivilisation. Entonces ejercía una indiscutible “hegemonía cultural”. Había triunfado en Occidente y, a través de él, en prácticamente todo el mundo. 

Mitologia clàssica versus contemporània: cinema, tv, còmics…

Tertúl.lia sobre: "Mitologia clàssica versus contemporània (cinema, tv, còmics…). Són comparables?" el dimarts 12 de juliol 2016 de 16 a 18 hores a la Sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès, coordinat per Gonçal Mayos).
 

La tertúl.lia “Club de diàleg” a l'Ateneu Barcelonès es reuneix el segon dimarts de cada més de 16 a 18 hores a la Sala Pompeu Fabra. És de lliure accés a socis i no socis.

VÍDEO: FUTUR, CONEIXEMENT O IGNORÀNCIA?

Quin és el futur de les societats avançades i turboglobalitzades? Serà una transparent i igualitària societat del coneixement o caurem en un nou tipus força pervers d’ignorància i desànim cognitiu, o inclús de credulitat i fanatisme? El canvi constant i cada vegada més accelerat de les nostres societats pot ser seguit, adequadament experimentat assumit i controlat pels humans normals? Quins costos tenen aquestes transformacions en la vida de la gent?

Les capacitats col.lectives de generar informació (a més sovint trivial) està arribant avui als límits del que poden processar els individus? Estan sent sobrepassades les condicions biològiques i intel.lectuals que han definit històricament a la humanitat? En l’intent d’evitar-ho, la humanitat s’està abocant a tecnologies que amenacen transformar profundament la condició humana?

Sobre aquestes qüestions girarà la taula rodona i debat moderat per Gonçal Mayos (filòsof i assagista, UB) sobre “Futur de coneixement o d’ignorància?”. Serà el dissabte 21 novembre a les 11h a l'Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6, de Barcelona) dins del Barcelona Pensa.

Prospectiva del futur de la crisi



Conferències amb debat conjunt posterior sobre: "Prospectiva del futur de la crisi" amb André Luiz F. Dias (professor UFMG), Lluís Soler (bibliotecari, UB) i Alfonso Bárcena (economista i filòsof, GIRCHE). Serà el dissabte 16-7-2016 a les 11h a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès.

Més enllà de la crisi econòmica, actualment vivim crisis socials, polítiques, existencials, cosmovisionals, macrofilosòfiques... Per això el futur apareix amb una enorme incertesa i cal que ens preguntem: de quines causes i conseqüències no en som encara prou conscients? Què podem fer-hi i quines possibilitats reals tenim obertes? Cap a on ens portarà el temps de decisió que acompanya les crisis?

TURBO GLOBALIZZAZIONE E PENSIERO UNICO

Stiamo assistendo ad una progressiva turbo globalizzazione ed al pericolo di un pensiero unico sempre più pregnante. Tutto è diventato “globale”, ma siamo sicuri che riguardi indistintamente i vari aspetti della vita?

Senza dubbio interessa la crisi economica e le bolle speculative, il rischio e la tecnologia, la cultura e la “società dello spettacolo”, la geopolitica e la governabilità, l'instabilità ed i rapidi cambiamenti, le migrazioni e la delocalizzazione industriale, il terrorismo e la “guerra asimmetrica”...

 

Purtroppo non riguarda: i diritti (nonostante si chiamino “umani”), la qualità della vita, la cittadinanza, lo stato sociale, la libertà politica...

 

Il libro Macrofilosofia della Globalizzazione e del pensiero unico fornisce gli strumenti per comprendere e per poter gestire il nostro angosciante presente. Dobbiamo superare il conformismo lo scoramento postmoderno, le vecchie ideologie ed il disorientamento causato dalla spettacolarizzazione degli avvenimenti e dagli approcci settoriali, ultraspecializzati e acritici.

 

Con uno stile chiaro, rigoroso e interdisciplinare, Gonçal Mayos analizza la complessità delle società moderne per farci riappropriare del nostro presente e per ricostruire una genealogia moderno-occidentale, evitando di “vederla” come l'unica possibile. Solo attraverso la consapevolezza delle sue cause e dei suoi effetti, potremo reindirizzare in modo più giusto e solidale il disumano capitalismo neoliberista e turboglobalizzato.

 

Macrofilosofia della Globalizzazione e del pensiero unico di Gonçal Mayos è un testo sintetico che, tuttavia, vuole essere in primo luogo un mezzo per una presa di coscienza e di comprensione critica di un mondo che ci viene “venduto” come privo di alternative, e –a volte– addirittura “senza futuro”.

 

Macrofilosofia della Globalizzazione e del pensiero unico e 'tradotto da Cristiano Procentese e Ruben Omar Mantella e rivisto da Cristiano Procentese. Ed. Lingkua. ISBN ebook: 9788498976410

 

Vedi post: MACROFILOSOFIA DELLA GLOBALIZZAZIONE E DEL PENSIERO UNICO  e TURBO GLOBALIZZAZIONE E PENSIERO UNICO.

 

 

¿ESTAMOS EN UNA SOCIEDAD-INTER?

Con gran dolor pero también con enorme sinceridad, Kant reconoció que su sociedad y época no era ilustrada, como deseaba, sino tan sólo –y eso ya era mucho para él- en proceso de ilustración. 

Pues bien, también nosotros tenemos que reconocer sinceramente que -para bien o para mal- todavía no vivimos en una sociedad globalizada, aunque sí en proceso de turboglobalización, de intensísima y creciente mundialización. 

Evidentemente tampoco estamos en una sociedad que sea plenamente “internacional”, pues las naciones y los Estados-nación gozan todavía de lo que se llama con ironía “una mala salud de hierro”. Por eso son los agentes hegemónicos en todas partes y continuarán siéndolo a medio plazo. 
 

Por otra parte es cierto que los “mercados” internacionales y globalizados están desplazando crecientemente a los Estados-nación y que los tradicionales “mercados nacionales” sufren embates terribles especialmente desde la crisis post2008.

CLUB DE DIÀLEG

"Un món sense Déu ni religió és millor? Ens fa més bons, més feliços, més racionals?" Aquest les el tema a debatre el dimarts 14 de juny 2016 de 16 a 18 hores a la Sala Pompeu Fabra. La tertúl.lia “Club de diàleg” a l'Ateneu Barcelonès es reuneix els segons dimarts de cada més de 16 a 18 hores a la Sala Pompeu Fabra. És de lliure accés a socis i no socis, i es coordinada pel prof. de filosofia de la UB 

Gonçal Mayos.

Els objectius de “Club de diàleg” són:
- reunir-nos per a debatre amicalment cercant alhora transmissió i generació de coneixement, aprenentatge i joiosa convivencialitat.
- les temàtiques i qüestions debatudes són molt diverses, ja que volem actualitat però superant la mera anècdota que no té cap sentit ni permanència.
- hi predomina un cert enfoc filosòfic molt ample i lliure en la línia de la macrofilosofia proposada per G. Mayos.

UTOPIA E PENSIERO CRITICO

Questa ricerca si propone di offrire una ricostruzione complessiva degli aspetti salienti dell’utopia. le riflessioni si focalizzano attorno al tentativo di pervenire ad una comprensione non riduttiva dell’universo utopico. L’utopia abbraccia una vasta gamma di ambiti diversi che vanno dall’ideologia alla religione, dalla filosofia sociale, alla filosofia politica e all’economia; rappresenta, dunque, un valido strumento d’indagine per analizzare la pluralità delle diverse dimensioni delle relazioni sociali.

Gli ultimi decenni, anche a causa della pessimismo della ragione moderna e del pensiero debole, si sono caratterizzati per una crisi ed una sfiducia generalizzata nei confronti della politica e dall’affermazione dell’ideologia neoliberale.La speranza è riposta nei nuovi movimenti sociali che si stanno dimostrando i più strenui difensori dell’ambiente e dei beni comuni.

Grado di Innovazione: A mio parere il grado d’innovazione della tesi sta nel fatto di aver cercato di cogniugare il pensiero utopico, partendo dalle origini, con un fenomeno contemporaneo come il cosiddetto “pensiero unico”.

Utopia versus pensiero unico. Il cammino del pensiero utopico come ricerca di un’alternativa globale de CRISTIANO PROCENTESE. Relatores: Giuseppe Goisis (Università “Ca’ Foscari” di Venezia) e Gonçal Mayos (UB).

http://www.cese-m.eu/cesem/2016/05/a-gorizia-1-6-2016-presentazione-di-utopia-e-pensiero-critico/

http://lnx.pubblitesi.it/schede-sintetiche/area-umanistica/1166-cristiano-procentese-utopia-versus-pensiero-unico-il-cammino-del-pensiero-utopico-come-ricerca-di-un-alternativa-globale#sthash.6omowssg.dpuf

FUTURO POLÍTICO DESDE LA FICCIÓN

1924-1935: LA GENERACIÓ MÉS INFLUENT

Quina és la generació de filòsofs més influent avui dia? Som conscients que conformen una generació molts dels grans pensadors que més citem avui, que més marquen el debat actual d’idees i encara són la guia primordial per al nostre present?

Així és, encara que sorprengui a molta gent acostumada a historiar èpoques anteriors, però molt poc acostumada a analitzar les concomitàncies socio-històriques dels pensadors que més ens influeixen per a analitzar l'actualitat. La generació de pensadors claus per a comprendre el nostre present (al menys en les nostres facultats de filosofia) va néixer en una dècada meravellosa que situem entre 1924 i 1935.

CIVILITZACIÓ A MÉS DE CULTURA

Catalunya viu un moment clau en la història de la seva civilització. Per què parlar de "civilització catalana” a més de “cultura catalana"? Així -com diu el Doctor Mayos- remarquem més que ens volem atenir especialment als fets i creacions col·lectives, públiques i institucionals dels catalans i/o que s'han succeït a Catalunya amb una mirada que vagi més enllà del mer interès arqueològic, reductivament patrimonial, allunyada de la vida i del present.

Per poder afrontar un futur sobirà ens cal prendre consciència i actualitzar-nos -com tots els països i pobles fan o haurien de fer-com a part essencial del "patrimoni humà comú". Així podrem ser cridats alhora "civilitzats" i "cultes", "cultivats", amb "cultura". I és per això que hem volgut saber el parer d’un dels nostres més reputats filòsofs, en Gonçal Mayos, professor titular de filosofia en la Universitat de Barcelona.

 

Dr. Felipe Magalhães Bambirra
(professor de Filosofia del Dret, UFG, Brasil)

 

Conferència -amb debat posterior moderat per Gonçal Mayos- sobre:

 

“Mite i raó del dret i la política”
disponible en video i en la biblioteca de l'Ateneu

Dissabte 13/02/2016 a les 11:00 hores i a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6, al costat de la Plaça Catalunya).

FILOSOFIA RADICAL: SENTIT, POSSIBILITATS I LÍMITS

 

La professora Dra. Fernanda Busanello Ferreira (UFG, Brasil) farà una conferència (amb debat posterior moderat pel Dr. Mayos) sobre el seu recent llibre "O GRITO! DRAMATURGIA E FUNÇÃO DOS MOVIMENTOS SOCIAIS DE PROTESTO", el dilluns 15-2-2016, de 18 a 21 hores, al Seminari d'Història de la Filosofia, 4t pis, Facultat de Filosofia, UB.

 

 

Cicle de cinc debats de 3h cada un (dilluns de 19 a 21 hores 50’), dirigits pel Dr. Gonçal Mayos (prof. titular UB i director d'OPEN-PHI i del Grup Internacional de Recerca "Cultura, Història, Estat" GIRCHE). 

Hi ha dues interpretacions de “filosofia radical” que estan molt vinculades però que també són profundament contradictòries:

 

1) És radical la filosofia que va a les arrels... de la realitat, del coneixement, de la societat i l’ésser humà. Aquest és l’ús tradicional. Així Descartes o Kant eren filòsofs radicals perquè volien explicitar el fonament últim i, per tant, l’arrel de tota realitat. 

Breument: per a Descartes això significava posar en marxa el dubte “hiperbòlic i radical” per a trobar el fonament-principi darrers de tota evidència: el cogito o la irrebasable reflexivitat cognitiva que sempre –necessàriament- és pressuposa el subjecte pensant darrera de qualsevol pensament. En Kant, significava constatar la necessària “revolució copernicana” que permetia explicitar les diverses condicions de possibilitat dels diversos actes del subjecte transcendental humà. I la recerca de la “radicalitat” (ja sigui en forma de fonament radical o del radical "Abgrud" que l’impossibilita en abocar a un abisme sense fonament) continuava amb Fichte, Hegel, Schelling, Marx, Nietzsche, Husserl, Heidegger... 
 

2) Ara bé també és “filosofia radical” aquella que es proposa transformar radicalment la realitat: social, política, cognitiva, inclús en general “humana”. Darrerament és aquest sentit de "filosofia radical" el més utilitzat per a definir un pensar més implicat indestriablement amb l'acció política i la vida quotidiana. Tot i així, cal recordar que també seria molt fidel al sentit original de la filosofia com a resposta sorpresa i esglaiada a una realitat que colpeja i obliga a algun tipus de praxi vital.
 

Més enllà que puguin implicar-se mútuament, ja que sempre “es busquen” les arrels, la distinció entre tots dos tipus de “filosofia radical” estaria molt ben concisament expressada en la famosa tesi XI de Marx sobre Feuerbach (1945). S’hi afirmava que tradicionalment i segons 1) "Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món [i els millors com Hegel ho han fet amb la màxima radicalitat], el que cal és transformar-lo", és a dir 2) transformar la realitat des de les seves més profundes i qüestionades arrels.

Filosofia d'un present entre coneixement i ignorància

Vivim un present complex i contradictori, on la filosofia és rebutjada en molts àmbits, tot i ser una de les necessitats intel·lectuals i vitals més peremptòries.

 

Avui la filosofia ha d’oferir coordenades bàsiques i crítiques per entendre la complexitat d’una modernitat “líquida”, caòtica, dispersa, angoixant, atemorida… però tremendament seductora.

 

També ha de fer possible una vida que vagi més enllà de la dualitat castradora del treball i la competitivitat per una banda, i –per l’altra- els més banals consum, diversió, distracció, aparença, espectacle…

 

Us convidem al Cafè filosòfic PENSA sobre:

 

Filosofia d'un present entre coneixement i ignorància

 

amb el ponent Gonçal Mayos Solsona, Professor Titular de filosofia de la Universitat de Barcelona.

 

Dissabte, 30 de gener, 11h a La Central (c/Mallorca)

Bibliografia:

La sociedad de la ignorancia, Gonçal Mayos, Antoni Brey (eds.), Joan Campàs, Daniel Innerarity, Ferran Ruiz, Marina Subirats, Península.

http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/2013/12/filosofia-postdisciplinar-macrofilosofia.html

http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/2014/02/nova-filosofia.html
Macrofilosofía de la modernidad, Gonçal Mayos

Macrofilosofía de la globalización y del pensamiento único, Gonçal Mayos

SEGURETAT: ORDRE O PROTECCIÓ VIDES?

Llibertat o seguretat? Per a qui? Per a fer què? Per a garantir quines coses? Seguretat davant els poders o des de i pels poders? Seguretat per l’Estat o per les persones? 

Seguretat davant del terrorisme o -més aviat- aprofitar el terrorisme per a imposar unes pràctiques securitàries i de control molt restrictives de les llibertats? Augmentar la seguretat comporta sempre intervenció generalitzada i control militaritzat? 

IL.LUSTRACIÓ METACRÍTICA O RADICAL? QUAN I PER QUÈ?

Què és Il.lustració? Com podem avui comprendre amb tota la complexitat el gran moviment il.lustrat que domina l'època central de la Modernitat i que encara ens marca tant? Quins són els seus principals períodes, moments i qüestions en debat? Què ens pot dir avui, en la cansada modernitat tardana turboglobalitzada?

En primer lloc, cal superar definitivament el tòpic reductivista d’una Il.lustració monolítica, única o amb plantejaments absolutament hegemònics. La Il.lustració del XVIII europeu va ser molt complexa i té gèrmens de tot tipus. A més de les seves complexitat internes, també són molt diverses entre sí: “enlightenment” pel món angloparlant (anglesa, escocesa, irlandesa o americana), “lumières” pel francoparlant, “Aufklärung” pel de llengua alemanya, “lumi” per l’italià, “luces” per l’hispànic... 

 

Sovint són àmbits i moviment força diversos quan no inclús contradictoris. Això augmenta especialment en les generacions de finals del XVIII que ja inclouen una profunda reflexió autocrítica respecte a les propostes i expectatives de les primeres generacions. Llavors la Il.lustració ja té experiència –de vegades traumàtica- de si mateixa i de les conseqüències reals o fictícies del seu projecte. 

ONTOLOGIA DEL PRESENT O MORT DE LA FILOSOFIA?

Vivim un present complex i contradictori, on la filosofia és rebutjada en molts àmbits, tot i ser una de les necessitats intel.lectuals i vitals més peremptòries. El pensament únic hegemònic considera supèrflua i substituïble la filosofia per a poder -així- dominar de manera més aclaparadora.

Si hi ha un pensament crític, plural i no-únic és la filosofia, que sempre ha encarat les dificultats complexes de l'existència, alhora que ha denunciat com a imposicions les preteses evidències o lògiques del Poder. La filosofia sempre ha avaluat críticament totes les certeses i "veritats" en conflicte, cercant argumentativament les més sòlides, rigoroses i emancipatòries.



J. Escales (pres. CCLleidatà) i G. Mayos

Potser sovint no ha aconseguit ser completament lliure i crítica però, quan s'ha fet callar o s'ha eliminat la filosofia, sobretot han guanyat el dogmatisme, la violència, l'estupidesa, la claudicació i la més banal indiferència. La filosofia no es fa a costa de la resta de sabers útils per a la humanitat (medicina...), sinó que els complementa i realimenta críticament. Això vol dir que sempre els planteja preguntes, reptes i crítiques, alhora que els mostra alguns errors, debilitats, oblits i claudicacions.

Per això la filosofia no sol ser ben rebuda pels "experts" i els "mandarins culturals o polítics" ja que tendeix a debilitar el seu poder, orgull, vanitat i domini. Però aquest menyspreu -que sovint és por- la fa més necessària, com passa avui! Ja aproximant-nos a la segona dècada del segle XXI, la filosofia lluita en contra d'un pensament únic de gran potència productiva i performativa, però que ha renunciat totalment a tenir cura del món, de la humanitat, de la naturalesa, del present i el futur.

MACROFILOSOFIA DELLA GLOBALIZZAZIONE E DEL PENSIERO UNICO

 

«Pericolo della nostra cultura: apparteniamo ad un tempo la cui cultura è in pericolo di affondare a causa dei (propri) mezzi di cultura» F. Nietzsche, Umano troppo umano. 

Gli attentati alle Torri Gemelle di New York dell’undici settembre duemilauno segnano un cambio epocale: significano la fine di una «sbornia» postmoderna e dell’idea ingenua della «fine della storia» di Fukuyama (1992); il dibattito internazionale viene occupato dalle questioni della globalizzazione, del «Pensiero Unico» (Ignacio Ramonet nel 1995 in un famoso editoriale di Le Monde Diplomatique), e dello scontro di civiltà di Huntington (2005) e, poco dopo, dalla crisi ipotecaria e finanziaria. 

Dello schema mentale della Guerra Fredda prima e della postmodernità poi, sopravvive ai giorni nostri un unico consenso chiaro, quello della «globalizzazione» e dell’egemonia dei «mercati globali». Un consenso che si impone ai moderni Stati-Nazione, alle gerarchie economico-tecnologiche internazionali, fino ad ora inespugnabili, ai debiti «sovrani», al welfare state che tanto è costato creare e, in modo particolare, si impone alle stesse culture, alle aspettative di individui e popolazioni intere. Come spiega Edward Luttwak (2000), la globalizzazione comporta nuovi vincitori e nuovi vinti, fino al punto in cui, oggi, sembra essersi imposta alla stregua del «giudizio universale» della storia (il «Weltgericht» di cui scrivevano Schiller o Hegel) che tutto governa. 

Possiamo definire la «globalizzazione» come un processo complesso di lunga durata che evidenzia gli aspetti comunicativi e di interdipendenza in tutto il pianeta. Nel mondo francofono si usa abitualmente il termine «mondializzazione», noi preferiamo usare la parola di origine anglosassone «globalizzazione» e consideriamo i due termini come sinonimi. Trovandoci davanti a ciò che di più simile può esserci ad un totale e totalizzante «giudizio universale», ci sembra controproducente distinguere —come pretendono alcuni— tra una «mondializzazione» nel senso economico, geografico e tecnologico, ed una «globalizzazione» culturale e unificatrice (di cui l’estremo ultimo sarebbe il PU).

¿HAY ALTERNATIVA A LA TESIS?

7. En la escritura y en la filosofía -como en la vida- a veces pasa gato por liebre. Es posible engañar a todos durante un instante o a alguien, siempre; pero no a todos a la vez y por siempre más. Además, muchas veces, el principal engañado es el propio "escritor" y presunto "filósofo".

7a. No es nada fácil copiar una tesis, al menos en el campo humanístico. Es cierto que se puede copiar un resultado técnico y científico, con muchos menos conocimientos de los necesarios para descubrirlo por uno mismo. Y, además, tener suerte de que -cuando se sepa el plagio- ya se hayan obtenido dividendos. 

SEDUCCIÓN DISCURSIVA

6. La escritura es un ejercicio de seducción. El escritor quiere seducir a los lectores y el texto es su arma. Pero, como se queja Platón, es un tipo de seducción potencialmente "abierta" que no queda limitada a ningún receptor concreto. 

Por tanto puede asumirse que no se seducirá a todo el mundo a la vez o a alguien concreto, pero no hay excusa si se fracasa sistemática y generalizadamente en la seducción. Un escritor sin lectores, no es ningún verdadero escritor. Tampoco hay ningún doctor que no consiguiera ¡aunque solo fuera una vez en la vida! seducir académicamente.