NARRACIÓ DE VIDA, MEMÒRIA I IDENTITAT

Com es vinculen l'existència i el record; la identitat i la memòria; el present, el futur i el passat?  A partir d'aquí: Què som? i què ens fa ser com som? Comencem pel final: 

Som vida, és a dir: un procés dinàmic d'inseparable construcció i destrucció. Un procés similar a com els ossos del nostre cos s'adapten a les necessitats canviants de la nostra vida (creixement, etc.). Gràcies a un procés de continua des-construcció, les estructures òssies anteriors són destruïdes, alhora que se'n construeixen altres que les substitueixen.

Així funciona la vida, incloent la vida psíquica. Així funciona la identitat i les narracions de vida. La memòria participa i és clau en el procés dinàmic que construeix i destrueix -alhora- la nostra identitat, els nostres sabers i les nostres experiències. 

QUÈ VA PASSAR EL 1983?

Alguna cosa nova i interessant degué passar, per a què coincidís la publicació el mateix any de 1983 de les primeres edicions de tres obres molt properes i tan influents com polèmiques. Em refereixo a Imagined Communities de Benedict R. Anderson (1936-2015), The Invention of Tradition de Eric J.E. Hobsbawm (tristament mort fa poc) i Terence O. Ranger, i Nations and Nationalism d’Ernest A. Gellner.

QUÈ ÉS MACROFILOSOFIA?

Fa molt temps que hom distingeix entre macroeconomia i microeconomia. També en fa molt que es parla de macrosociologia i microsociologia. Fa unes poques dècades Carlo Ginzburg va encunyar el neologisme microhistòria que es contraposava a les macrohistòries de per exemple l'Escola dels Annals. I darrerament David Christian s'ha fet famós creant una important escola de «Big History». 

Per què no parlar doncs -sense sentits pejoratius o hagiogràfics, és clar- de micro i macrofilosofia?! Per a una possible definició vegeu "PARA  UNA MACROFILOSOFÍA" l'article introductori de Macrofilosofía de la Modernidad a https://archive.org/details/gonc-al-mayos-macrofilosofia-de-la-modernidad

CONEIXEMENT I CULTURA COM AGENTS DE BARBÀRIE

Amb sorprenent facilitat el coneixement i cultura esdevenen sovint en agents de barbàrie i com, apuntava Rousseau, esdevenen decoracions legitimadores i embellidores de les pitjors pràctiques i les més doloroses exclusions. 

També Walter benjamin avisava al final de l'apartat VII de Tesis de filosofia de la història: «tot el patrimoni cultural [...] té inevitablement un origen en el que no pot pensar. Tal patrimoni deu el seu origen no nomes en l'esforç dels grans genis que l'han creat, sinó també a l'esclavitud anònima dels seus contemporanis. No existeix document de cultura que no ho sigui alhora de barbàrie». Sovint fins i tot no en resta ni el record de la cara obscura i amagada que hi ha darrera dels grans monuments de cultura. Fins i tot resulta impensables preguntes tan sensates i lúcides com les de Bertolt  Brecht: «Un triomf en cada plana. / Qui en preparava els banquets? / Un gran home cada deu anys. / Qui en pagava les despeses?» 

LEISURE, PASTIMES, ENTERTAINMENTS

Considering and interpreting leisure. Pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900 (eBook). Teresa-M. Sala (coord.)

 

In the throes of modernization, the Barcelona of 1900 was buzzing with energy and an unprecedented culture of leisure emerged. The city’s residents made full use of their free time, forging relationships with one another through a highly varied range of initiatives and activities, taking advantage of existing opportunities and creating new ones. In addition to the traditional celebration of civic festivals, popular meals and various types of processions, innovative new forms of cultural consumption sprang up to satisfy all tastes and budgets. Numerous cinemas opened, the first amusement parks threw open their gates and new theatres raised their curtains. Thanks to these developments, the vicinity around the avenue Paral·lel became the epicentre of Barcelona nightlife. This book offers a panoply of images of the diversions, entertainments and hobbies of that fascinating era of contrasts, the turn-of-the-century Barcelona of Modernisme. 

 

Acaba d'aparèixer el llibre Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, coordinat per Teresa-M Sala i primer volum de la nova col.lecció Singularitats. 

Cal recordar que a finals del XIX i inicis del XX, existia una Barcelona "canalla" (i no només al famós Paral.lel) que -en això- era meca, capital i model europeu i mediterrani. 

A "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat de l'oci, del consum, de l'espectacle i del coneixement" de Gonçal Mayos i Teresa-M Sala, es donen algunes claus d'aquestes realitats contemporànies, íntimament vinculades i inseparables (encara que pugui sorprendre) . 

A "Oci una genealogia macrofilosòfica" de G. Mayos s'analitza l'origen de l'oci en la Grècia clàssica en íntima vinculació amb l'esclavitud i el patriarcalisme. Però també inseparable de la intensa vida de la "polis" greca. Així l'oci, i l'educació (scholé) i la filosofia, apareixen com a "di-versió" i "dis-tracció" de certs ciutadans, que són criticats per apartar-se de la constant vigilància dels assumptes públics "polítics". També s'hi apunten alguns contrastos decisius amb la situació actual.
 

II COL•LOQUI MACROFILOSÒFIC

De la Universidade Federal de Minas Gerais (Belo Horizonte) passem a la Universitat de Barcelona (Barcelona) en uns pocs dies. El II COL•LOQUI MACROFILOSÒFIC 'Theoria i praxis del “Gir Cultural”' continua i succeeix al I Colóquio Macrofilosófico 'Giro cultural: perspectivas contemporâneas'. Continuem aprofundint en aquestes qüestions essencials de l'ontologia del present.

TECNOLOGIA GIRCHE AL BRASIL

GIRCHE continua organitzant activitats al Brasil, mentre ja estem preparant el II Col.loqui Macrofilosòfic `Theoria i Praxis del "Gir Cultural' a Barcelona (Facultat de Filosofia UB, dilluns 26-11 i 3-12). 

Ara es tracta del Workshop de Capacitaçâo Digital impartit per la prof. Mayte Duarte Seguer (Girche).

QUEDEN INDIGNATS?

Crec que el moviment dels indignats o del 15-M encara té un gran recorregut polític. Però la brutalitat de la crisi actual hi ha provocat un profund bloqueig i desesperació, en la línia del que Naomi Klein teoritza a Doctrina del xoc. Ara bé, crec que en qualsevol moment la indignació pot tornar a brollar amb força imparable (com avisa ara mateix el FMI a Europa). No sembla aquest un temps com per a reprimir o guardar-se la indignació.

En tot cas, val la pena recordar els indignats i el 15-M, ara que semblen dormir o -potser- agafar forces per a tornar a emergir i ocupar places, carrers i la POLíTICA.  Mentrestant escoltem el debat que es va fer just un any després de l'esclat del moviment 15-M.  Va ser a l'edició del programa 8 al dia dirigit pel periodista Josep Cuní, amb les intervencions de:

 

· Jordi Barbeta, periodista;

· Rafel Nadal, periodista;

· Gonzalo Bernardos, vicerector d’Economia de la UB;

· Esther Vivas, sociòloga i autora del llibre Planeta indignado;

· Gonçal Mayos, professor de Filosofia de la UB;

· Ismael Peña-López, professor de Ciència Política de la UOC;

· Ferran Brunet, professor d’Economia Aplicada de la UAB.

. Pol Marsà, periodista.

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/especial-15-m-a-8-al-dia-un-any-despres/

Vegeu els videos:
- ACAMPADA BCN 1a/10 28 maig 2011
- ACAMPADA BCN 1b/10 28 maig 2011
- ACAMPADA BCN 2/10 28 maig 2011

15M . INDIGNADOS: LA NUEVA POLÍTICA

Los indignados o el movimiento 15M reaccionan sobre todo en contra de la cínica falta de credibilidad en las explicaciones, argumentaciones y “disculpas” que se han dado a la crisis post2008. Los indignados consideran muy mayoritariamente que ello sólo es un caso especialmente grave de una tendencia que se ha convertido en endémica y cínicamente aceptada por las clases políticas. Indigna la indiferencia e incluso crueldad con que se manifiestan hegemónicamente el “pensamiento único”, el neoliberalismo o el “consenso de Washington” en los medios y “los mercados”.
 

La indignación es una respuesta lógica ante la tendencia a un claro empeoramiento de las condiciones de vida a nivel mundial. Especialmente, indigna que no se haga nada para evitarlo, más allá de financiar con enormes sumas a los que causaron la crisis. Indigna que además se promocione conscientemente el mensaje de que sólo hay ese camino (tan costoso socialmente), que no se busca ningún otro y que el futuro será aún peor, en la misma línea.

INDIGNATS: UNIVERSITAT POLÍTICA

Diuen que el moviment dels indignats o del 15M és antipolític o -com a mínim- prepolític. Al contrari, crec que és un moviment eminentment polític que -en la seva enorme diversitat-  avança aspectes de la política del futur i sobre el comú. Per això és en el millor dels termes un nou moviment social protopolític... de la política del futur.

GIR CULTURAL AL BRASIL

Entre les activitats del "Grup Internacional de Recerca 'Cultura, Història i Estat'" (GIRCHE) al Brasil aquest novembre 2012, destaca el cicle sobre "El gir cultural, aspectes contemporanis" a la Universidade Federal de Minas Gerais de Belo Horizonte. 

José B. Horta i Gonçal Mayos

Els vídeos de totes les ponències, intervencions i debats són accessibles ara mateix en el blog GIRCHE-News. Han estat gravats i editats per la profa. Mayte Duarte Seguer, mantenidora també de la plataforma educativa audiovisual KLERA. Activitats culturals.

INTERNET - INICIATIVES

Internet genera sorprenents i inesperats amics-enemics, iniciatives, visibilitzacions, sinèrgies, emprenduries, col.laboracions, amors, projectes...

Aquí en destaco un de força interessant i que sembla que tindrà continuïtat:

http://vimeo.com/52904692

"CULTURAL IS POLITICAL" EL GIR CULTURAL

Ricard Gómez-Ventura i Gonçal Mayos

“Cultural is political. El gir cultural” és la conferència amb què Gonçal Mayos ha inaugurat el cicle sobre Moviments i estudis culturals i postcolonials (Ateneu Barcelonès, 20 d’octubre de 2012, organitzada pel Liceu Maragall de filosofia).