 |
| de sanjosex.com |
Conferències amb debat conjunt posterior sobre "Societat de la Responsabilitat i la Rentabilitat" d'Antoni Saragossa (GIRCHE) i Ricard Gómez-Ventura (catedràtic IES, GIRCHE). Serà el dissabte 19-3-2016 a les 11h a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès.
Més enllà de la crisi econòmica, actualment vivim crisis
socials, polítiques, existencials, cosmovisionals, macrofilosòfiques...
Per això el futur apareix amb una enorme incertesa i cal que ens
preguntem: de quines causes i conseqüències no en som encara prou
conscients? Què podem fer-hi i quines possibilitats reals tenim
obertes? Cap a on ens portarà el temps de decisió que acompanya les
crisis?
Aquest és el tema general del Curs 2015-16 sobre“Crisi i futur incert” de l'associació Liceu Maragall de Filosofia que -com sempre- es du a terme a l'Ateneu Barcelonès. Les primeres sessions van ser:
19-9-2015 "Futur del nacionalisme i de l’Estat-nació" Gonçal Mayos i Joaquim Capdevila
17-10-2015 "Crisi autoritat, democràcia i patriarcat. En els 20 anys de la mort de Gilles Deleuze"
Lluís Roca i Joan Morro
21-11-2015 “Futur de coneixement o d’ignorància?” (Acte pel Dia Mundial de la Filosofia -UNESCO- i dins del Barcelona Pensa)
19-12-2015 “Futur d’una filosofia i política radicals” Andytias Martos (titular UFMG, Brasil)
16-1-2016 “Incertesa i indiferència: els drets, el món virtual…" Albert Llorca Arimany i Marta Doltra
13-2-2016 “Mite i raó del dret i la política” Felipe Magalhães Bambirra (UFG, Brasil)
13-2-2016 “Mite i raó del dret i la política” Felipe Magalhães Bambirra (UFG, Brasil)
2 comments:
Resenya de Ricard Gómez-Ventura:
El cicle del Liceu Maragall del curs 2015/16 tracta sobre Crisi i futur incert. La primera sessió ha estat a càrrec de Gonçal Mayos (president del Liceu Maragall i professor de filosofia a la Universitat de Barcelona) i Joaquim Capdevila (professor d’història a la Universitat de Lleida).
En començar, es va presentar el llibre coeditat pel professor J. Capdevila que compta també amb la col·laboració del professor G. Mayos: Imaginaris nacionals moderns. Segles XVIII-XXI, J. Capdevila, M. Lladonosa i J. Soto (Eds.), Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2015.
El professor Joaquim Capdevila, en la seva exposició, va situar la crisi de l’estat-nació en el context més ampli d’un conjunt relacionat de crisis que a partir dels anys 50/60 han anat sacsejant la societat occidental. Així, es pot parlar de la crisi de les ideologies polítiques, les identitats fonamentals de la modernitat, la ciutadania, la classe social, les edats de la vida, etc. La discutida postmodernitat o modernitat avançada es caracteritza per un seguit de trets que inevitablement han afectat en la idea de nació. Capdevila va destacar la implosió de l’individualisme (G. Lipovetsky, La era del vacío, Anagrama) com un dels factors que han contribuït a donar lloc a unes identitats cada cop més fragmentàries, febles, personalitzades i també líquides (Z. Bauman, Modernidad líquida, FCE). Identitats que encara han resultat més afeblides pels processos de globalització cada cop més intensos.
Com a resposta a aquesta situació, Capdevila destaca dues reaccions de caràcter emergent: l’individualisme i el resorgiment de l’etnos, totes dues bastant difícilment compatibles. Després d’analitzar amb més detall aquestes dues reaccions, Capdevila va acabar la seva presentació tot presentant un nou model de nació que hauria d’assegurar una identitat oberta a les interaccions amb altres pobles, respectar els ideals de la Il·lustració i ser compatible amb l’individualisme modern.
El professor Gonçal Mayos, en la seva ponència va recordar els tres punts de coagulació de l’Estat-nació modern: el monarca, el parlament i la llengua i la cultura. Tots tres estan al darrera de la creació dels grans estats-nació moderns occidentals . I a partir d’ells es van generar una sèrie d’institucions que aparentment portaven lligat l’adjectiu “nacional” al costat de manera “natural”, fins que en els darrers temps s’ha comprovat com a partir dels processos de globalització han perdut el seu sentit “nacional”. Es va referir a: el mercat, l’exèrcit, la ciutadania, el dret, l’escola, la cultura, la llengua, la moneda, la banca, el deute públic, etc. Aquestes institucions han perdut el seu caràcter exclusivament nacional, en un grau diferent, per donar lloc a noves institucions transnacionals.
La pregunta que sorgeix és si, com afirma Kerichi Ohmae (El fin del Estado Nación, Ed. Andrés Bello, Santiago de Chile, 1997) l’Estat és ja una institució caduca i obsoleta; o bé si com afirma Saskia Sassen (Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos, Barcelona: Breus CCCB, 2012) l’Estat encara té una funció a complir. El professor Mayos es va decantar per la segona opció, tot argumentant fonamentalment que la funció bàsica de l’Estat és oferir garanties i seguretat als seus ciutadans. Tal Estat, clarament, ha de estar més compromès amb el benestar dels ciutadans, per la qual cosa ha de resultar més àgil i eficaç que els Estats actuals.
Post a Comment