6. 6. L’escriptura és un exercici de seducció. L'escriptor vol seduir els lectors i el text és la seva arma. Però, com es queixa Plató, és un tipus de seducció potencialment "oberta" que no queda limitada a cap receptor concret. Per tant no és decisiu si no sedueix a algú en concret, però no hi ha excusa si fracassa sistemàticament en la seducció. Un escriptor sense lectors, no es cap veritable escriptor.
a. Una tesi és un tipus d'assaig (i de seducció) força codificat i cal conèixer-ne les regles.
b. Expressar i analitzar la complexitat humana exigeix haver-hi aprofundit experiencialment. No hi ha dreceres, ni camins còmodes. Tampoc no hi ha ports segurs: hom ha de sortir a navegar!
b1. Per aprendre a seduir cal haver experimentat la seducció en carn pròpia. Qui no ha estat mai seduït (molt profundament i amb patiment!) no pot aprendre a seduir.
b2. Ara bé, això no implica barrejar-ho tot ni confondre els àmbits i les regles de cadascú. Hegel ho fa magistralment en les diverses figures de la consciència de la Fenomenologia. Cal saber transformar la pròpia experiència en la seva més adequada i controlada expressió.
b3. Com va explicar magistralment Diderot a La paradoxa del comediant: comunicar, expressar, fer sentir alguna cosa... no implica sentir-ho un mateix fins caure víctima de tant apassionament en aquell moment. Més aviat el contrari, cal conservar el cap fred per a poder expressar-ho i comunicar-ho amb els rics matissos que requereix el guió. Com mostrava Laclos a Les amistats perilloses: el pitjor per a un seductor és ser seduït. Si vols seduir has de conèixer la seducció però evitar caure sota el seu embruix. I jo hi afegeixo: Sobretot sota l'ambruix narcisista per un mateix!
c. En l'escriptura, hom no pot aprendre a escriure bé ni a seduir-hi, si abans no ha llegit ni ha estat profundament seduït per la lectura. Com diu el clàssic: l'escriptura i la seducció només "diuen la seva cançó" si hom s'ha atrevit a viatjar en el mateix "vaixell"..., amb elles.
c1. És impossible llegir-ho tot, ara bé la lentitud reflexiva que sol permetre la lectura no pot ser substituïda per una ràpida i generalment espectacularitzada visualizació de pel.lícules, reportatges... En la recerca -i la tesi doctoral és la mostra que hom pot investigar professionalment- cal evitar substituir la lectura directa (també l'experimentació i les experiències) por meres cites parcials, resúmens, referències indirectes, locus comunis...
c2. Cal superar aquests mals hàbits de l'adolescència (que lamentablement sovint no són detectats). No tant per respecte "als llibres", "a la tradició" o "a l'alta cultura", sinó per respecte a un mateix i -sobretot- als lectors. ¡¿Com pots esperar -inclús demanar- que et llegeixin, si tu mateix has estat incapaç de llegir els clàssics i moltes de les fonts sobre les que es basa la teva escriptura, reflexió i recerca?!
c3. Cal llegir molt i correctament. Però no només perquè és imprescindible per aprendre a escriure correctament. També ho és per detectar correctament les qüestions profundes que marquen el debat contemporani en què el doctorand vol inscriure. Per tant llegir i interpretar adequadament és clau per fer rellevant i efectiva la pròpia tesi de la tesi, per no donar una batalla ja donada o fins i tot perduda per endavant.
c4. La tesi és una resposta a una pregunta i et condemna a donar una resposta inadequada si no ets capaç d'entendre amb tota la seva complexitat i correcció la pregunta tal com se la planteja la comunitat d'experts en que et vols inserir. I la tesi és també això, no només ser formalment doctor sinó que et reconeguin com a tal per les teves bones idees, les teves excel·lents interpretacions i les teves valents respostes als reptes que tenen plantejats la gent i aquests experts. No saber "llegir" profundament els reptes de l'època és condemnar-te a una mala i prescindible tesi.
d. d. L'àmbit propi de la tesi és la recerca del saber, però també cal transmetre'l eficaçment i d'acord amb els paradigmes disciplinars d'una institució també docent (la universitat). Per tant cal no menystenir la "seducció" acadèmico-disciplinar i la pedagògico-expositiva.
e. És el doctorand qui escriu, qui s'examina i qui -amb les seves pròpies paraules- ha de convèncer al tribunal, no tant per les seves cites ni els pensadors que ha llegit. L'important són els seus arguments i la seva solidesa, no els adjectius ni l'èmfasi amb què presenta els arguments. Per això carregar molt la retòrica pot sovint debilitar la precisió, solidesa i elaboració de l'argumentació. És un greu error. Per això Cervantes considera que "tota afectació és vana".
f. El doctorand parteix en inferioritat ja que ha de demostrar que mereix ser doctor. Això és l'objectiu principal de la tesi, -en primer lloc- s'ha de demostrar al tutor i -en segon lloc- al tribunal. Ells han de ser els primers "seduïts".
g. L'escriptor ha d'aconseguir que el lector gaudeixi llegint-lo. També el doctorand, però a més: aquest ha d'aconseguir que el tribunal aprengui i que s'adoni que aprèn!
g1. Una part decisiva de la seducció discursiva rau una bona coordinació metalingüística del text. Correlaciona la narrativa que exposa l'argumentació de la tesis i la metanarrativa que explica els "per què" i el sentit profund de la narrativa escollida.
g2. Aquesta metanarrativa ha de guiar el lector dins de la narrativa proposada sense esclavitzar-lo, cansar-lo i inclús sense que es noti massa. Li facilita el camí i la comprensió al lector, s'anticipa a les seves dificultats i dubtes, respon a llurs crítiques inclús abans que les formuli... El porta en braços a les conclusions que així apareixen necessàries i indiscutibles (el quod erat demonstrandum clàssic).
b. Expressar i analitzar la complexitat humana exigeix haver-hi aprofundit experiencialment. No hi ha dreceres, ni camins còmodes. Tampoc no hi ha ports segurs: hom ha de sortir a navegar!
b1. Per aprendre a seduir cal haver experimentat la seducció en carn pròpia. Qui no ha estat mai seduït (molt profundament i amb patiment!) no pot aprendre a seduir.
b2. Ara bé, això no implica barrejar-ho tot ni confondre els àmbits i les regles de cadascú. Hegel ho fa magistralment en les diverses figures de la consciència de la Fenomenologia. Cal saber transformar la pròpia experiència en la seva més adequada i controlada expressió.
b3. Com va explicar magistralment Diderot a La paradoxa del comediant: comunicar, expressar, fer sentir alguna cosa... no implica sentir-ho un mateix fins caure víctima de tant apassionament en aquell moment. Més aviat el contrari, cal conservar el cap fred per a poder expressar-ho i comunicar-ho amb els rics matissos que requereix el guió. Com mostrava Laclos a Les amistats perilloses: el pitjor per a un seductor és ser seduït. Si vols seduir has de conèixer la seducció però evitar caure sota el seu embruix. I jo hi afegeixo: Sobretot sota l'ambruix narcisista per un mateix!
c. En l'escriptura, hom no pot aprendre a escriure bé ni a seduir-hi, si abans no ha llegit ni ha estat profundament seduït per la lectura. Com diu el clàssic: l'escriptura i la seducció només "diuen la seva cançó" si hom s'ha atrevit a viatjar en el mateix "vaixell"..., amb elles.
c1. És impossible llegir-ho tot, ara bé la lentitud reflexiva que sol permetre la lectura no pot ser substituïda per una ràpida i generalment espectacularitzada visualizació de pel.lícules, reportatges... En la recerca -i la tesi doctoral és la mostra que hom pot investigar professionalment- cal evitar substituir la lectura directa (també l'experimentació i les experiències) por meres cites parcials, resúmens, referències indirectes, locus comunis...
c2. Cal superar aquests mals hàbits de l'adolescència (que lamentablement sovint no són detectats). No tant per respecte "als llibres", "a la tradició" o "a l'alta cultura", sinó per respecte a un mateix i -sobretot- als lectors. ¡¿Com pots esperar -inclús demanar- que et llegeixin, si tu mateix has estat incapaç de llegir els clàssics i moltes de les fonts sobre les que es basa la teva escriptura, reflexió i recerca?!
c3. Cal llegir molt i correctament. Però no només perquè és imprescindible per aprendre a escriure correctament. També ho és per detectar correctament les qüestions profundes que marquen el debat contemporani en què el doctorand vol inscriure. Per tant llegir i interpretar adequadament és clau per fer rellevant i efectiva la pròpia tesi de la tesi, per no donar una batalla ja donada o fins i tot perduda per endavant.
c4. La tesi és una resposta a una pregunta i et condemna a donar una resposta inadequada si no ets capaç d'entendre amb tota la seva complexitat i correcció la pregunta tal com se la planteja la comunitat d'experts en que et vols inserir. I la tesi és també això, no només ser formalment doctor sinó que et reconeguin com a tal per les teves bones idees, les teves excel·lents interpretacions i les teves valents respostes als reptes que tenen plantejats la gent i aquests experts. No saber "llegir" profundament els reptes de l'època és condemnar-te a una mala i prescindible tesi.
d. d. L'àmbit propi de la tesi és la recerca del saber, però també cal transmetre'l eficaçment i d'acord amb els paradigmes disciplinars d'una institució també docent (la universitat). Per tant cal no menystenir la "seducció" acadèmico-disciplinar i la pedagògico-expositiva.
e. És el doctorand qui escriu, qui s'examina i qui -amb les seves pròpies paraules- ha de convèncer al tribunal, no tant per les seves cites ni els pensadors que ha llegit. L'important són els seus arguments i la seva solidesa, no els adjectius ni l'èmfasi amb què presenta els arguments. Per això carregar molt la retòrica pot sovint debilitar la precisió, solidesa i elaboració de l'argumentació. És un greu error. Per això Cervantes considera que "tota afectació és vana".
f. El doctorand parteix en inferioritat ja que ha de demostrar que mereix ser doctor. Això és l'objectiu principal de la tesi, -en primer lloc- s'ha de demostrar al tutor i -en segon lloc- al tribunal. Ells han de ser els primers "seduïts".
g. L'escriptor ha d'aconseguir que el lector gaudeixi llegint-lo. També el doctorand, però a més: aquest ha d'aconseguir que el tribunal aprengui i que s'adoni que aprèn!
g1. Una part decisiva de la seducció discursiva rau una bona coordinació metalingüística del text. Correlaciona la narrativa que exposa l'argumentació de la tesis i la metanarrativa que explica els "per què" i el sentit profund de la narrativa escollida.
g2. Aquesta metanarrativa ha de guiar el lector dins de la narrativa proposada sense esclavitzar-lo, cansar-lo i inclús sense que es noti massa. Li facilita el camí i la comprensió al lector, s'anticipa a les seves dificultats i dubtes, respon a llurs crítiques inclús abans que les formuli... El porta en braços a les conclusions que així apareixen necessàries i indiscutibles (el quod erat demonstrandum clàssic).
g3. Ajuda molt a l’eficaç i seductora redacció de la tesi que el doctorand-escriptor tingui clara la metanarrativa que l'estructurarà. També cal que la tingui present al llarg de tot el seu desenvolupament. Hi ha escriptors intuïtius i de "raça" que pràcticament no necessiten pensar massa abans de posar-se a escriure, ja que els "surt" espontània i pràcticament perfecte. Però confiar-hi sol ser molt perillós i contraproduent. El director farà bé en recordar-ho al doctorand les vegades que calgui.
h. Per molt que es digui el contrari, poques coses impliquen i "sedueixen" més profundament -a gent vocacional como solen ser els filòsofs- que les ganes, l'ànim i el coratge filosòfics demostrats pel doctorand. En darrera instància, voler -de veritat i amb tots els esforços que implica- és poder.
i.Sembla una trivialitat, però hi ha gent que mai no aconsegueix superar-ho: per escriure una tesi rigorosa, brillant i seductora cal -imprescindiblement- ... escriure. També aquí de "bones intencions és empedrat el camí que du l'infern".
j. S'ha mentit molt sobre el tipus de "seducció" que cal exercir per arribar a fer la tesi. Encara més s'ha exagerat la importància d'alguns coneguts fluids. Per escriure una tesi bàsicament els importants són: sang, suor, llàgrimes... i cafè. Potser cal escriure endut per l'apassionat somni del vi, però -com avisava Balzac- sempre s'ha de revisar amb l'atenció desvetllada pel cafè. Com deia Alfred Rényi dels matemàtics: el doctorand ha d'aprendre a ser una màquina que transforma cafè (i de fet tot el que fa!) en una tesi doctoral. Una de les funcions clau del seu director és ajudar-lo a aconseguir aquesta conversió pel temps necessari per que arribi a doctorar-se.
k. La tesi no s’escriu per al tribunal ni pel tutor, però si no els satisfà ni "sedueix": el doctorand tindrà un problema i potser no serà doctor.
l. Hi ha algunes poques tesis que, malgrat ser rebutjades o suspeses, amb el temps han demostrat que eren bones. Però això no va satisfer al doctorand ni al tutor.
Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXT, EVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?
h. Per molt que es digui el contrari, poques coses impliquen i "sedueixen" més profundament -a gent vocacional como solen ser els filòsofs- que les ganes, l'ànim i el coratge filosòfics demostrats pel doctorand. En darrera instància, voler -de veritat i amb tots els esforços que implica- és poder.
i.Sembla una trivialitat, però hi ha gent que mai no aconsegueix superar-ho: per escriure una tesi rigorosa, brillant i seductora cal -imprescindiblement- ... escriure. També aquí de "bones intencions és empedrat el camí que du l'infern".
j. S'ha mentit molt sobre el tipus de "seducció" que cal exercir per arribar a fer la tesi. Encara més s'ha exagerat la importància d'alguns coneguts fluids. Per escriure una tesi bàsicament els importants són: sang, suor, llàgrimes... i cafè. Potser cal escriure endut per l'apassionat somni del vi, però -com avisava Balzac- sempre s'ha de revisar amb l'atenció desvetllada pel cafè. Com deia Alfred Rényi dels matemàtics: el doctorand ha d'aprendre a ser una màquina que transforma cafè (i de fet tot el que fa!) en una tesi doctoral. Una de les funcions clau del seu director és ajudar-lo a aconseguir aquesta conversió pel temps necessari per que arribi a doctorar-se.
k. La tesi no s’escriu per al tribunal ni pel tutor, però si no els satisfà ni "sedueix": el doctorand tindrà un problema i potser no serà doctor.
l. Hi ha algunes poques tesis que, malgrat ser rebutjades o suspeses, amb el temps han demostrat que eren bones. Però això no va satisfer al doctorand ni al tutor.
Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXT, EVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?
Estructura completa y ordenada del discurso en los posts: TESIS SOBRE LAS TESIS, INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR LO PEOR, ACTIVAR HABILIDADES… ¡CONTRADICTORIAS!, IMPONER EL MENSAJE, TEXTUALIDAD COMO ARMA, EVITAR ERRORES Y GUERRAS, SEDUCIR CON PALABRAS Y ARGUMENTOS, ¿HAY ALTERNATIVA A LA TESIS? y DEFENSA ORAL DE LA TESIS Y ¡MÁS ALLÁ!
Ver también: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT... y 3 MODELOS DE INICIO EN LA INVESTIGACIÓN
No comments:
Post a Comment