Sep 11, 2015

SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS



6.  6. L’escriptura és un exercici de seducció. L'escriptor vol seduir els lectors i el text és la seva arma. Però, com es queixa Plató, és un tipus de seducció potencialment "oberta" que no queda limitada a cap receptor concret. Per tant no és decisiu si no sedueix a algú en concret, però no hi ha excusa si fracassa sistemàticament en la seducció. Un escriptor sense lectors, no es cap veritable escriptor.

a. Una tesi és un tipus d'assaig (i de seducció) força codificat i cal conèixer-ne les regles.


 
bExpressar i analitzar la complexitat humana exigeix haver-hi aprofundit experiencialment. No hi ha dreceres, ni camins còmodes. Tampoc no hi ha ports segurs: hom ha de sortir a navegar!

b1. Per aprendre a seduir cal haver experimentat la seducció en carn pròpia. Qui no ha estat mai seduït (molt profundament i amb patiment!) no pot aprendre a seduir.




b2. Ara bé, això no implica barrejar-ho tot ni confondre els àmbits i les regles de cadascú. Hegel ho fa magistralment en les diverses figures de la consciència de la Fenomenologia. Cal saber transformar la pròpia experiència en la seva més adequada i controlada expressió.

b3. Com va explicar magistralment Diderot a La paradoxa del comediant: comunicar, expressar, fer sentir alguna cosa... no implica sentir-ho un mateix fins caure víctima de tant apassionament en aquell moment. Més aviat el contrari, cal conservar el cap fred per a poder expressar-ho i comunicar-ho amb els rics matissos que requereix el guió. Com mostrava Laclos a Les amistats perilloses: el pitjor per a un seductor és ser seduït. Si vols seduir has de conèixer la seducció però evitar caure sota el seu embruix. I jo hi afegeixo: Sobretot sota l'ambruix narcisista per un mateix!

c. En l'escriptura, hom no pot aprendre a escriure bé ni a seduir-hi, si abans no ha llegit ni ha estat profundament seduït per la lectura. Com diu el clàssic: l'escriptura i la seducció només "diuen la seva cançó" si hom s'ha atrevit a viatjar en el mateix "vaixell"..., amb elles.



c2. És impossible llegir-ho tot, ara bé la lentitud reflexiva que sol permetre la lectura no pot ser substituïda per una ràpida i generalment espectacularitzada visualizació de pel.lícules, reportatges... En la recerca -i la tesi doctoral és la mostra que hom pot investigar professionalment- cal evitar substituir la lectura directa (també l'experimentació i les experiències) por meres cites parcials, resúmens, referències indirectes, locus comunis... 

c3. Cal superar aquests mals hàbits de l'adolescència (que lamentablement sovint no són detectats). No tant per respecte "als llibres", "a la tradició" o "a l'alta cultura", sinó per respecte a un mateix i -sobretot- als lectors. ¡¿Com pots esperar -inclús demanar- que et llegeixin, si tu mateix has estat incapaç de llegir els clàssics i moltes de les fonts sobre les que es basa la teva escriptura, reflexió i recerca?! 





d. d. L'àmbit propi de la tesi és la recerca del saber, però també cal transmetre'l eficaçment i d'acord amb els paradigmes disciplinars d'una institució també docent (la universitat). Per tant cal no menystenir la "seducció" acadèmico-disciplinar i la pedagògico-expositiva.

e.  És el doctorand qui escriu, qui s'examina i qui -amb les teves pròpies paraules- ha de convèncer al tribunal, no les seves cites ni els pensadors que ha llegit. L'important són els seus arguments i la seva solidesa, no els adjectius ni l'èmfasi amb què presenta els arguments. Per això carregar molt la retòrica pot sovint debilitar la precisió, solidesa i elaboració de l'argumentació. És un greu error. Per això Cervantes considerava que "tota afectació és vana".

f. El doctorand parteix en inferioritat ja que ha de demostrar que mereix ser doctor. Això és l'objectiu principal de la tesi, -en primer lloc- s'ha de demostrar al tutor i -en segon lloc- al tribunal. Ells han de ser els primers "seduïts".

g. L'escriptor ha d'aconseguir que el lector gaudeixi llegint-lo. També el doctorand, però a més: aquest ha d'aconseguir que el tribunal aprengui i que s'adoni que aprèn!

h. Per molt que es digui el contrari, poques coses impliquen i "sedueixen" més profundament -a gent vocacional como solen ser els filòsofs- com les ganes, l'ànim i el coratge filosòfics demostrats pel doctorand. En darrera instància, voler -de veritat i amb tots els esforços que implica- és poder.



i.Sembla una trivialitat, però hi ha gent que mai no aconsegueix superar-ho: per escriure una tesi rigorosa, brillant i seductora cal -imprescindiblement- ... escriure. També aquí de "bones intencions és empedrat el camí que du l'infern". 

j. S'ha mentit molt sobre el tipus de "seducció" que cal exercir per arribar a fer la tesi. Encara més s'ha exagerat la importància d'alguns coneguts fluids. Per escriure una tesi bàsicament els importants són: sang, suor, llàgrimes... i cafè. Potser cal escriure endut per l'apassionat somni del vi, però -com avisava Balzac- sempre s'ha de revisar amb l'atenció desvetllada pel cafè. Com deia Alfred Rényi dels matemàtics: el doctorand ha d'aprendre a ser una màquina que transforma cafè (i de fet tot el que fa!) en una tesi doctoral. Una de les funcions clau del seu director és ajudar-lo a aconseguir aquesta conversió pel temps necessari per que arribi a doctorar-se.
 










k. La tesi no s’escriu per al tribunal ni pel tutor, però si no els satisfà ni "sedueix": el doctorand tindrà un problema i potser no serà doctor. 

l. Hi ha algunes poques tesis que, malgrat ser rebutjades o suspeses, amb el temps han demostrat que eren bones. Però això no va satisfer al doctorand ni al tutor.

Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: DIR LA "TESI DE LA TESI", PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXTEVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?




  

No comments:

Post a Comment