4. L’escrit ha d’expressar-se i defensar-se per si sol; i cal que ho faci molt bé, ja que l’escriptor és totalment absent en els moments més decisius de la recepció de la seva obra. El text és la veritable arma indefensa de la tesi.
- Tenia raó Plató: en la comunicació verbal cara a cara pots escollir l'interlocutor, el moment, la circumstància... i modular el missatge segons com els afecta. Però en la comunicació escrita això no passa i el text queda alhora indefens de la nostra "protecció" personal i totalment autònom i lliure en la seva relació amb el lector.
- Cal creure en el propi escrit i deixar que es pugui defensar per si sol. Cal confiar que trobarà i seduirà els lectors, que inevitablement el jutjaran, l'acolliran o el rebutjaran. Però -com deia Plató- és impossible determinar del tot per endavant i -encara menys- controlar qui, com i en quines circumstàncies es llegirà el nostre text..., tampoc amb quines premisses.
- En el decisiu i culminant moment de la redacció es constata fins a quin punt el doctorand ha aconseguir fer el "salt" d'alumne aplicat a recercador i assagista autònom.
- El doctorand ha de canviar la mentalitat i assolir unes noves habilitats i competències. No ha de ser només un bon lector que sap seguir agudament l'escriptura de grans filòsofs. Ara ha de ser un bon argumentador capaç d'implicar rigorosament les tesis d'altres pensadors a dins d'un projecte innovador propi.
- Ha de deixar de ser un mer "ventríloc" dels pensaments d'altri, per a ser creador d'una nova filosofia, al menys d'una nova "veu" o "mirada" filosòfica.
- Ha de generar un discurs personal que integri les bones interpretacions que ha fet d'altri, però mostrant una nova via fins aleshores ignota.
- És molt difícil culminar una bona tesi doctoral sense haver fet aquest salt i -encara que s'aconsegueixi- només formalment s'haurà passat al selecte club dels "doctes". Cal no confondre'l amb el molt més ampli seguici del simplement "doctorats".
- Potser la pitjor enemiga és la temptació que sent tot doctorand -sobretot durant la redacció final de la tesi- de renunciar a culminar el mencionat "salt", fent veure que ja l'ha fet i deixar d'aprendre. Obsessionat per acabar, el doctorand sol deixar d'atendre als consells del tutor. Llavors el treball d'aquest es perd -de forma frustrant per a ell- i els esforços anteriors del doctorand queden minimitzats sota la falsa "joia d'acabar d'una vegada". ¡Fins el dur despertar de l'exercici final o la qualificació! Tothom ho paga: la tesi, el tutor... i sobretot el doctorand!
- Certament, en les tesis doctorals hi ha uns primers (i privilegiats, no ens enganyem!) lectors-jutges: el tutor i els membres del tribunal i de les comissions avaluadores. Cal esperar que no siguin els únics lectors, però tan ells com el nostre escrit es mereixen alguna deferència, per exemple una resistent enquadernació.
- Esperem que l'enquadernació no sigui el taüt de la tesi i que ajudi a resistir la ràpida obsolescència acadèmica ja que -sovint- les bones i ben enquadernades tesis són ostentades en els despatxos i recomanades als estudiants i col.legues. D'altres, simplement van ràpidament a les escombraries o als destructors de documents.
- El tribunal ja haurà llegit i tret -pel seu compte- una decisiva valoració del text de la tesi, quan el doctorand podrà fer-ne la defensa oral (màxim 30 minuts, més el temps de les respostes al tribunal).
- Cal creure en el propi escrit i deixar que es pugui defensar per si sol. Cal confiar que trobarà i seduirà els lectors, que inevitablement el jutjaran, l'acolliran o el rebutjaran. Però -com deia Plató- és impossible determinar del tot per endavant i -encara menys- controlar qui, com i en quines circumstàncies es llegirà el nostre text..., tampoc amb quines premisses.
- En el decisiu i culminant moment de la redacció es constata fins a quin punt el doctorand ha aconseguir fer el "salt" d'alumne aplicat a recercador i assagista autònom.
- El doctorand ha de canviar la mentalitat i assolir unes noves habilitats i competències. No ha de ser només un bon lector que sap seguir agudament l'escriptura de grans filòsofs. Ara ha de ser un bon argumentador capaç d'implicar rigorosament les tesis d'altres pensadors a dins d'un projecte innovador propi.
- Ha de deixar de ser un mer "ventríloc" dels pensaments d'altri, per a ser creador d'una nova filosofia, al menys d'una nova "veu" o "mirada" filosòfica.
 |
| Ventríloc o creador personal? |
- Ha de generar un discurs personal que integri les bones interpretacions que ha fet d'altri, però mostrant una nova via fins aleshores ignota.
- És molt difícil culminar una bona tesi doctoral sense haver fet aquest salt i -encara que s'aconsegueixi- només formalment s'haurà passat al selecte club dels "doctes". Cal no confondre'l amb el molt més ampli seguici del simplement "doctorats".
- Potser la pitjor enemiga és la temptació que sent tot doctorand -sobretot durant la redacció final de la tesi- de renunciar a culminar el mencionat "salt", fent veure que ja l'ha fet i deixar d'aprendre. Obsessionat per acabar, el doctorand sol deixar d'atendre als consells del tutor. Llavors el treball d'aquest es perd -de forma frustrant per a ell- i els esforços anteriors del doctorand queden minimitzats sota la falsa "joia d'acabar d'una vegada". ¡Fins el dur despertar de l'exercici final o la qualificació! Tothom ho paga: la tesi, el tutor... i sobretot el doctorand!
- Certament, en les tesis doctorals hi ha uns primers (i privilegiats, no ens enganyem!) lectors-jutges: el tutor i els membres del tribunal i de les comissions avaluadores. Cal esperar que no siguin els únics lectors, però tan ells com el nostre escrit es mereixen alguna deferència, per exemple una resistent enquadernació.
- Esperem que l'enquadernació no sigui el taüt de la tesi i que ajudi a resistir la ràpida obsolescència acadèmica ja que -sovint- les bones i ben enquadernades tesis són ostentades en els despatxos i recomanades als estudiants i col.legues. D'altres, simplement van ràpidament a les escombraries o als destructors de documents.
- El tribunal ja haurà llegit i tret -pel seu compte- una decisiva valoració del text de la tesi, quan el doctorand podrà fer-ne la defensa oral (màxim 30 minuts, més el temps de les respostes al tribunal).
- Difícilment la defensa oral pot salvar, compensar o revertir la valoració prèvia que el tribunal s’ha fet de la tesi.
- Malgrat el que acabem de dir, hi ha vells trucs que es repeteixen en les defenses orals i que intenten amagar els defectes de la tesi escrita. Per exemple: quan la tesi és poc creativa i d'aportacions mediocres, se solen destacar a l'exercici oral "profundes línies de treball futures" (per a més inri ¡generalment properes a les dels membres del tribunal!).
- Aquestes astúcies no solen donar resultat, a més de ser contraries a l'esperit filosòfic. Doncs intenten "vendre futur o fum" com si fossin present i realitat. Intenten que el tribunal valori el que hom diu que farà, pel que hom no ha fet i hauria d'haver-ho fet.
- Així com l'exercici oral no sol servir massa per a compensar una mediocre tesi escrita, en canvi sovint pot condemnar-la.
- Malgrat el que acabem de dir, hi ha vells trucs que es repeteixen en les defenses orals i que intenten amagar els defectes de la tesi escrita. Per exemple: quan la tesi és poc creativa i d'aportacions mediocres, se solen destacar a l'exercici oral "profundes línies de treball futures" (per a més inri ¡generalment properes a les dels membres del tribunal!).
- Aquestes astúcies no solen donar resultat, a més de ser contraries a l'esperit filosòfic. Doncs intenten "vendre futur o fum" com si fossin present i realitat. Intenten que el tribunal valori el que hom diu que farà, pel que hom no ha fet i hauria d'haver-ho fet.
- Així com l'exercici oral no sol servir massa per a compensar una mediocre tesi escrita, en canvi sovint pot condemnar-la.
- Fàcilment, un exercici caòtic, mediocre, avorrit o unes respostes errades poden canviar la bona valoració del tribunal sobre la tesi. Encara que l'escrit estigui força bé!
- Un altre greu i habitual error es produeix quan el doctorand ja no escolta ni vol aprendre de les crítiques del del tribunal. Llavors en les contestacions de l'exercici oral mostra un perillós autisme que el pot perjudicar... I el fa semblar molt més infantil o "idiota" (en el sentit grec clàssic) del que és.
- En la defensa oral hi ha relativament poc a guanyar i molt a perdre. No basis les teves esperances en la defensa oral!
- En tot cas i sigui com sigui la teva relació amb la tesi doctoral, arriba el dia on has de donar-la per acabada. Segurament molts consideraran que ho fas abans del que caldria i -pels teus fans i familiars- molt després. Però només al doctorand i al seu tutor els correspon prendre la decisió. I en aquest moment no s'ha de tremolar ni mirar en darrera.
Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXT, EVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?
 |
| Ja l'he escoltat prou |
- Un altre greu i habitual error es produeix quan el doctorand ja no escolta ni vol aprendre de les crítiques del del tribunal. Llavors en les contestacions de l'exercici oral mostra un perillós autisme que el pot perjudicar... I el fa semblar molt més infantil o "idiota" (en el sentit grec clàssic) del que és.
- En la defensa oral hi ha relativament poc a guanyar i molt a perdre. No basis les teves esperances en la defensa oral!
 |
| No cal exagerar. Primum vivere... |
- En tot cas i sigui com sigui la teva relació amb la tesi doctoral, arriba el dia on has de donar-la per acabada. Segurament molts consideraran que ho fas abans del que caldria i -pels teus fans i familiars- molt després. Però només al doctorand i al seu tutor els correspon prendre la decisió. I en aquest moment no s'ha de tremolar ni mirar en darrera.
Estructura completa i ordenada del discurs en els posts: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT..., DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXT, EVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?
Estructura completa y ordenada del discurso en los posts: TESIS SOBRE LAS TESIS, INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓN, ANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVA, PREVENIR LO PEOR, ACTIVAR HABILIDADES… ¡CONTRADICTORIAS!, IMPONER EL MENSAJE, TEXTUALIDAD COMO ARMA, EVITAR ERRORES Y GUERRAS, SEDUCIR CON PALABRAS Y ARGUMENTOS, ¿HAY ALTERNATIVA A LA TESIS? y DEFENSA ORAL DE LA TESIS Y ¡MÁS ALLÁ!
Ver también: INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT... y 3 MODELOS DE INICIO EN LA INVESTIGACIÓN
No comments:
Post a Comment