Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Sep 11, 2015

PREVENIR EL PITJOR EN LA TESI


2 A l’escriure –com en tot l’important- cal partir de la “Llei de Murphy”: si alguna cosa pot anar malament, anirà malament. 

a. Si el text de la tesi pot ser malentès, serà malentès. A més, el tribunal considerarà al doctorand l’únic culpable del malentès. I tots els doctors i doctorands sentiran confirmat el "Principi doctoral de Silè": Cap doctorant -excepte un mateix- no mereix mai presentar la tesi. Però donat que ja es massa tard i el tutor ho ha permès: el doctorand ha de ser castigat duríssimament pel seu atreviment! Morir jove és poc càstig per a ell!


b. També el tutor serà considerat responsable de tots els errors, malentesos i -sobretot- del pecat suprem: Haver donat permís per a presentar la tesi! Per això, rebrà una enorme quantitat de "merda", buscant que s'indigni amb el doctorand i no torni a consentir mai més que es presenti cap altra tesi. Ha d'aprendre a no ser tutor i a no oblidar la Llei doctoral de Murphy”: No hi ha cap doctorand "meravellós". I si existís, no t'hauria demanat precisament a tu que fossis el seu
tutor!



c.  
L'ordinador és una terrible arma de doble tall per a l'escriptura. En facil.lita enormement la correcció, però en dificulta encara més la síntesi i la coherència. Alhora exigeix molt control per part de l'escriptor, que ha de ser capaç d'una tasca heroica: corregir-se i refutar-se a si mateix

d. La memòria acrítica i el conservar els esbossos fets poden ser també un gran problema. Voler-los conservar sempre va en detriment de la síntesi, claredat, estructuració, agilitat de la tesi i l'evidenciació de la tesi de la tesi. Cal saber tallar i cremar els esbossos superats! Com deia Wittgenstein, quan ja no serveix per a continuar pujant cal tirar l'escala que ens ha dut on som.

e. És important que la tesi sisgui un llibre de fàcil i ràpida lectura. No obstant això, cal no oblidar que la tesi és el darrer exercici com alumne (ja que després hom serà oficialment "docte"). Per tant i lamentablement, les tesis no poden prescindir de ser el recaptacle i mostra de la immensa saviesa posseïda pel doctorand. Això sol convertir moltes tesis en "summes" o "enciclopèdies" ilegibles. Cal saber trobar un sabi punt mig i la mirada -amable però amb certa distància crítica- del tutor sol ser molt adequada.

f. Doctorand i tutor sempre han de vigilar que la suma de parts ben corregides resulti efectivament una tesi, en conjunt ben estructurada i que no amagui la "tesi de la tesi".

g. Qualsevol canvi o incís ha de ser "validat" en relació al seu context més immediat (paràgraf), però també en l'estructura global del text. No fer-ho o anar ràpid, et fa candidat d'honor a la llei de Murphy. 

h. Per a superar les trampes de les noves tecnologies i aconseguir una eficaç redacció de la tesi, cal recórrer a una de les més velles i comprovades pràctiques: llegir en veu alta el propi discurs. S'ha de fer les vegades que calgui per a detectar el millor ritme i estil, alhora que la narrativitat i argumentació més adient. De nou es compleix la regla: per escriure bé, cal llegir bé... i molt!


i. Dos apartats de la tesi han de ser els darrers a ser redactats i corregits: el penúltim les conclusions i -¡només llavors!- el darrer, la introducció. No és només per seguir la "gramàtica parda" popular, per a què si surt amb barba "sigui" Sant Josep i si surt sense barba "sigui" la Verge Maria. També per aconseguir des del primer moment la millor "seducció" i conducció del lector; i per a remarcar-hi la coherència, el ritme, l'enjòlit... com en els millors guions de Hitchcock.

j. Acabades la primera, segona, tercera... redaccions, és de vital importància donar-se temps per a la depuració final. Tenint l'estructura global del conjunt en el cap, cal corregir la tesi tota sencera, preguntant-se a cada moment: Hi he expressat a plena satisfacció el que vull dir? És clar? És rigorós? Puc millorar-ho? Tot el que dic és necessari i no hi manca res realment imprescindible? Un hipotètic lector, què m'agrairia que hi afegís o eliminés!?

k. Sens dubte, una de les decisions finals més doloroses i on sol fracassar el doctorand és: prescindir d'apartats ja redactats, que van tenir el seu sentit en un altre moment del desenvolupament de la tesi, però que són disfuncionals en la versió final i caldria eliminar-los o reduir-los a la mínima expressió. 

l. Finalment, cal fer encara la definitiva lectura i correcció de la tesi de la primera a la darrera plana, si és possible "d'una tirada" i mirant de prescindir de les pressuposicions o "notes mentals" que el doctorand sempre té, inclús inconscientment. Ha de ser el més equiparable possible a com llegiran la tesi finalment el tribunal i el públic. 


Estructura completa i ordenada del discurs en els posts:  INICIAR LA RECERCA: TFG, TFM, DOCTORAT...DIR LA "TESI DE LA TESI",INSPIRACIÓN Y TRANSPIRACIÓNANTICIPAR LA RECEPCIÓN, RESPONDER CON UNA ESTRATEGIA ARGUMENTATIVAPREVENIR EL PITJOR, FER ARRIBAR EL MISSATGE, LLUITAR AMB EL TEXTEVITAR ERRORS I GUERRES, SEDUIR AMB PARAULES I ARGUMENTS i HI HA ALTERNATIVA?

No comments: